Tres anys i mig

30.04.2015

Ara fa tres anys i mig em vaig apuntar a l’aventura d’intentar transformar una bona idea de Bernat Puigtobella en una realitat tangible. En Bernat buscava algú que el pogués ajudar a donar vida a un diari digital de cultura, que havia de ser dinàmic, plural, fixar-se en allò que passava desapercebut per la resta de mitjans i aportar una mica d’aire fresc al panorama cultural.

Calien diversos ingredients: coratge, energia, entusiasme i un munt d’hores per intentar materialitzar un projecte, que tampoc no hi havia gaires garanties que pogués tirar endavant. Era una aposta —o més ben dit: un acte de fe. La il·lusió, sovint, pot més que les incerteses i em vaig sumar a la tasca de portar al món dels vius el diari Núvol. 

En Bernat havia plantejat les seccions inicials i una d’elles serviria per donar més visibilitat a la poesia. Hi hauria també, però, literatura en totes les seves branques i ramificacions, música, teatre, cinema, ludolingüística, humor…

I el repte principal seria aconseguir poder fer tot això en mitja jornada, perquè la precarietat del sector era tanta que caldria treballar en altres feines per poder arribar a final de mes.

En la història del Núvol hi ha, com en cada història, molts encerts i alguns errors. Fèiem el que podíem amb quatre canyes. Si a alguna cosa no arribàvem, ens consolàvem pensant que, com a mínim, ho havíem intentat. Moltes de les cròniques podrien haver estat més completes, més rodones, amb més informacions, si hi hagués hagut més temps i més recursos. El material principal era l’honradesa i les ganes de portar a terme un treball de qualitat.

El Núvol m’ha permès conèixer molts dels professionals de la cultura que admirava i continuo admirant: editors, poetes, narradors, professors, músics, gestors culturals, bibliotecaris, arxivers, rapsodes, amants de la lletra, del teatre, el cinema, la llengua… activistes culturals en general, per anar resumint.

El fet de treballar colze a colze amb en Bernat també m’ha permès endinsar-me en el món editorial amb un dels millors mestres: ell, que porta l’edició a les venes, sempre ha estat a la recerca de noves veus, autors interessants i ha acompanyat les jornades del Núvol amb recomanacions literàries, consells i bons propòsits.

El virus de la lletra es porta a dins i es manifesta en un moment determinat. De vegades cau en letargia, altres irromp vivament fent batre les ales. En el meu cas, feia temps que tenia alguns projectes artístics personals en standby. Estava tan ocupada mantenint les quatre feines que em permetien arribar a final de mes, que el temps per a l’escriptura artística era gairebé anecdòtic.

Ara, després de tres anys fent del Núvol la meva vida, tinc ganes de recórrer altres camins: visitar nous paisatges, conèixer altres entorns, descobrir una faceta diferent. Aquest mes de maig emprenc un nou camí laboral, tot i que el Núvol continuarà sent una llar i un refugi. No estaré a primera línia, diàriament, apareixent apressada per la redacció de Vilaweb, amb uns quants llibres a les mans i una llista llarga de reportatges per acabar. Em trobareu en una segona línia: col·laborant de tant en tant i escrivint reportatges i entrevistes que em facin bullir la sang, em generin brillantor als ulls, que pugui polir amb gust i gràcia.  Si em trobeu per l’Horiginal, la Poeteca, o l’Ateneu potser vindrè de paisà —o qui sap, potser en faré una crònica. El que sí que faré serà provar d’esmolar el llapis, i tenir una mica de temps per als embrions literaris que vénen de camí.

Una cosa és certa: marxo serena i molt tranquil·la, sabent que el Núvol està en bones mans. L’equip ha crescut i la qualitat i l’entusiasme no han decaigut gens. Hi ha grans professionals i gent molt preparada al darrere del digital de cultura, que amb molt d’esforç fan que cada dia sigui possible llegir-ne una nova edició: la teatreaddicta infatigable Aída Pallarès, l’original i lletraferida Griselda Oliver, la tenaç i cinemalover Tatiana Pagà, la imaginativa i desbordant de creativitat Noemí Roset, el dinàmic Marc Grèbol, la magnífica correctora (i poeta) Roser Cabacés, la melòmana Aina Vega, l’enamorada de l’art Anais Muñoz, la documentalista eficient i millor persona Mariona Sanfeliu, la lectora voraç Núria Juanico, l’esplèndida dinamitzadora de Facebook i saraus literaris Neus Chordà, les fotògrafes Ariana Nalda, Bibi Oye i Laia Serch, i tantes i tantes mans amigues, cervells pensants i talents de l’alçada d’un campanar que han posat el seu gra de sorra perquè el Núvol continuï encimbellat, dalt del cel.

A tots vosaltres, família nuvolaire, moltes gràcies i fins aviat!

 

Podeu llegir l’article de comiat de Bernat Puigtobella aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. Laura:
    La teva feina, tenaç i insubstituïble, ha deixat petja al Núvol.
    Ben segur que d’altres seguiran les teves passes, però no els serà fàcil.
    El digital de cultura —i els seus col·laboradors i lectors— et trobarà a faltar; la literatura t’acollirà amb els braços esbatanats.
    Molta sort i gràcies pel molt —pel (gairebé) tot— que hi has fet.
    Xavier Serrahima

  2. Xavier, moltes gràcies per les teves paraules! Tu has estat un referent, un far i un treballador incansable per la cultura, formant part del gran equip d’activistes culturals que acull Núvol. Un dels crítics literaris que ens ha acompanyat gairebé des de l’inici. Una abraçada i gràcies de nou!

  3. Laura, gràcies! i a veure si ara trobes el temps de venir per aquestes terres, que segueix pendent…
    abraçades!

  4. L’article m’ha fet pensar en la primera vegada que ens vam veure, plegades, amb en Bernat en un pis de no sé ben bé on a BCN. Tots iniciàvem nous projectes que hem vist créixer, evolucionar, desaparèixer, sumar, restar… En definitiva hem estat caminant plegades trobant-nos aquí i allà i ha estat un plaer! Espero que això no canviï i que anem trobant-nos sovint. I és que tu ets una de les millors coses (de moltes!) que ens ha aportat Núvol.  

  5. Laura, tot i que no ens hem conegut personalment, m’ha agradat col•laborar amb tu a Calàndria. Estimes la poesia i tens una sensibilitat artística especial; tan sols cal llegir alguna de les teves cròniques i ressenyes per adonar-se’n. I estic d’acord amb tu: quan l’escriptura et crida cal deixar-se seduir. La literatura t’espera.
    Molta sort en la nova etapa que inicies!
    Una abraçada,
    Montse Garcia Ribas