Un editor de novel·la

30.07.2012

Avui dediquem l’Speaker’s corner a un editor singular, Josep Pedreira (1917-2003), fundador de la llegendària col.lecció de poesia de l’Óssa Menor. Mireia Sopena li ha dedicat un estudi magnífic, Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis, un assaig molt documentat amb cartes i testimonis vius, que ens acosta el Pedreira de carn i ossos, amb les seves cuites i il·lusions, fins al punt de convertir-lo gairebé en un personatge de novel.la. Jordi Florit ha escrit una ressenya interessant del llibre i el recollim en aquest Speaker’s corner.

Pedreira era un jovenet de família gallega que va entrar en contacte amb l’entorn catalanista. Supervivent d’un accident ferroviari en el qual van morir tres germans seus, i ben bé com si estigués cridat a fer alguna cosa perdurable, Pedreira va erigir de manera heroica una col·lecció que per si mateixa explica una època. Jugant-s’hi els quartos i també una mica la vida en un entorn franquista hostil.

Si avui aixequés el cap, Pedreira es trobaria un panorama poètic complex, en el qual molts poetes han apostat per la poesia oral i el recital i han renunciat a publicar en les col.leccions editorials, cada vegada més escadusseres. Aquests darrers anys hem tingut alguns exemples també heroica d’editors de poesia, com el de Jesús Aumatell, editor de L’Emboscall, o la col·lecció Cafè Central, que ara edita EUMO amb Grup 62. Veuria com la col.lecció de l’Óssa menor, ara dirigida per Josep Lluch a Proa, va fent la viu viu, amb les restriccions inevitables que imposa una crisi com la que vivim. No oblidem la col.lecció de poesia de Pagès, la de 3 i 4, la 62.

Però si ara mateix hi ha una col.lecció que més bé representi les noves generacions de poetes és sens dubte la de LaBreu, que a més a més de detectar un nou grup d’escriptors, ha sabut generar una comunitat al seu voltant, com també va fer a la seva manera Pedreira.

Per altra banda, estic convençut que si Pedreira tornés a néixer i hagués de començar de cap i de nou, optaria per l’edició digital, que és el que garantirà que en el futur la poesia s’alliberi del cost del paper i de les servituds de la distribució i sigui accessible des de tot arreu. Des de Núvol ens agradaria encetar aquesta via: convocar al voltant del digital de cultura una comunitat de lectors i anar oferint-los títols de poesia. Dins la col.lecció Calàndria hem publicat ja La tonalitat de l’infinit, una cantata d’Enric Casasses.  Us el podeu descarregar gratuïtament en aquesta mateixa pàgina.

@puigtobella