Mentre fem la revolució també sabem jugar

Arriba la 8a edició de DAU Barcelona, el festival que tindrà lloc els dies 23 i 24 de novembre a la Fabra i Coats

“Fer trampes és el més idiota que pots fer mentre jugues. Quan juguem, no només juguem per guanyar. Jugar és un bé cultural, social i familiar. I el millor de tot és que som feliços mentre ho fem. Quan ens hi conviden, ens hi apuntem de seguida. Jugar ens fa més iguals, però també més lliures i enguany passarà allò de sempre: jugarem i serem feliços, iguals i lliures”, diu Oriol Comas i Coma, director de DAU, el festival del joc de Barcelona que organitza l’Institut de Cultura (ICUB) i que tindrà lloc els dies 23 i 24 de novembre a la Fabra i Coats. 

DAU Barcelona a la Fabra i Coats | Font: Pep Herrero

La humanitat ha jugat des de fa mil·lennis, de fet, “mai hem parat de jugar”, afirma Comas. Si jugàvem fa 4.500 anys és perquè jugar va amb la bèstia i la persona. Fins i tot, aquests dies s’ha jugat més que mai i s’ha fet, precisament, al mateix lloc on es va començar a fer: el carrer. En plena revolta, Catalunya i els seus joves, que romanen encara als carrers, no s’han oblidat que el joc continua sent una de les millors eines culturals i socials. Per tant, hem pogut comprovar que entre partides d’UNO, escacs i cartes, entre d’altres, el joc és compatible amb fer la revolució al carrer. “Juguem de la mateixa manera que viatgem, mengem… A l’acampada de plaça Universitat hi ha molta gent que passa hores plegada. No m’ha sorprès veure que els acampats també tenien moments pel recolliment i el joc. Jugar hauria de ser per a molta gent una activitat cultural i de lleure normal, no pas extraordinària”, opina Comas. En definitiva, si el joc forma part de les nostres vides, és perquè val la pena. 

També és clar que quan juguem, ho fem per moltes raons. El DAU ho sap i possiblement per això, ha crescut considerablement al llarg de les seves set edicions. L’encontre d’aquest cap de setmana comptarà amb gairebé 250 taules d’editorials. Això significa que a cada taula hi haurà una persona exhibint un joc, que convidarà els assistents a deixar enrere les excuses, la mandra i el ridícul per finalment seure i jugar; “aquesta és la base del DAU”, constata el director del festival. 

Tot i així, el recinte també disposarà de taules de prototips, xerrades, presentacions de jocs, campionats i espais de discussió distribuïts entre el GRAN DAU, la versió infantil el DAUET, el DAU Tradicional i també el DAU Històric amb jocs de simulació històrica o estratègia. A més a més, en aquesta edició s’ocuparan dos edificis més de Fabra i Coats: l’Institut Martí Pous i la seu de la Colla Castellera Jove. Tot plegat, unes instal·lacions de 9.000 metres quadrats dedicades exclusivament a jugar a partir d’un total de 550 taules. 

Jugar no és només per a nens. Com que no juguem, els adults ens n’oblidem. “Si deixes d’anar al teatre, tornar-hi és més complicat. Gairebé ho has oblidat. Hem incorporat tants hàbits a les nostres vides que ens hem deixat un dels més importants” diu Comas, que sens dubte, ens parla del joc, però especialment, del saber jugar. Per aquesta raó, a banda de les escoles, el DAU també arriba als barris de la ciutat amb la col·laboració de la Xarxa de Centres Cívics i als casals de la gent gran amb DAU Sènior.

Pel que fa a les escoles, cal destacar el nou curs de formació “El joc a l’aula”, que compta amb 250 places per a mestres de secundària i primària. Amb aquesta proposta pedagògica, organitzada també pel Consorci d’Educació de Barcelona, “els educadors podran veure la importància d’introduir els jocs a les aules per raons associades al propi valor del joc, ja que quan juguem seguim unes regles que hi són intrínseques: parlar quan toca, escoltar l’altre, prendre decisions, negociar… “Els jocs són un gran esquer pel coneixement”, conclou Comas. 

La Gala dels Premis Dau Barcelona també tindrà el seu pes. En el marc d’aquest guardó es reconeixerà la trajectòria de l’autor i inventor de diversos jocs de taula Philip Orbanes, que ha estat escollit pels guanyadors de les dues darreres edicions, el suec Dan Glimne i el britànic Irving Finkel. Orbanes ha dedicat tota la vida als jocs, molt especialment al Monopoly. De fet, ell mateix confessa que, des que hi va jugar per primera vegada, li va canviar la vida i que per primer cop es va sentir com un igual assegut a taula al costat dels seus oncles. La gala, que se celebrarà dissabte 23 a les 20:30h al Sat! Teatre, acollirà també el Saló del Prestigi, una espècie de Hall of Fame a la catalana. Estarà format per personalitats de la història que han ressaltat per l’estudi així com la creació de jocs. 

