Una oportunitat perduda al CCCB

1.06.2012

Si una imatge val més que mil paraules, les fotografies de Martin Parr sobre el turisme massificat són el tractat definitiu sobre el tema. Instantània a instantània, les imatges d’aquesta estrella mundial de l’art contemporani que es poden veure al CCCB revelen les misèries dels viatges organitzats i l’absurd d’agafar avions i suportar aglomeracions i cues només per retratar-se al costat d’edificis i escultures que una setmana abans ni sabies que existien. Mirant les fotografies de Martin Parr la conclusió és rotunda, i el turisme en surt condemnat, ridiculitzat i reduït a un seguit d’hàbits absurds com retratar-ho tot, comprar souvenirs inútils i deixar que t’organitzin la vida, ramat amunt i avall. A més les fotografies sobre el turisme a Barcelona que Martin Parr ha fet expressament per l’exposició insisteixen i duen aquesta línia encara més enllà, i ens descobreixen unes aglomeracions tant aberrants –el drac del Park Güell literament desaparegut enmig de desenes de japonesos– que impossibiliten qualsevol experiència satisfactòria.

Les imatges de Martin Parr ataquen directament la línia de flotació del model Barcelona, i l’exposició d’aquest estiu era l’excusa perfecta per tornar-nos a plantejar i debatre quina ciutat volem, sobretot després que la crisi econòmica hagi imposat aquest turisme salvatge i massiu com l’única sortida possible per un país en fallida. Fa quatre o cinc anys encara ens plantejàvem cap on anava Barcelona, i els polítics encara s’atrevien a invocar el vaporós concepte de ‘turisme de qualitat’ per aturar les invasions bàrbares de cada temporada, però el mal moment econòmic del país ha silenciat el debat, titllant-lo de frívol i forassenyat, com si qualsevol model alternatiu al turisme de borregada ens aboqués inevitablement al suïcidi.

L’exposició de Parr era l’excusa perfecta per reobrir el tema i parlar de quin turisme volem, amb un cicle de conferències 100% CCCB amb sociòlegs del turisme, urbanistes i experts que permetessin avaluar l’estat de la qüestió i aventurar alternatives a un model col·lapsat, que enriqueix als de sempre i esgota els recursos i la paciència dels ciutadans. En uns altres temps, estic convençut que la direcció del CCCB no s’hagués plantejat fer una exposició d’aquesta carrega crítica sense relacionar-la amb el debat i l’exposició d’idees, però sembla ser que “ara no toca” i que és millor deixar-ho estar. El resultat de tot plegat és una exposició que no s’entén, que sense contingut crític ni debat associat flota enmig de la Barcelona massificada a mig camí entre la innocentada i la broma de mal gust.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Estic d’acord amb tu que hagués estat una oportunitat molt bona per plantejar un cicle de debats en relació al tema de l’exposició, però considero que tu mateix et contradius amb aquestes dues frases: “Si una imatge val més que mil paraules, les fotografies de Martin Parr sobre el turisme massificat són el tractat definitiu sobre el tema” i “El resultat de tot plegat és una exposició que no s’entén, que sense contingut crític ni debat associat flota enmig de la Barcelona massificada a mig camí entre la innocentada i la broma de mal gust.”, no creus?