Weegee, el fotògraf de la nit

6.07.2017

La Fundació Foto Colectania presenta a la seva nova seu del Passeig Picasso una exposició del reporter gràfic nord americà Arthur H. Fellig, conegut en el món de la fotogràfia com Weegee. Va retratar com ningú el costat més fosc de la vida del Nova York dels anys trenta i quaranta del darrer segle.

“Homes importants amb sabates de xarol s’amaguen del fotògraf amb l’ajuda del seu barret”, 1941 | Foto: © Weegee / International Center of Photography / Cortesía Colección M. + M. Auer

Foto Colectania i la Fundació Banc de Sabadell, sempre activa el camp de la fotografia, han coproduït una exposició amb 110 fotografies vintage d’un dels més reconeguts reporters gràfics americans, Arthur H. Fellig, conegut amb el nom professional de Weegee.

Aquestes imatges procedeixen del fons del matrimoni suís integrat per Michel i Michele Auer, uns dels més grans col·leccionistes particulars de tot el món. Com varen explicar en la seva presentació, fa més de quaranta anys que col·leccionen tota mena de material fotogràfic i actualment han reunit més de 50.000 fotografies, 20.000 llibres i 3.000 gravats.

Fa uns vint-i-cinc anys van incorporar a la seva col·lecció, de forma ben particular, un conjunt de 500 imatges de Weegee. Louis Stettner, un altre reconegut fotògraf americà, bon amic seu i que havia treballat amb Weegee als Estats Units, havia reunit aquest material i el va cedir a canvi d’una casa propietat del matrimoni a París, una casa que ell no podia pagar i on volia residir. Així, l’amor dels Auer per la fotografia i la seva amistat amb Louis Stettner van fer que avui puguem gaudir d’aquesta magnífica exposició.

Convé situar els orígens i la trajectòria biogràfica de Weegee per tal de poder introduir-se millor en la seva obra. Arthur H. Fellig -el seu nom d’origen- podria tenir moltes nacionalitats. Va néixer el 1899 a la població austríaca de Zolonich, que més tard es va incorporar a Polònia i que avui pertany Ucraïna. Però ell era nord-americà perquè el 1910 els seus pares varen emigrar a Nova York on va començar la seva carrera. La família tenia una precària situació econòmica i vivia en un barri molt humil. Des de la seva infància, Arthur va ser un noi decidit, amb molts recursos personals i una considerable ambició. Aviat va trobar la forma de guanyar-se la vida. S’explica que de molt nano va aconseguir d’un botiguer del barri que li deixés a crèdit una provisió de caramels i bombons que ell revenia als seus companys d’escola; retornava el crèdit i es quedava amb el marge de l’operació, uns deu dòlars a la setmana.  Més endavant va treballar també per un fotògraf fent retrats als nens que passejaven en poni pels parcs de la ciutat del barri; així va néixer la seva afició a la fotografia.

Però el pas definitiu en la seva carrera va ser l’atracció que sentia pel convuls món de la nit de la ciutat. Els reporters del seu temps no treballaven de nit i ell va decidir cobrir aquest buit i fer-ne el seu camp d’acció. Això el va portar a especialitzar-se en temes truculents: tirotejos, atracaments, assassinats, incendis, robatoris, cabarets, etc. Ben aviat va començar a proveir d’imatges als principals diaris de la ciutat. Espavilat com era, va aconseguir que alguns càrrecs de la policia, amb la que estava en contacte habitual per la seva feina, li permetessin connectar-se directament amb la freqüència de la seva ràdio. Tot seguit va comprar un cotxe que, com ell mateix explica, ”es va convertir en la meva llar”. Hi passava totes les nits, hi guardava tot l’equipament de treball i fins i tot hi revelava els seus rodets i redactava  les cròniques amb la màquina d’escriure. Això li permetia ser sempre el primer a arribar als llocs i publicar les seves fotos a les primeres edicions de diaris tan prestigiosos com el New York Post o el Herald Tribune. I així i es va convertir ràpidament en el rei de la fotografia nocturna de Nova York.

