vaga

3.11.2012

Vaga. Amb matisos sonors diversos en els parlars del domini lingüístic, no hi ha cap altra paraula més capaç avui en dia d’evocar el baix nivell de credibilitat de les centrals sindicals que tallen el bacallà entre la classe treballadora. Perquè, si s’hi fixen, els seus dirigents tant els podem veure embolicats a la pancarta com sotasignats en les actes dels consells d’administració de bancs en rescat beneficiaris del sistema que diuen combatre. D’aquí, doncs, la persistent ressonància que s’escampa de l’homòfon vague-a entre l’obrerisme més combatent cada vegada que les dues centrals tenen el propòsit de convocar-ne una. Però que ningú es mossegui la llengua, perquè —si a algú li vaga— a les pàgines del Moll hi ha tota mena d’exabruptes per triar. Si, amb tot, no n’hi ha prou amb els insults i el desassossec persisteix, sempre es pot agafar el cap d’una corda per fer-hi una bona baga

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris