Ens riem del #Wert i de qui el vetlla

/ 25.12.2012

Les males arts del ministre Wert han generat tota mena de reaccions als mitjans catalans i a les xarxes socials. Hem patit amb les seves obscures intencions, però també ens hem divertit amb vinyetes i acudits per espolsar-nos la por que ens fa el personatge.

 

El seu nom ha donat peu a tota mena de jocs de paraules. Algú hauria de compendiar de manera urgent els acudits que ha generat aquest ministre amb el seu sentit de l’humor involuntari. S’ha dit que l’home està molt wert per ser ministre i que ha deswertuat l’ensenyament amb un deswertgonyiment total. Els ninotaires del Web negre tampoc no se n’han pogut estar i l’han deixat wert amb un recital de vinyetes.

La indignació per la Llei Wert s’ha canalitzat a Núvol en articles i entrevistes que han aportat tot un argumentari que val la pena repassar aquí. Tot just aquesta setmana, Josep Bargalló, exconseller en cap de la Generalitat, ens advertia en un article titulat Wert contra l’escola que en aquest esborrany de llei “Wert hi planifica, de manera ben elaborada i meditada  -la mà de la FAES és llarga i subvencionada-, l’establiment d’un sistema educatiu centralitzat, que torna a dividir els alumnes per possibilitats -menystenint les seves capacitats-, d’esquena a l’equitat i a la cohesió, que condueix a la disminució de la qualitat de l’escola pública, i de la concertada que es mou en aquests paràmetres.”. Bargalló sosté que la nova llei sembla promulgar “un sistema pensat per a superar les proves unificades d’avaluació -però no per a ensenyar ni formar-, dissenyat des dels criteris que la capacitat crítica, el coneixement del medi i la història recent són un perill, amb la voluntat de blindar el diner públic destinat a les escoles d’elit…”

 

 

M. Antònia Font Gelabert, secretària del Sindicat de Mestres de Mallorca, apunta en la mateixa direcció quan diu en el seu article Una assignatura alternativa que “el ministeri d’Educació recull la bandera ideològica del PP de la llibertat d’elecció de centre. Wert introdueix la demanda social com a criteri per ordenar el sistema. L’eliminació del criteri de proximitat per aconseguir plaça en un centre educatiu suposarà la creació de col·legis guetos. A més, aquesta mesura en la pràctica facilitarà nous concerts educatius amb l’ensenyament privat i la creació de centres si hi ha demanda en les famílies”.

Per Bargalló, la llei planta “una bomba de rellotgeria al bell mig del sistema educatiu”. La nova orientació comporta “un retorn a una escola segregadora, ara amb tocs de materialisme neoliberal -en plena època de retallades contundents que ja han situat l’escola en un tràngol difícil de pair. Un còctel explosiu”.

Josep M. Fulquet ja ens advertia fa setmanes en el seu article ‘Aquest noi està molt… verd’, publicat a Núvol, que “les paraules del ministre s’inscriuen en el que ha estat des de sempre la constant, més enllà del seu color partidista, dels diversos governs que ha tingut Espanya: la convicció que la norma primera i bàsica per fer eficaç l’estat és sotmetre els seus súbdits, siguin d’on siguin, a una única llengua –castellana, naturalment– i al pensament que se’n deriva.

 

 

Teresa Casals, portaveu de la plataforma somescola.cat, ho ha dit amb paraules ben clares i entenedores en una entrevista d’Agustí Mas al programa Estira la llengua, de Ràdio Andorra: “Els objectius del senyor Wert és evident que no són pedagògics. Ho ha dit clarament, vol espanyolitzar els nens catalans, però a Catalunya hi ha trobat una resistència que ni jo mateixa imaginava”.

“Pel ministre, aquesta és la manera més contundent de combatre el virus sobiranista que ara com ara amenaça de desfer, en aquesta zona perifèrica de “la piel de toro” una unitat que tants esforços ha costat d’obtenir”, ha escrit Josep M. Fulquet, que resumeix de manera lúcida el quid de la qüestió: ¿“Cataluña es España” –i aquí tothom hi pot dir la seva– o “Cataluña es de España” –com reclama el ministre?”

Per ajudar-nos a sortir de la cova del ministre cawertnícola, Fulquet ens proposa de fer una relectura dels textos polítics de J.V. Foix, plenament vigents ateses les circumstàncies en què ens trobem. Al seu article Deswertuant el català, recorda que Foix ja havia denunciat el mateix en aquests termes: “Castella [...] ha restringit la vasta perspectiva del mot i [...] ha curat d’obtenir-ne l’exclusiva. El procediment seguit [...] per a aquesta reducció, per a l’espanyolització [...] dels seus territoris unilingües, és invers al seguit per altres nacions de tendència imperial [...] Ha esdevingut secular optar per l’eliminació, per la segregació provocada. En un ample continent peninsular genèricament conegut per Espanya, on diverses nacions exactament definides es debaten per situar-se en un lloc que permeti coordinar llur lògica expansió nacional amb l’interès comú de l’entitat geogràfica que les conté, la nació castellana, amb un equivocat instint hegemònic, actua espiritualment de depuratiu…”

I el poeta de Sarrià conclou: “La Revolució catalana i catalanista és, per essència, futurista, això és, antitradicionalista, actual i europea. No defensa un nacionalisme local ni un separatisme metafísic: és, políticament, integrista. No essent ni un art ni una literatura, refusa tot xovinisme espiritual i accepta àdhuc i propugna el risc i l’aventura en totes les manifestacions del pensament i en les realitzacions d’ordre plàstic i literari”.

Si encara us queden ganes de riure, us deixem amb una galeria de vinyetes:

Raquel Gª Ulldemolins

Wert Attacks!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Ferran Sala Casasampere » El ministeri de Cultura subvenciona la fundació FAES presidida per Aznar

  2. Retroenllaç: Minister Wert Sparks Humour on the Net · Global Voices