“Weegee escriu una crònica al maleter del seu Chevrolet”, 1942 | Foto: © Weegee / International Center of Photography / Cortesía Colección M. + M. Auer

Disparava amb una càmera de gran format de l’època – no pas massa manejable – una  Speed Graphic de format 4×5,  però sobretot cal destacar que es va convertir en un mestre de la il·luminació. Havia de treballar amb flash, que desplaçava de les habituals posicions frontals per aconseguir efectes molt més potents i dramàtics. Se li ha retret en algunes ocasions que a voltes escenificava una mica les escenes però en tot cas no és observable que faltés a l’essència de les situacions que retratava. Les seves fotografies reflecteixen el seu caràcter, intuïtiu, valent, decidit, capaç d’introduir-se en els llocs i ambients més arriscats que coneixia molt bé. Com deia ell mateix “el fotògraf ha de ser en el lloc dels fets al moment just”. Una màxima que complia fidelment.

L’any 1945 va publicar el seu primer llibre “The Naked city”, un recull de les seves millors imatges de la nit que hem comentat. Es va convertir ràpidament en un best-seller, se’n va fer tres edicions en poc temps i Weegee va ser àmpliament reconegut com ell sempre havia desitjat. No és anecdòtic que es fes preparar un segell amb què signava l’anvers de les seves imatges i que deia “Weegee, The Famous”.

A partir d’aquí el seu camp d’acció s’amplia i, cansat del dramàtic món del crim, comença a fotografiar ambients més selectes. Passa uns anys a Hollywood, on també fa ocasionalment d’actor i assessor tècnic, i fotografia de prop el món del cinema i la moda per les famoses revistes il·lustrades de l’època. Més endavant, ja plenament consolidat, comença una fase més experimental on practica, entre d’altres, tècniques de deformació i imatges múltiples.

"Projecció en 3D al Palace Theater", 1945 | Foto: © Weegee / International Center of Photography / Cortesía Colección M. + M. Auer

“Projecció en 3D al Palace Theater”, 1945 | Foto: © Weegee / International Center of Photography / Cortesía Colección M. + M. Auer

A partir del fons Auer esmentat, l’exposició es vertebra seguint les fotografies i els texts que l’autor va publicar en els seus primers cinc llibres, que podem veure també exposats en edicions originals. D’aquesta manera Foto Colectania dóna una certa continuïtat a la seva darrera exposició sobre el Foto Llibre que també vàrem comentar des d’aquestes pàgines.

La primera part està dedicada al “Naked city” (1945) ja esmentat i constitueix el gruix de l’exposició. És aquí on es pot apreciar millor la capacitat tècnica de Weegee per retratar ambients sòrdids amb gran veracitat i dramatisme.

El segon bloc està dedicat a “Weegee’s people”(1946) i recull d’imatges i retrats de la vida social de la nit de la ciutat. També aquí es pot constatar que l’ambient nocturn era el favorit del fotògraf, que era un veritable mestre en l’utilització de la llum artificial.

El tercer, “Naked Hollywod” (1953),  recull les imatges de la vida més glamourosa de la Meca del Cinema, el món dels artistes i estudis cinematogràfics.

Finalment, els darrers espais recullen imatges de “Weegee’s creative càmera”(1959) i “Weegee’s creative Photography”(1964) on es presenten, com hem dit, els treballs més experimentals del fotògraf. Una etapa que com diu ell mateix: “Allò que m’interessa de la càmera és fer-la més humana. La fotografia és un art només si és la imaginació del fotògraf la que controla l’instrument.”

Tant els texts que introdueixen cada secció com els peus de foto estan extrets literalment dels llibres de l’autor, de manera que es presenten sense cap mena d’intermediació i són un element molt interessant per conèixer la seva forma d’entendre la fotografia d’aquest mestre de reporters gràfics.