Alfons X llança el dau

Philip Orbanes, expert en Monopoly i autor de nombrosos jocs, ha rebut el guardó honorífic dels Premis Dau Barcelona 2019

El joc és tan vell com el turment. Juguem per oblidar. El tauler és una  bombolla real. Ens aïlla. La literatura i el cinema no tenen aquesta capacitat, que –és cert– també depèn de l’abstracció que cadascú es permeti. “A la vida real tot és bo o dolent; en canvi, en un joc cada acció és bona. Encara que perdis. Durant el joc no passa res dolent”, diu Philip Orbanes, autor de nombrosos jocs de taula i autoritat en Monopoly. Aquest dissabte, Orbanes va rebre el guardó honorífic dels Premis Dau Barcelona 2019, celebrats al Sant Andreu Teatre. Alfons X o Phil Walker-Harding van ser alguns dels altres noms de la nit.

Il·lustració del ‘Libro de los juegos’.

Políticament, Alfons X va ser un rei nefast. Un rei de victòries menors i fracassos estrepitosos. Fora de la política, però, pòstumament, el monarca ha merescut reconeixements per la seva contribució a la cultura i la ciència. Va crear una llarga llista d’institucions dedicades a la recerca i la divulgació i va ser també autor d’un grapat d’obres (autor intel·lectual; ell les ordenava escriure: era rei). Entre aquestes obres es troba el Libro de los juegos, que es considera el volum més antic sobre el tractament de problemes d’escacs i altres jocs (alquerc, daus i taules…). Per la seva contribució al joc, Alfons X va entrar aquest dissabte al Saló del Prestigi del Dau Barcelona. Una de les missions de la nit va ser aquesta: començar a omplir un nostrat hall of fame del joc. De moment, acompanyen al rei Lizzie Magie, Stewart Culin i Gerolamo Cardano; sempre figures històriques. Ens els imaginem reunits en un saló solemne, en plena partida d’escacs: columnes de marbre i terra quadriculat.

Com dèiem, Philip Orbanes va recollir el reconeixement honorífic d’aquesta setena edició dels premis (el festival en porta vuit). El guardonat és un dels màxims experts del món en Monopoly. Va començar a jugar-hi amb vuit anys. Ell mateix ha estat l’encarregat de rejovenir el joc, creat el 1935 per Charles Barrow, que va repensar una idea original de Lizzie Magie, autora de The Landlord’s Game, aparegut el 1903; una proposta, la de Magie, buida de l’especulació que introdueix Barrow. La principal contribució d’Orbanes a la nova vida del joc ha estat l’speed dice, un dau que dona ritme i velocitat a partides considerablement llargues. El premiat admet que la seva destresa al Monopoly ha generat un cert rebuig: la gent sovint evita enfrontar-s’hi. Com a especulador fictici, és invencible. Tota la trajectòria professional d’Orbanes està vinculada al món de l’entreteniment. El 1979 va començar a treballar a la llegendària Parker Brothers i el 1995 cofundà Winning Moves, empresa editora de diverses variants de Monopoly. Per Orbanes, “jugar és vital; és la clau per l’experiència”.

Pel que fa a la resta de premis, l’australià Phil Walker-Harding va guanyar el guardó al Millor Autor de l’Any. La majoria dels seus jocs (Sushi Go o Dungeon Raiders)  els publica Devir. “És especialista a crear jocs senzills; jocs molt nets i amb poques regles, però amb un ritme ric”, apunta Xavier Garriga, el seu editor. La nord-americana Elizabeth Hargrave va rebre el Premi al Millor Autor Novell i Israel Cendrero i Sheila Santos van ser reconeguts amb el Premi Hispa al Millor Joc de Producció Original Espanyola. “El joc només té sentit quan hi jugueu”, sentencia Santos.

Joan Subirats, regidor d’Educació, Cultura i Ciència, va dir les últimes paraules de la cerimònia. La presència del regidor ja era prou eloqüent: el joc és cultura, una evidència que el llenguatge confirma; parlem d’autors i editorials.  Subirats celebra la consolidació del festival (20.000 visitants l’any passat a la Fabra i Coats; 700 taules aquest any) i subratlla la cruïlla que és el joc, per on també circulen la ciència i l’educació (el Consorci d’Educació de Barcelona treballa per convertir el joc en un recurs docent autèntic). L’última capa del joc destacada per Subirats va ser l’artística, materialitzada aquest cop pels artistes Ignasi Aballí i Oriol Vilanova, autors d’un quadern (Reversible) amb passatemps de Màrius Serra i frases resultants de Duchamp (el gran artista del joc), Picabia o Sontag.

La puntada final dels premis va consistir en una partida col·lectiva de Codi Secret. Calçot! Platja! Amistat! La bombolla, a punt d’esclatar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació