Teresa Costa-Gramunt. Tarragona

L'hora de l'ex-libris

Ara que sembla que l'ebook hagi de suplantar gradualment el paper, vet aquí la fascinació pels ex-libris, més viva que mai entre bibliòfils, col·leccionistes, artistes i estudiosos de les arts gràfiques. Vila-seca acull el XXXV Congrés Internacional d’Exlibristes entre el 22 i el 28 d'abril.

Teresa Amat. Martorell

Gabo, fidel company

Per més soledat que el poder pugui generar, hi ha patriarques que no estan mai sols. Ni quan arriba la tardor ni quan arriba l’hivern ni quan arriba, penosa, la seva última halitosi.

Bernat Puigtobella. Barcelona

Pau Vidal contra l'insult insuls

Si no fos que insultòleg és gairebé un insult, podríem dir que Pau Vidal, a banda de ser filòleg, enigmista, traductor i novel·lista, és ara també un iniciat en l'insultologia. Com ja ha demostrat en les seves traduccions d'Andrea Camilleri i en les seves pròpies novel·les, té molta mà i el seu insult no és mai insuls. Ara publica 100 insults imprescindibles (Cossetània).

Salvador Company. Barcelona

Trasbals

LaBreu Edicions publica Una dona meravellosa, de Joan Jordi Miralles. Si existeix una manera de resumir aquesta novel·la de Miralles hauria de contenir el substantiu abisme i, tot seguit, l’adjectiu quotidià, diu Salvador Company en aquesta lectura que recollim a Núvol.

Hèctor Serra. València

Carta d’ajust amb Esperança Camps i Empar Marco

Silenci a les ones i fosca a la pantalla. Han transcorregut quatre mesos i escaig des que la Generalitat Valenciana va imposar el boç a la ràdio i la televisió públiques del País Valencià, però els records i els sentiments d’aquells dies perduren en els imaginaris de moltes persones que ho van viure ben de prop.

Jordi Nopca. Barcelona

El bufet giratori

Només agafo el tramvia per anar al dentista. Camino fins a la parada de Cornellà Centre, i baixo a Francesc Macià. La consulta del doctor Cutillas queda a prop

Xavier Serrahima. Terrassa

Gonzalo Torné. La generació d’un temps i d’un país

Torné, per damunt de tot, el que fa és atansar-nos als seus personatges; i ho aconsegueix servint-se d’uns narradors que no tan sols se’ns adrecen directament, en primera persona, sinó que ho fan parlant-nos a cau d’orella, en un to confidencial —fins i tot gosaria asseverar que confessional—, amb absoluta sinceritat.

Agustí Pons. Barcelona

Què ens ha deixat Albert Manent?

L'escriptor Albert Manent ha mort a Barcelona a l'edat de 83 anys, després d'una llarga vida dedicada a les lletres i la gestió cultural. Nascut l'any 1930, era fill del poeta Marià Manent i pare de Jordi Manent i havia obtingut el premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Agustí Pons li ret homenatge des del seu blog.

Núvol. Festival MOT.

El MOT tanca el primer capítol

Entre l'1 i el 12 d'abril, el MOT, comissariat per l'expert David Roas, ha convidat 23 grans escriptors, editors i crítics com Jacobo Siruela, Anna Starobinets, Albert Sánchez Piñol, Cristina Férnandez Cubas, Ignacio Padilla, Elia Barceló, Àngel Sala o Fernando Iwasaki.

Mercè Prunera.

Viatges i flors de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va morir un dia com avui, un 13 d’abril, en plena primavera. Ens deixava un llegat literari de referència internacional i un jardí esclatat de flors a la casa de Romanyà. La casa on l’escriptora va culminar Mirall trencat, on va concebre Viatges i flors, premi Serra d’Or de 1980, i on va decidir passar els darrers anys.

+ Articles   
El més llegit per Sant Jordi
Enguany torna la discussió inútil sobre si cal fer una llista de mediàtics per Sant Jordi. Però ara ja sabem quin serà l'autor més venut.
Parlem d'Europa?
Fa tres-cents anys, el vell continent dirimia els seus equilibris interns en una batalla que primer va ser dinàstica i després militar