Un pas endavant

27.07.2012

Ha suposat fer un pas important en els objectius de l’Escola de l’Espectador poder fer aquest curs en el si del Festival GREC 2012. Podríem dir que  l’Escola ha madurat, en els dies de durada, i ha fet palesos els motius de la seva creació.

S’ha seguit el programa previst que passem a resumir:

Ens dóna la benvinguda el director del GREC 2012, Ramon Simó.

Coneix la història de l’Escola, i va acceptar fer el curs per apropar el festival als espectadors. Comenta la seva importància per ser el teatre un diàleg entre la representació i l’espectador. I després de parlar de les realitats de l’art de Talía s’acomiada amb un “el GREC és casa vostra”.

Les activitats les podem agrupar en CONVERSES, assistència a ESPECTACLES (i  a un assaig) i TALLERS de debat i reflexió.

Les CONVERSES comencen amb la directora Carlota Subirós que ens obsequia amb una pregona reflexió sobre la gran pregunta “Quin sentit té avui el teatre?” Desgrana totes les cares del teatre i parla de la seva necessitat en el futur. Parla de la utopia realitzable que suposa la re-educació de la gent de teatre i dels ciutadans espectadors. En el torn de preguntes es parla del valor de la cultura, del teatre com espai viu dels somnis i del seu efecte catalitzador. La crisi actual obre la porta a la esperança com diu Lao Tse: “El que el cuc diu fi del món, la gent li diu papallona”.

Els assistents hem entrat en el terreny de la reflexió en el món del teatre i de la possible necessitat d’un canvi i de poder participar en el debat d’utopies realitzables

També es CONVERSA amb el grup format per Tera Busquets, Marcel·lí Antúnez, Jordi Colomines i Hermann Bonnín, que ens il·lustren amb la seva saviesa, experiències, visions i propostes en el món del teatre, que van des de preguntar-se què busquem en el teatre fins a afirmar que cal treballar pels espectadors i no comprar els espectacles fets, que el teatre ha d’escapar de la rutina (com La Cartoucherie francesa). Fer teatre és jugar (jouer, en francès), i que l’art no existeix, és la nostra mirada, l’espectador podria ser tot el teatre, el seu rol és la mirada. Aquí aprenem de les diferències de criteri dels directors i de les seves mirades, de la nostra importància com espectadors en el fet teatral i de l’obertura de mires que és present. S’estableix un intercanvi d’idees que ens ajuda a donar la nostra opinió.

La tercera CONVERSA sobre “Dramatúrgies actuals” amb Carles Batlle i Davide Carnevali ens aporta una visió dels muntatges actuals fugint dels habituals. Són muntatges no disciplinats que depenen de la lectura que faci el director de l’obra. De vegades es tallen els textos i es reordenen per a dir altres coses. Però comencen a passar de moda.

Anar a veure teatre modern obliga a llegir, prèviament, l’obra. Amb signes del text i signes del muntatge fan l’escenografia. Fan referència a casos concrets.

Al final parlen del Teatre post-dramàtic per ús col·loquial, no convencional (o acadèmic) que integra vídeos, músiques modernes per arribar a una espectacularitat per damunt de la història. No és la realitat del esser humà actual. Sembla que la situació emocional dels nostres dies ens fa tornar al Teatre de la realitat.

Ens suposa un bany de dades per entendre les diferents tendències d’aquesta activitat tan social i necessària.

Hem assistit a tres ESPECTACLES i un ASSAIG. El primer, la Metamorphosis de Kafka de la companyia islandesa Vesturport, que pivota sobre l’acròbata olímpic, que fa el paper de Gregor Samsa, el director i actor Gisli Örn Gardarsson. Al acabar tenim l’oportunitat de parlar amb ell.

Tenim opinions divergents sobre l’obra, des de “lo millor que he vist mai” a s’ha desaprofitat l’ocasió per analitzar les reflexions de l’oficinista.

El segon és un espectacle de dansa Full evening de Contrapunctus danceport, que ens obliga a participar posant-nos la música de fons entre tres opcions a escollir. Un bon esforç de recerca i de bona dansa.

Tenim l’oportunitat de parlar, obertament, amb Nora Sitges-Sardà i Claudi Bombardó. Molt sincers.

El tercer és un assaig de El vídeo no el veu ningú de Martin Crimp, dirigit per Carme Portacelli. La visita ens deixa veure com es coordinen els tècnics de llums, so i vídeo amb les diferents escenes. Interessant.

I, per acabar veiem el darrer passi d’una revista musical al Teatre Grec: A la ville …de Barcelona de Joan Ollé. Resulta ser un irònic  “passar revista” a la nostra Barcelona des de la seva fundació. Una bona tragicomèdia a tocar. Ho comentem amb el mateix Joan Ollé.

Cal dir que totes les activitats han sigut presentades i moderades per na Anna Pérez Pagès, periodista especialitzada en aquest món teatral.

Els TALLERS varen ser tres. El primer “Jo com espectador” obliga a tots els alumnes del curs a presentar-nos i a interrogar-nos com espectadors contemporanis i a autodefinir-nos com a tals.

Ens retratem, un a un, i així comencem a coneixe’ns i a fer pinya.

El segon TALLER, “L’anàlisi teatral, taller de crítica “amb Eduard Molner, periodista cultural que ens presenta els elements que conformen una bona anàlisi teatral. Ho resumeix en tres etapes (o piràmide):

1-informació bàsica que facilita la producció de l’obra.

2-articles de fons, a rel de l’obra.

3-crítiques després de l’estrena, dels resultats de la posada en escena.

Pensa com fer del teatre un espai de reflexió, d’educació. Avui i ara. Eduard Molner creu que les crítiques s’haurien de llegir una vegada vista l’obra (amb la informació prèvia i llegits els articles de fons sobre el tema). Parlem amb Molner de l’obra vista Metamorphosis de Kafka i diu que és una obra literària d’excel·lència però la posada en escena per Vesturport no dóna la talla. Ho parlem a fons tots. Molner necessària coherència de creadors i directors i la transversalitat de les arts: música, mim, teatre, dansa, pintura,… Aquest taller ens serveix per a introduir-nos en un sistema metòdic per fer la mirada atenta als esforços teatrals i ser, així, més amos de les nostres opinions.

En el tercer TALLER ” Jo com espectador avui”, dirigit per l’Anna Pérez Pagès, tots els assistents valoren les activitats on s’ha participat. El resultat és que tots hem trobat un bon nivell i una bona ocasió en el fenomen teatral actual. També ressalta la coneixença que hem fet els 27 assistents a aquesta setena ESCOLA DEL ESPECTADOR. El nivell dels debats ha sigut bo i simpàtic i  és auguri de nous i interesants cursos de bé i còmodes que ens sentim els alumnes. Agraïm a AGOSTPRODUCCIONS la bona feina com a gestors de l’Escola de l’Espectador

 

Ferran YCOBALZETA, alumne de l’Escola de l’Espectador

 

Barcelona, juliol 2012