Una carta inèdita

18.05.2012

Recordo que, al començament de Google, cap al 1996, si cercaves el cognom Ferrater (segurament mitjançant la cerca avançada per filtrar-hi les referències a Ferrater Mora, el filòsof), t’apareixien només uns centenars de resultats, menys d’un miler. Un podia arribar fins al final de la llista, i localitzar-hi un enllaç insòlit cap a una capsa de la col·lecció Alfred A. Knopf del Harry Ransom Center, a la Universitat de Texas a Austin, a nom de Jill Jarrell Ferrater. M’havia arribat a posar en contacte amb el curador de la col·lecció, sense poder obtenir-ne els documents.
Tractant enguany de veure què hi havia a la capsa, vaig tornar al web del Harry Ransom Center. Vaig tenir la sorpresa que, de capses, ara n’hi havia dues, i vaig confirmar l’expectativa que demanar-ne el contingut es devia haver tornat una operació simple. La capsa a nom de Jill Jarrell Ferrater conté un parell de cartes amb l’editor Alfred A. Knopf: Jill Jarrell li demana si pot enviar-los un capítol de prova com a traductora a l’anglès de narrativa en castellà contemporània, i l’editor mateix li respon que estarà encantat de rebre la provatura. No té gaire valor.
La segona capsa correspon a la col·lecció Carlton Lake, especialitzada en literatura francesa, i té la descripció següent:

García Lorca, Federico, 1898-1936. “Ciudad sin sueño,” handwritten manuscript, signed, translated by Gabriel Ferrater, 1p; also includes: “Niña ahogada en el pozo” translated by Ferrater, 10pp , 1940. Includes signed handwritten letter 1940 May 17. — 111.3

Els documents que em va fer arribar Arcadia Falcone, conservadora del Harry Ransom Center, són els que copio literalment a continuació, respectant el fet que Ferrater va escriure en una llibreta (quadriculada, amb pautes horitzontals més espaiades que les verticals), acarant a l’esquerra el text original i a la dreta la traducció dels dos poemes:

 

24, r. Lataste

Libourne, 17 mai 1940.

Monsieur,
Je vous envoie le texte espagnol et la traduction de deux poèmes de Federico Garcia Lorca qui, je crois, sont inédits en français, et qu’il vous intéresserait peut-être de publier dans votre revue.
Je n’ai pas l’autorisation, et j’ignore si le droit, de vous les offrir. Vous le saurez sûrement mieux que moi, et aussi, s’il faut demander l’autorisation, à qui.
Au cas où vous acceptiez mes traductions, pourrais-je vous demander de m’envoyer le premier nº de votre revue – car, à ce que j’ai lu, elle ne se vend qu’incorporée à Cahiers d’Art?
Veuillez croire à mes sentiments distingués

Gabriel Ferrater [signatura]

 

CIUDAD SIN SUEÑO

(Nocturno de Brooklyn Bridge)

No duerme nadie por el cielo.
Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Las criaturas de la luna
huelen y rondan las cabañas.
Vendrán las iguanas vivas
a morder a los hombres que no sueñan
y el que huye con el corazón roto
encontrará por las esquinas
el increíble cocodrilo quieto
bajo la tierna protesta de los astros.

No duerme nadie por el mundo.
Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Hay un muerto en el cementerio más lejano
que se queja tres años
porque tiene un paisaje seco en la rodilla,
y el niño que enterraron esta mañana lloraba tanto
que hubo necesidad de llamar a los perros para que callase.
No es sueño la vida. Alerta.
Alerta. Alerta.
Nos caemos por las escaleras
para comer la tierra húmeda

 

VILLE SANS SOMMEIL

(Nocturne de Brooklyn Bridge)

Personne ne dort dans le ciel.
Oh non, personne.
Personne ne dort.
Les créatures de la lune
flairent et rôdent tout autour des cabanes.
Les iguanas vivants
viendront mordre les hommes manqués de rêve
et celui qui s’enfuit et dont le cœur a été rompu
trouvera aux coins des rues
l’incroyable crocodile de quiétude
sous la tendre protestation des étoiles.

Personne au monde ne dort.
Oh non, personne.
Personne ne dort.
Il y a un cadavre au plus lointain cimetière
qui gémit pendant trois ans
parce qu’il  a un paysage sec au genou,
et l’enfant qu’on a enterré ce matin pleurait tant
qu’on a dû faire appel aux chiens pour qu’il se taise.
La vie n’est pas une songe. Alerte.
Alerte. Alerte.
Nous tombons dans les escaliers
pour manger la terre humide.

(traduit par Gabriel Ferrater)

 

Si voleu llegir l’article complet, feu clic aquí.

Twitter: @eblanes

Blog Enric Blanes: Un fres de móres negres

Federico García Lorca