Un soldat de la cultura

7.10.2016

La columna d’en Miquel Calçada, publicada al número d’octubre de «Serra d’Or», va dedicada a la feina ingent de Lluís Danés, director de cinema i guionista. Diu el següent:

Lluís Danés

Lluís Danés

Els fans de Salvador Espriu estan d’enhorabona. Aquesta tardor, TVC emetrà el telefilm Laia, basat en la novel·la homònima de l’autor de La pell de brau. No és la primera recreació que es fa d’aquesta novel·la de joventut d’Espriu. De fet, ja l’any 1971 —i en un context de popularitat de l’escriptor com a conseqüència d’haver-lo proposat al premi Nobel— es va estrenar la primera Laia cinematogràfica. Desconec si aquella va ser realment del gust del seu autor més enllà de la gratitud i la proverbial cortesia que Espriu va exhibir sempre. El que sí que tinc clar és que la Laia actual hauria complagut l’autor enormement i secreta.

Espriu tenia dinou anys quan la va escriure. Per aquest motiu, hi ha crítics que sempre han vist Laia més aviat com una paròdia de les novel·les rurals modernistes. Vuitanta-quatre anys després de la seva publicació, aquells personatges primaris i desesperançats que Espriu va retratar es fan creïbles, més genuïns i més reals que mai. Per sobre de tots ells emergeix la Laia, interpretada per una Miranda Gas dotada d’una força expressiva excepcional. (No sóc capaç d’escatir si es tracta d’una qüestió que li ve donada pels gens de la seva nissaga, per l’embolcall de l’escenografia o per ambdues coses.) Certament, l’escenografia de Laia aconsegueix transmetre una sensació d’ofec i d’angoixa difícil de pair. Ho fa a través d’un decorat en forma circular. Una tanca premonitòria. És aquesta cleda la que ens permet contemplar la lluita de passions i voluntats d’uns personatges a voltes grotescos i que només tenen una sortida: el mar. Cal agrair absolutament aquesta contribució d’en Lluís Danés al nostre panorama audiovisual. Amb aquest primer llargmetratge, en Lluís confirma allò que molts dels qui el coneixem ja albiràvem. Ell és un dels nostres més grans creadors. Un soldat de la cultura, com li agrada anomenar-se. Gràcies Lluís.