Un Junceda desconegut

2.05.2012

És llegendària la prodigiosa laboriositat que tingué en el ram de l’humor gràfic, la historieta, la il.lustració i altres el mestre Junceda, i com en totes les llegendes és impossible quantificar ni tant sols aproximadament els centenars o potser milers de dibuixos fets al llarg de la seva carrera professional. Recordem per altra part que Joan Garcia Junceda i Supervia (Barcelona, 1881-Blanes, 1948) és un dels pocs dibuixants catalans que té un monument, el monòlit i baixrelleu de la Rambla de Catalunya barcelonina.

Però la seva biografia principal “Junceda home exemplar” de Prat i Ubach, malgrat oferir una bona selecció dels seus dibuixos, n’oblida d’altres publicats en revistes ara poc recordades, el meu descobriment va ser al consultar el setmanari “La Actualidad” i trobar-me amb les il.lustracions d’un Junceda veritablement desconegut. ( 1 )

LA ACTUALIDAD, 1906

Aquesta revista en castellà editada a Barcelona dirigida al públic peninsular i de Llatinoamèrica es publicà entre 1906 i 1915, s’autotitulava “Revista mundial de información gráfica” i estigué dirigida per Josep Roca i Roca (Terrassa, 1848 – Barcelona, 1924), periodista i polític català que fou director també de “L’Esquella de la Torratxa”. Reivindicà el republicanisme federal i formà part del moviment de la Solidaritat Catalana.

Com a director d’aquest setmanari hagué d’adaptar-se a abastar un públic el més ampli possible, per això havia d’alternar els reportatges de mítings progressistes, vagues obreres i esdeveniments catalanistes, amb “corridas de toros”, processons,  caceríes reals i repartiment de roba als pobres. “La Actualidad” fou un setmanari de qualitat, amb bon paper ‘couché’ i amb reportatges fotogràfics de l’actualitat catalana, espanyola, europea i mundial, i textos de variades temàtiques, per exemple de Carme Karr i del propi Roca, i també una especial predilecció per publicar dibuixos d’autors de la terra i d’altres països, en forma d’il.lustracions per a narracions, acudits humorístics i també historietes.

JUNCEDA I “LA ACTUALIDAD CÓMICA”

Amb aquest títol es publicava setmanalment una secció dedicada a narracions humorístiques normalment escrites per Rafael de Santa Ana que describíen amb humor i sarcàsticament escenes costumistes de la societat de fa cent anys, on apareixíen toreros, fenòmens de fira, cupletistes, savis, nourics, malfactors i algún polític …, que utilitzàven noms de per sí risibles com “Don Galo Corchetones, bruto por nacimiento y millonario de resultas de una herencia inesperada y cuantiosa, es el alcaloide de la vanidad en lo humano.(…)”

El científic Schafer que “ha inventado, ahí es nada, el producir vida por medio de reacciones químicas.” Apareixíen caricaturitzats cantants d’òpera com el cèlebre Titta Rufo o toreros de “tronío” com “El Gallo” o “Bombita”, o el cas de Monsieur Ganotière que assisteix a una recepció amb el vestit típic del país o sigui de “toreador”.

Els dibuixos aquí reproduïts corresponen a 1912 i 1913 encara que el 1911 trobem ja dibuixos d’en Junceda encara que no destinats a aquesta secció. “La Actualidad cómica” durà fins als primers mesos de 1914, el 7 de febrer s’anunciava el canvi d’editor, la revista passava a la ‘Sociedad General de Publicaciones’. Josep Roca i Roca renuncià al seu càrreg de director i interinament s’en feu càrreg José Fernández de la Reguera.

Junceda sobrevisqué a aquest canvi, però ja no era el mateix, continuà publicant acudits humorístics i feu portades acolorides a mà el 1915 per a evocar situacions relatives a la 1ª Guerra Mundial. “La Actualidad” prescindí d’altres col.laboradors literaris i artístics, però en general es frivolitzà com ho demostren textos tant “apassionants” com “Como se baila en los EUA el tango argentino” o despatxant amb miserables necrològiques les morts de dos grans dibuixants com Pellicer Montseny i Mariano Foix (març 1914), quan el primer havia col.laborat a les pàgines de la revista fins a darrera hora. De vegades els canvis son a millor, en aquest cas fou al contrari i finalment el setmanari desaparegué el 1915.

JUNCEDA SENSE TRAVES

Es nota, com podeu veure, que el nostre dibuixant tenia tota la confiança del director i malgrat que eren dibuixos d’encàrreg, Junceda tenia tota la llibertat i l’home disfrutava i feia riure i somriure amb els seus dibuixos satírics però mai malèvols. Aquestes petites joies de la il.lustració esquitxàven cada text que no arribava a una pàgina, solíen mesurar de 5×5 a 6×6 cm. Res a veure amb la carrincloneria, més aviat dels textos de Folch i Torres de les “Pàgines viscudes”, a més aquestes il.lustracions i caricatures èren destinades a un públic adult.

Caricatures com la del pobre sr. Acerete amb tota la cara embenada després que un patinador li va posar com un mapa (13 jul. 1912); la puça gegantina que en aquells anys formava part de la picaresca de les vedettes de l’època que feien veure que se la buscàven però que mai la trobàven… (27 jul. 1912); les experiències del ja citat científic Schafer amb les provetes i matraços (5 oct. 1912); la caricatura d’un vellet amb barret de copa al costat d’una estufa en un text poti-potion apareixía l’atac dels turcs a Bulgària, un congrès de turisme o el templer que arrosegava un tresor sencer robat als sarrains (16 nov. 1912); les caricatures d’un torero amb cara de patata botoruda i el d’una ballarina irascible que executava dances dels vels apòcrifes (8 feb. 1913); i per acabar les genials vinyetes sobre una atracció de barraca de fira que anunciava “La mujer rinoceronte” (6 set. 1913), en aquella època en que la gent feia cua a les fires per a veure la “dona barbuda”, “l’home-mico” o la “sirena” autèntica i acabada de pescar: “sirena fresca, escolti!”

Un Junceda, enfi, ple d’humor, satíric i que feia un equip magnífic amb l’autor dels textos. Així es divertíen els nostres rebesavis, o sigui també un Junceda desconegut…fins ara.

NOTA

( 1 ) Prat i Ubach, Pere. “Junceda home exemplar” Editorial Aedos, Barcelona, 1958. Premi de Biografia Catalana Aedos 1957.