Si vols trobar feina, estudia filologia catalana. Avui, un col·lega alliberat de l’USTEC em comentava que ben aviat hi haurà una jubilació massiva de professors de català als instituts. En un temps en què el pragmatisme regna, l’argument no és gens menyspreable: de manera imminent, seran necessaris molts filòlegs. Però, si a més a més vols dedicar-t’hi amb vocació (dia)crítica, podràs ser un professional d’una de les llengües més estimades a fora i a dintre, i d’una literatura d’una immensa qualitat, equiparable a totes les seves homòlogues europees, que desperta sempre unes passions tan desaforades que som dels països amb més lectors del món.
Encara que la sèrie de ciència-ficció Merlí (TV3) tingui l’encert de fer que el professor més repel·lent de l’institut Àngel Guimerà sigui el de català, tot retent honors així al nom del centre, no us enganyeu pas: esdevé una ironia amable. Com tothom sap i és profecia, els professors de català són tan simpàtics, agradables i feliços –o tot el contrari, depèn de la perspectiva de l’observador– com poden ser-ho els de qualsevol altra matèria que s’imparteixi al paradís de la secundària. Només cal que observeu bé la realitat: als instituts, com en altres àmbits laborals, hi ha espècimens tan obtusos que són incapaços d’entendre –intel·lectualment parlant– que es pot ser catalanista o independentista sense ser nacionalista, com són ells.
Podríem desplegar un argumentari sòlid i indiscutible sobre els mèrits que té dedicar-se professionalment a la llengua i a la literatura del proper estat d’Europa, amb tot el pedigrí que això suposa en uns moments d’efervescència col·lectiva. La veritat és que els filòlegs no són només professors d’institut. N’hi ha que fan d’editors, correctors, traductors, escriptors, periodistes, crítics literaris, gestors culturals, assessors culturals, mediadors culturals, cantants, actors i, fins i tot, polítics. No cal que insisteixi en l’evidència, compartida per tothom, que allà on es viu millor, sense maldecaps ni trasbalsos, és en l’ensenyament. Sobretot, si tens la sort d’anar a parar en un centre on hagi arribat l’onada prometeica del club selecte anomenat Escola Nova 21, venedora per mitjà de la Fundació La Caixa de “preferents educatives”, en paraules de Xavier Diez.
Per no atabalar-te més, estimat lector virtual, només un darrer apunt a aquest avís per a navegants necessitats de futur. Malgrat l’extraordinària traça dels responsables de l’ensenyament secundari i universitari, mai tan ben escollits; malgrat les lloances hiperbòliques que, en temps de matrícula, brinden els mitjans de comunicació a la titulació de filologia catalana; malgrat les campanyes publicitàries, auspiciades per CaixaBank, que conviden a posar un filòleg a la teva vida; malgrat els cants de sirena eixordadors de tota la família en pes, sempre amatent a deixar-te volar en llibertat, malgrat tots els malgrats, no et deixis enlluernar. Si t’agrada la llengua i la literatura, no dubtis a estudiar-la i a dedicar-hi la vida. És el que passa en qualsevol país del món, civilitzat o per civilitzar.