Elegia personal (provisional) per TV·3

24.04.2012

 

Amb el cessament d’emissions de tv3 per satèl·lit el proper 1 de maig es tanca la darrera possibilitat de veure, amb certa “normalitat” i debades, aquesta cadena al País Valencià. I ho dic així, entre cometes, perquè encara es podrà veure per internet i perquè la versió que es veia fins ara era només una selecció dels diversos canals. Tanmateix, quin pare que du els seus fills a la línia en valencià (aqueix gueto tan admirable com atacat des de l’administració que n’hauria de tenir cura) es prendrà la molèstia de connectar l’ordinador a la tele a l’hora de berenar perquè els nanos vegen certs dibuixos animats que no passen per Nou 2? O qui, arribada l’hora del tn Vespre, en comptes de canviar de canal amb un simple colp de polze, s’alçarà del sofà per a tirar d’informàtica? Perquè els actuals aparells de televisió (el nostre té dos anys) sembla que encara no estan preparats per a entrar en un web.

Quan aviat, per raons clarament pressupostàries, es tancarà el servei per satèl·lit de tv3, els valencians deixarem de poder accedir, en peu d’igualtat amb les altres cadenes públiques i privades, a la darrera finestra amb cara i ulls a la “realitat catalana”. I dic finestra, és clar, per a poder dir que es tracta d’un accés esbiaixat a això que anomenem “realitat”, és a dir, a través d’uns vidres ben bruts, amb les limitacions que comparteixen la major part dels grans mitjans, per no dir tots, i que donen veu preferent als interessos del poder –anava a dir polític, quin panoli!– econòmic.

Fins i tot, pel que fa a la qüestió lingüística, em ve a la memòria una frase de l’escriptor Joan-Lluís Lluís en un programa del canal 33: el narrador nord-català va assegurar que amb tv3 aprenia castellà, i sí, exagerava, però no tant… A més, pel que fa a la literatura, cal lamentar l’absència actual d’un programa de llibres i el baix nivell, en general, dels comentaristes quan n’hi havia (als quals, tot siga dit, ningú no podrà acusar d’haver discriminat la literatura en castellà…) En qualsevol cas, si l’amic Lluís veiés també Canal 9, estaria en condicions d’optar a una cadira en la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. De fet, la rtvv és una finestra condemnada, sense a penes clevills. O més aviat ni és finestra ni és res. O sí: el primer ens públic que, per la seua gestió nefasta i delictiva, caurà en mans privades.

A mitjan anys huitanta, gràcies als repetidors d’Acció Cultural del País Valencià, a les vesprades veia Filiprim amb els meus avis, i a poc a poc, darrere d’aquella estranya manera de parlar, vaig descobrir la mateixa llengua que parlava amb ells. Sobre acpv pesa encara, com una llosa, la multa brutal que el govern del Molt Innocent i mudat Camps, aqueix escollit de Déu, va imposar-li, la qual els féu tancar els darrers repetidors que permetien sintonitzar tv3. Aleshores, l’actual Molt Honorable de la nostra Generalitat va mostrar-se contrari a l’apagada de les emissions –una apagada, recordem-ho tot i ser evident, que vulnera drets molt més importants que la llei que suposadament s’infringia amb els repetidors–, però ara que Alberto Fabra ja no és alcalde de Castelló, i amb els seus manant a Madrid –jugant amb destrals, que deia el poeta–, sembla que ha canviat d’opinió.

A partir de l’1 de maig, com ja li ha passat a tanta altra gent al País Valencià, a ma casa ens haurem d’esforçar per a veure programes que formen part del nostre dia a dia: apm?, Polònia, Cinema 3, Karakia, 30 minuts, etc. etc. Gràcies a aquests i altres espais, i a llibres de diversos autors de tot el domini lingüístic, la meua dona, que va venir a viure a València des de Saragossa fa vora quinze anys, va aprendre motu proprio la nostra llengua (al nostre cap i casal és encara més cert allò que en deia Cruyff: no cal) i ha esdevingut traductora al català de llibres i pel·lícules.

Però com ja deia al títol, açò, a banda d’una elegia personal, pretén ser-ne també una de provisional, perquè potser la tecnologia, ben aviat, permetrà accedir amb la mateixa facilitat –llegiu aparell domèstic– als continguts de tdt que als dels webs. Ara bé, també n’és, de provisional, per l’espasa de Dàmocles que penja sobre les autonòmiques: com apuntava fa uns dies Vicent Partal, l’obligació de triar entre la privatització o el tancament del servei en tant que públic, és a dir, deficitari, tria de la qual, noblesa obliga, restaria exclosa tve. Cadascú, doncs, és molt lliure de veure el got mig ple o mig buit, però si viu a l’estranger o al País Valencià, el dia 1 de maig li faran un bon treball.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Tens raó. Ara, s’ha de dir, en honor a la veritat, que gràcies al paquet d’Internet+televisió puc veure TV3 i C33 en la televisió per cable. No diré el nom de l’empresa perquè no es crega que hi tinc cap interés. Escric des d’Elx on no he deixat de veure mai TV3 i C33 gràcies a aquest paquet on el Govern Valencià no ha pogut fer absolutament res. Ho van intentar en un primer moment. De fet, uns quants centenars enviàrem missatges de baixa a l’empresa del cable quan desaparegueren les emissions en català uns quants dies fa uns pocs anys. Per algun motiu, deuen ser interessos econòmics de la lliure empresa, van tornar a aparéixer al cap d’uns pocs dies. I escric des d’Elx, 230.000 habitants on es tracta d’un altre impost indirecte que paguem. Això sí qui no té la Internet i un centenar de cadenes televisives a hores d’ara amb almenys mitja dotzena de llengües? Això no deu arribar a totes les ciutats i camps del país. També tinc l’andalusa, la murciana i televisió en eusquera i TeleMadrid!!!! Per edat vaig fer molta campanya per la TV3 i vaig vendres bonos els 80 i els meus fills i nosaltres hem arreplegat signatures deu fer fa un any malgrat no tenir problemes a casa… Tinc uns quants nebots en famílies diverses que seguiran amb la TV3. Ara, això dels avis amb els néts davant del televisor deu ser gairebé un somni a l’hora d’ara. Esperem que els miracles encara siguen possibles.