Si hi ha jocs, significa que hi ha creadors. Quan llegim, sabem de quin autor o autora es tracta. Quan juguem, molt possiblement el contrari. Així doncs, DAU Barcelona novament posa el focus als creadors i a la creativitat. Per aquest motiu, el festival convida tot tipus de perfils, ja siguin professionals com creadors emergents, que podran participar al DAU PRO -un espai de relació amb editors, autors, premsa, clubs i altres actors del món del joc- i al Concurs Verkami-DAU Barcelona. 

D’aquesta manera, el DAU pretén visibilitzar qui hi ha darrere dels jocs mitjançant les diverses taules i guardons. És en aquesta ocasió que el festival del joc barceloní homenatja en tota la seva consciència la creativitat i la imaginació. Avui Barcelona no només ha de jugar més, sinó que també ha de crear més. En aquest sentit, el festival convida Simoni Luciani, un dels autors destacats del panorama lúdic dels últims anys. El seu nom sona amb força gràcies a jocs com Los viajes de Marco Polo, Newton o Sheepland, un autor que abans de dissenyar un joc, escull una temàtica que encaixi amb la mecànica que caracteritza les seves creacions. 

En una societat on jugar està ple d’estereotips, el DAU torna amb la cultura del joc a les mans amb la seguretat que aquesta cultura és transformadora. Jugar fa dels petits més grans i no, no ens equivoquem: jugar també fa dels grans més grans. Jugar ens permet defugir rutines i obligacions. Jugar ens desconnecta. Jugar ens allibera. Jugar ens descobreix i ens alliçona; ens despulla dels convencionalismes d’un país que es diu que juga poc, massa poc. Ens han fet creure que estem tan ocupats que no podem fer del joc una prioritat. I mentre ens anem creient tot això, ens anem despullant de cultura i enteniment. De fet, “el joc s’amortitza més que qualsevol altra cosa; els jocs són molt barats perquè són una eina cultural de reutilització. Amb el teatre o el cinema això no passa”, ens recorda Comas. Si avui no en som conscients, cal preguntar-nos si el joc dels nostres dies és encara capaç de seduir-nos o fins i tot, si el que ha canviat és la manera de jugar.

Afortunadament, el director de DAU Barcelona ens confirma que els jocs evolucionen. Per posar-nos en context, cal anar enrere per veure que la implantació de la impremta en color l’any 1840 va ser el punt d’inflexió en la història del joc. Va tractar-se d’un gran pas endavant, atès que va fer del joc un recurs universal i, per tant, accessible. Ara bé, ja en la contemporaneïtat, des dels anys vuitanta i noranta, el joc està vivint un renaixement imparable en termes de fira, indústria, premsa especialitzada i especialment, nombre de jugadors. També imparable perquè no hem parat de jugar. Catan, un joc nascut fa 25 anys anys, duu més de 30 milions d’exemplars venuts. És un joc trencador perquè cada partida és diferent i aquest tret distintiu ha permès que sigui la creativitat el que hagi incrementat posteriorment. 

És més, Comas explica que el Catan no només ha canviat la manera de jugar, sinó també la creació i la indústria dels jocs. Si ens mirem el mercat en perspectiva històrica, Monopoly és un joc rellevant perquè es tracta del primer que utilitza els diners com a punt de partida i tot el que això implica: discussió, negociació i decisió. Així, el Catan ha acabat de convertir Monopoly en un joc obsolet. Tot i això, la temptació social de pensar que el món dels jocs és un cosmos inventat encara roman. Cada any, surten a la venda entre quatre o cinc jocs que són disruptius, perquè plantegen el joc de manera diferent. Prenent l’anterior afirmació com a base, Comas indica que ens trobem en el bon camí quant a indústria, creativitat i jugadors. 

Segurament, el que ha canviat som nosaltres. Malgrat que el país jugui poc, Comas ens dibuixa un diagnòstic on el joc gaudeix d’una salut de ferro i n’augura un futur pròsper. D’alguna manera, el director d’un festival que sembla també trobar-se en una temperatura excel·lent, ens està dient que sí, que sigui al carrer o no, ens seguirem mirant als ulls. I si malgrat els temps líquids, el DAU, el carrer i la revolució ens permeten jugar, si us plau, no parem de jugar! Com diu Comas, viurem més i viurem millor. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació