10 exposicions de l'any

Amb el canvi d’any, apareixen nous propòsits per complir en el llarg dels 365 dies que queden. Llegir més, aprendre a cuinar, anar al cinema, visitar més a la família… Siguin quins siguin els nous reptes per aquest 2023, aquí et deixem nou propostes per gaudir dels museus aquests primers mesos de l’any a la ciutat de Barcelona.

L’obra d’Eduardio Chillida conversa amb una escultura del Museu Marès en el marc de l’exposició Confluencies

Escultures que parlen al Museu Marès

Qui podria esperar una obra de Chillida al costat de la Mare de Déu dels Dolors (1618-1620) de Sebastián Ducete? Què poden arribar a compartir l’art sacre i l’art contemporani? Doncs això és el que planteja el Museu Frederic Marès amb Confluències. Escultura contemporània de la col·lecció Bassat. Aquesta exposició inèdita que es podrà visitar fins el maig del 2023 combina obres del medieval, del Renaixement i del Barroc de la col·lecció de Marès amb una trentena d’obres d’art contemporani de la col·lecció de Carme i Lluís Bassat, que es mostra per primer cop a Barcelona. Així, el comissari Ricard Mas planteja un repte pels visitants que, amb una nova visió de les peces mitjançant un diàleg entre les obres, han de trobar-hi punts d’unió més enllà dels límits temporals. No hi ha respostes equivocades en aquesta exposició que posa de manifest com perduren les pulsions humanes per sobre del pas del temps i enceta una conversa entre obres que, aparentment, semblen tenir ben poc en comú.

Justa la fusta al Museu del Disseny

La fusta és present. Només cal donar un cop d’ull al nostre voltant o repassar el nostre dia a dia per veure que gran part del que ens envolta està fet de fusta. Però la fusta no només ha de ser protagonista en el nostre present. El Museu del Disseny de Barcelona ha programat Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat, una exposició que proposa un futur sostenible gràcies a l’ús de la fusta, tant en el disseny com en l’arquitectura. Comissariada pel doctor de Ciències Ambientals, geògraf i naturalista, Martí Boada, i l’exdirectora del Museu del Disseny, Pilar Vélez, aquesta exposició que es pot visitar fins el 22 de gener fa un repàs de la fusta com un material exemple de permanència històrica amb objectes que han suposat un punt d’inflexió en l’evolució cultural humana. A més, la presenta com una aliada per combatre la crisi mediambiental amb la premissa que la fusta ens ha de permetre viure millor i de manera més sostenible i responsable, tant a nivell individual com col·lectiu.

Albert Serra i la soledat de Hitler a la Fabra i Coats

Tres grans pantalles reprodueixen el film de 101 hores d’Albert Serra. Els tres porquets es projecta per primer cop a l’Estat i és a la Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani fins el 12 de febrer de 2023. Aquesta icònica pel·lícula parteix dels llibres Converses amb Goethe de Johann Peter Eckermann, Les converses privades d’Adolf Hitler i d’un recull d’entreviestes i articles del cineasta Rainer Werner Fassbinder i el banyolí la va plantejar per al dOCUMENTA de Kassel del 2012. Les tres pantalles s’han instal·lat en un dispositiu triangular al mig de la sala d’exposicions del museu de la Fabra i Coats, una instal·lació que li permet al visitant veure fragmentats els tres personatges, ara bé, lluny de qualsevol simultaneïtat.

Per Serra, aquest film va ser una experiència “entre el somni i la història”. Així ho explica a les seves cròniques recollides al Diari de Kassel que es pot trobar en format ebook a la biblioteca Núvol per als subscriptors. Aquest centenar d’hores que, de molt segur, en passaran moltes de soles, però, com apunta Serra, és aquesta soledat de l’obra l’única manera que té l’art en el context contemporani de “recuperar el seu destí”.

Revolucionaris a La Pedrera

“Ésta es la sala de los revolucionarios” va dir-li un guia a Franco durant la primera Biennal Hispanoamericana d’Art en arribar als quadres dels pintors abstractes. El dictador, segons recorda Antoni Tàpies i com explica l’escriptor Ramón Gonzàlez Férriz, es va mostrar prou content amb això de la revolució amb pinzell, pintura i llenç. Ara, aquesta sala dels revolucionaris s’ha traslladat, fins el 15 de gener, a La Pedrera amb l’exposició Els camins de l’abstracció 1957-1978. Diàlegs amb el Museu de Arte Abstracto Español de Conca.

La hiperturistitzada obra de Gaudí aplega més de 70 obres dels màxims representants de l’art abstracte del segle XX, tant a escala internacional com també nacional. Mark Rothko, Jean Dubuffet o Jackson Pollock conviuen sota el mateix sostre orgànic de La Pedrera amb Antoni Tàpies, Antonio Saura o José Guerrero. El Museo de Arte Abstracto Español, creat el 1966 pel pintor i col·leccionista Fernando Zóbel, va comptar amb la primera col·lecció d’art abstracte que es va reunir i exposar a Espanya. Tot i això, segons Javier Gomà, director de la Fundación Juan March i corresponsable de l’exposició juntament amb al Fundació Catalunya La Pedrera, sentencia que Els camins de l’abstracció són una invitació a estimar noms que la història de l’art no ha estimat prou.

En aquest aixopluc modernista de revolucions frustrades al mig de Passeig de Gràcia, els mestres abstractes més famosos entaulen diàlegs i converses amb artistes potser no tan reconeguts. De Kooning a Calder i de Modest Cuixart a Pollock, un conjunt d’obres que ens recorden que, com amb l’abstracció, reialmes conservadors com la composició, el color, la llum o la forma es poden trencar i reformar. Els camins de l’abstracció és una col·lecció de rebels derrotats que, potser, seran l’espurna que pot tornar a encendre una flama revolucionària.

Reenfocar retrats femenins al Museu Etnològic

No es pot reenfocar una imatge que ja ha estat presa. Ara bé, sí que pots repensar la seva interpretació. El Museu Etnològic i de Cultures del Món acull fins al 12 de març del 2023 Dones. Imatges fragmentades, una exposició que combina la reflexió teòrica amb la intervenció artística fet-nos raonar sobre la naturalesa visual i antropològica de les imatges.

Amb la col·laboració de la Fundació Folch i de la mà d’Ainize Gonález, doctora en Història de l’Art, i Mercis Rossetti, llicenciada en Belles Arts i especialitzada en fotografia i imatge, l’arxiu del museu s’obre de bat a bat. Un centener d’instantànies preses en expedicions fetes entre els anys cinquanta i vuitanta del segle passat són reinterpretades en clau de gènere i contemporaneïtat a partir d’eixos temàtics com la maternitat, l’aigua, la quotidianitat o el colonialisme. En conjunt, mirades de passat i present que teixeixen una teranyina de fotografies per rellegir-les a partir de les necessitats actuals.

La cultura de la predicció algorítmica a la Virreina

Pujar en una màquina del temps per viatjar al futur per assistir a la Biennal 2064 i reflexionar sobre el nostre present real. La Virreina. Centre de la Imatge de Barcelona es converteix en un portal al futur fins al 12 de febrer del 2023 on podem veure com ens veuran d’aquí a quatre dècades. Biennal 2064 és una exposició interactiva que parteix d’un punt de vista futur sobre la contracultura del segle XXI exposant obres oblidades, les sinergies marginals i les visions descartades amb l’objectiu de desmitificar les eines digitals i la governança matemàtica i algorítmica.

La Capella amb humor i en òrbita

Tradició i contemporaneïtat conflueixen a l’església de l’antic Hospital de Sant Pau amb dues exposicions que divergeixen en temàtica i que es podran visitar fins al 8 de gener de 2023 a La Capella, l’espai de l’Institut de Cultura de Barcelona. New Ywork de Jaume Clotet inaugura La Rampa, un nou espai dins La Capella, i copsa la crisi d’idefinició de l’artista transdisciplinari a partir d’humor i amb estil kistch. Otra luz cegadora de Diego Paonessa és un espectacle visual enlluernador amb un astre elèctric que òrbita i evoluciona amb el temps transformant l’espai central de la nau amb un joc de llum i foscor.

Anar tancant ferides al CC El Born

Tan a prop de celebrar el 50è aniversari de la democràcia espanyola, sembla que hauria d’estar consolidada, però la realitat és que encara avui hi ha ferides obertes i ni tan sols les terceres generacions nascudes després de la Guerra Civil són lliures de franquisme. Un altre fi. LA RESTA. Art i antifranquisme és una exposició que obre les portes a explorar aquells anys foscos de la història espanyola a El Born Centre de Cultura i Memòria. LA RESTA, comissariada per Nora Ancarola i Amanda Cuesta, no és una exposició historicista. A partir de la mirada de dinou creadors contemporanis joves les obres revisen el govern, la vida social, les relacions econòmiques i laborals i les relacions sexuals i reproductives, però ho fan des dels marges, lluny dels relats hegemònics de la Transició. LA RESTA, que es pot visitar fins el 16 d’abril del 2023, posa damunt la taula temes i dinàmiques heretades d’una època d’opressions.

Carrie Mae Weems. Un gran gir dins el possible a la Fundació MAPFRE

“El negre és un ésser molt original. Tot i que viu i es mou al mig de la civilització blanca, tot el que toca ho interpreta per al seu ús”, va dir l’escriptora Zora Neale Hurston. L’artista afroamericana Carrie Mae Weems, que s’ha guiat sempre per aquesta idea, creu que la història només es pot desconstruir si es reivindica com a pròpia. Tan sols aleshores es pot parlar des de dins del relat en comptes de fer-ho des de fora.

Feliu Elias: La realitat com a obsessió al MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedica l’exposició Feliu Elias: La realitat com a obsessió a aquest personatge tan poc conegut, però controvertit del segle XIX i XX. “Continuem qüestionant el cànon per recuperar figures menys populars”, sosté el director del MNAC, Pepe Serra. La mostra, comissariada per Mariàngels Fondevila i Mariona Seguranyes, es podrà veure fins al 19 de març de 2023. A més, l’exhibició es complementa amb una altra exposició del Museu d’Art de Sabadell (MAS), titulada Els cercles de Feliu Elias a Sabadell, comissariada també per Seguranyes, i visitable fins al 29 de gener.