Dijous Gras

24.05.2012

L’Esperanza era de La Cubana?

per Josep Ignasi Gras

 Amables lectors volen saber el motiu pel qual aquestes notetes es titulen genèricament com es titulen (el nom de la secció, vaja, si això fos una secció, que no ho és). Dons estan batejades així perquè es publiquen els dijous (dia amunt, dia avall). I per què surten els dijous? Doncs perquè la prestigiosa London School of Economics and Political Science (LSE) ha deixat dit que aquest, el dijous, és el millor dia per tenir sexe. El portentós estudi, que recomanem vivament a tot aquell que no tingui res més a fer (sempre serà millor que seguir pentinant gats: quants anys porteu pentinant el gat, eh?), afirma que la libido és al seu punt màxim durant les primeres hores del matí del dijous, pujant el nivell de testosterona masculina al seu màxim esplendor alhora que el nivell d’estrogen femení es multiplica per cinc. Poca conya! Descobrir aquest fet ha obert els ulls a més d’un i d’una, que han pogut lligar caps i entendre millor certs comportaments al forn, a la cua de l’atur, a la oficina o esperant la canalla a la sortida de l’escola el dijous al matí. 

Per un altre cantó, tots, absolutament tots, som conscients que patim d’un familiar o amic que sembla talment sortit de La Cubana. Encara que ens dolgui confessar-ho, això és així, i ho hem d’assumir com més aviat millor, amb fermesa, seguretat i el cap ben alt. A Madrid, ciutat pubilla de l’esperpèntic, amb tanta penya com hi ha tenen personal per a completar cinc o sis companyies, amb apuntador inclòs, del tarannà de La Cubana. Ara bé, la vedette per antonomàsia té un nom i el sap tothom: Esperanza! Quan la senyora es posa a espeternegar, els seus col·legues comencen a tremolar de cap a peus: la veu se’ls efemina, les cames trontollen i l’esfínter del cul no fa la seva feina. Els més emprenedors ja n’estan traient suc  anunciant cursets intensius que auguren als inscrits “mil maneres d’aguantar-la sense sofrir d’any i millorant el present”. La veritat és que els del PP controlen molt malament la magnitud del rebuig que els produeix les representacions de la presidenta de comunitat, per altra banda divertidíssima si no ets de la seva corda. Quan la xicota obre la boca, encara que sigui per collonades, se’ls apareix la seva pell paquidèrmica i recorden coses del seu passat remot i immediat (encara que sembla talment que ni per ella ni pels altres no passin els segles) i ja no saben on ficar-se-la ni què fer, si treure la gallina imperial per tapar senyeres i ikurriñes, amagar el príncep o posar-lo a l’aparador, xiular l’himne o xiular als que el xiulen, aplaudir al xiulats, fer botifarres o tots ells convertir-se en jimmy jump’s irrompin al camp per celebrar la lliga. Però l’Espe sempre està a to, té el nivell d’estrogen desaforat per a fer la seva pantomima libidinosament, per enterbolir o entenebrar uns fets que sap que mai li passaran factura. És la propera “chica Almodóvar”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris