Transformació del món editorial

El cap de setmana passat va tenir lloc a Vilafranca un debat sobre l’statu quo del sector editorial, aplegats sota el cicle de conferències “Els llibres i els dies”. L’organitzaven el col·lectiu Llegir en Català i el grup de llibreries Bestiari, i especialment la llibreria L’Odissea de Vilafranca. Carmel Carrillo, membre de Bestiari, va emmarcar els termes del debat en aquesta ponència, en que presenta quina creu que ha de ser la transformació del món editorial.

Crisi del sector

Des de fa deu anys ens hem instal·lat socialment en la idea de formar part d’un procés que es presenta com a inevitable des de tots els estaments, que ve configurat sota el títol de «crisi econòmica»,que ha afectat de forma mimètica a tots els sectors de l’economia i del qual el món del llibre no s’ha lliurat, ben al contrari, ha seguit les mateixes dinàmiques que a la resta de sectors.

Hem vist, al llarg d’aquest decenni, com per resoldre la crisi s’ha anat implementant una estratègia, també comuna a tots els sense excepció, caracteritzada per polítiques macroeconòmiques basades en la concentració en poques mans, cada cop menys mans, de tot el circuit. Així ho hem constatat en sectors tant importants per a la societat com el de l’energia, l’activitat financera,l’alimentació, la comunicació, la construcció i també, de forma molt especial,al sector del llibre.

Pel que fa al nostre sector s’ha presentat amb una sèrie de característiques concretes:

1. La concentració de la propietat dels drets d’autor, tant pel que fa als continguts acadèmics, científics i divulgatius, com pel que fa als pròpiament literaris en llengua catalana. Els grans conglomerats editorials passen a controlar gran part del mercat, el moviment dels circuits de distribució i els continguts que, des del punt de vista cultural, es posen a disposició de la societat.

2. Una industrialització cada cop mes evident i agressiva del que s’ha anomenat«indústria cultural», en detriment de la creació i potenciació d’estratègies de foment del llibre com a objecte cultural de primer ordre i com a instrument de primera necessitat per al desenvolupament social i cultural del país.

3. Pel que fa a la comercialització del llibre pròpiament, s’ha experimentat, per una banda, una diversificació dels canals de venda. No obstant, d’aquesta se’n concentra una part cada cop més significativa en grans superfícies, centrades en la presentació del llibre com a un objecte més de consum, objecte que comparteix espais i estratègies comercials amb altres productes: menjar, roba, materials d’oficina, electrònica, aparells audiovisuals, etc. Grans espais, pensats per al consum generalitzat de productes, que gaudeixen de condicions comercials favorables pel que fa a polítiques de compra i venda, desiguals en relació a les que disposa la xarxa de llibreries independents. A més a més, aquests centres comercials posen en pràctica un model de competència desigual des del punt de vista de l’equilibri del mercat, que afavoreix aquelles polítiques de concentració i, que cada cop més, dificulta l’existència de les llibreries. Per una altra banda, l’augment de la producció editorial sense criteris de sostenibilitat, adreçada a l’obtenció de beneficis en base a inundar el mercat d’una quantitat de lectura impossible d’assimilar, crea una autèntica bombolla editorial de difícil pronòstic.

4. La implantació de grans superfícies,en poblacions de cada cop menys habitants,que apliquen unes estratègies d’empobriment del territori,ja que el model econòmic d’aquestes empreses no es de redistribució dins l’àmbit territorial on es generen els guanys sinó que desplacen els resultats obtinguts a altres esferes en funció dels interessos econòmics de cada grup, impedint d’aquesta manera que el consum de productes culturals d’un territori en concret reverteixi en la creació de riquesa i activitat econòmica diversificada dins d’ells mateix. Això ha generat un empobriment en cadena dels canals de venda locals i una pèrdua de competitivitat de les estructures comercials que existeixen de forma descentralitzada i des de fa molts anys en cada població.

5. La crisi també ha provocat que grans grups de persones que hagin perdut la feina; en molts casos, la concentració d’efectius sota la mateixa organització corporativa ha fet possible prescindir de moltes mans. Desocupats, en definitiva, en nombres mai vistos abans,que han perdut la capacitat de consum i que s’han vist obligats a reduir despeses, entre elles les dedicades al consum cultural i especialment de llibres. Aquesta pèrdua de capacitat de consum s’ha traduït, des del 2007 fins avui, en unes reduccions en vendes de llibres del 40%, cosa que ha provocat que les llibreries independents, en uns casos, hagin hagut de tancar ien altres, hagin hagut de suportat la situació passant a economies de resistència que limiten profundament, en solitari, la preservació d’estructures laborals, horaris i activitats culturals vinculades a la promoció de la lectura.

6. Una redistribució, en benefici del sector bancari, dels recursos econòmics dels quals disposa l’Estat provinents dels nostres impostos. Aquesta redistribució s’ha traduït en retallades importantíssimes en tot allò que fa referència a la cultura, assolint nivells més que preocupants (0,10del PIB) i que han afectat de forma significativa a: el fomenti la promoció del llibre; la inversió en equipaments; les compres de llibres des de la xarxa pública; la creació i la potenciació d’activitats de foment de la lectura; la inexistència d’estructures públiques adreçades al finançament del sector del llibre;la pèrdua de la presència de la literatura als mitjans de comunicació socialment més influents, cosa que no s’ha compensat per part de les administracions publiques amb la promoció de programacions adreçades específicament a la preservació i potenciació del sector i a l’enfortiment d’hàbits de consum basats en la proximitat; l’especialització i l’intercanvi de coneixement, i la confiança amb els llibreters com a prescriptors culturals del nostre país.

7. La irrupció del consum de llibres a través d’Internet. Iniciant, encara que lentament però tot sembla apuntar que de forma irreversible, un procés de pèrdua de centralitat de les llibreries com a factors essencials en les cadenes de venda.

8. I, com a característica particular del nostre sector hem d’afrontar l’aparició del llibre electrònic. Un factor que, tot fa pensar, serà determinant per a la configuració d’un nou paradigma del món del llibre. En tant que pot redefinir de forma decisiva el futur del sector. Amb tot el que comporta respecte a la creació de plataformes de difusió, control dels canals de venda i transformació del paper que cada subjecte de la cadena i jugarà en un futur més o menys llunyà. La implantació en definitiva d’un model de consum que generacionalment està cridat a tenir una presencia important i a canalitzar probablement gran part de la producció editorial.

Noves propostes editorials i llibreteres

Enfront d’aquesta realitat, a Catalunya, al llarg d’aquets deu anys s’ha produït un fenomen de gran importància des del nostre punt de vista, que afecta directament a la producció editorial i als canals de venda centrats en les llibreries independents. Fenomen que a hores d’ara està contribuint a consolidar una realitat, no enfrontada però si clarament definidora d’una altre forma d’entendre el món de la edició i de com vehicular al lector les noves propostes editorials.

Es tracta, d’una banda, de la important proliferació d’editorials independents, que ocupen un espai cada cop més considerable en el mercat i que es caracteritzen per:la configuració d’uns catàlegs coherent amb les seves respectives línies editorials;l’elaboració d’unes propostes editorials tremendament interessants des del punt de vista dels continguts culturals; l’ocupació d’un nombre reduït però alhora permanent de persones a les seves plantilles; el control dels costos fixos empresarials que fan d’aquestes editorials projectes d’emprenedoria estables i amb ambicions definides de futur; la relació estreta entre autors, editors i llibreters en tot allò relacionat amb la cura i promoció dels llibres; el tractament just dels diferents professionals que intervenen en cada projecte de edició, com ara traductors, correctors, etc.;la recuperació, en definitiva, de la figura de l’editor, no només com a gestor empresarial sinó reforçant el seu paper de promotor cultural.

I, de l’altra banda, a la gran xarxa de llibreries independents existents al país, s’hi han anat sumant experiències sorgides de l’obertura d’altres noves llibreries també independents. Tenen característiques, si ho mirem des de l’àmbit de l’economia empresarial, molt similars a les noves editorials, i també destaquen per una alta especialització en relació a l’oferta editorial que promouen. Els objectius que tenen són disposar d’uns fons editorials molt cuidats; mantenir una estreta relació amb els lectors; completar l’oferta de llibres amb tot un seguit d’iniciatives de promoció cultural que les estan convertint en autèntiques dinamitzadores al seu àmbit d’influència territorial.

Les realitats de l’editorial i la llibreria independent conflueixen i, encara que passa el mateix en altres llocs de l’Estat, a Catalunya es presenten amb una força i amplitud que les diferencien clarament d’altres experiències també nascudes com a contrapunt de les tendències dominants al sector del llibre. Per aquest motiu, al grup Bestiari de llibreters independents hem cregut convenient de participar i organitzar aquestes jornades, per tal de posar en comú experiències, punts de vista, prospeccions de futur i idees sorgides al sector, a partir de l’experiència diària. Volem també compartir les nostres estratègies de futur, que busquen la millora d’un sistema que cada cop es configura més excloent i orientat a una transformació que se’ns vol presentar com a inevitable i unidireccional.

Propostes

Des del el grup de llibreries independents Bestiari entenem que, per afrontar amb garanties reals el present del món del llibre i el futur pel qual hem de transitar, cal posar fil a l’agulla en diferents fronts que estimem substancials per triomfar en els nostres projectes i, sobretot, per contribuir al sosteniment d’unes ofertes culturals basades en la inclusió del sistema i la pluralitat d’ofertes culturals; per garantir el respecte i el coneixement de la riquesa del que som i del que volem ser; i, finalment, per establir unes noves normes valentes i imaginatives que ajudin a reconfigurar el món del llibre. Entre d’altres volem que ja a partir d’aquest moment es vegin aquestes propostes com a necessàries:

1. La creació d’estructures de coordinació empresarial entre llibreters independents, basades en el respecte de l’àmbit cultural, econòmic i territorial que ocupa cada llibreria. Aquestes xarxes haurien d’oferir un assessorament adequat en la multiplicitat de matèries que actualment són necessàries per al bon govern de les llibreries; i haurien de dotar als seus associats de serveis competents en matèria de logística, recerca, negociació i compra conjunta, formació de personal, finançament i gestió integral de les seves empreses.

2. La necessitat de reconfigurar la relació entre llibreters i editors independents, qüestionant sense complexos els canals de distribució de les propostes editorials que permetin gaudir de marges suficients per poder competir com a llibreters al mercat del llibre.

3. L’exigència de polítiques respectuoses, que potenciïn de forma clara la microeconomia, defugint del suport a les propostes econòmiques depredadores, per tal de permetre al llibreter independent concórrer al mercat del llibre en igualtat de condicions quant a compra i venda dels productes. Per aconseguir-ho les administracions públiques han de recolzar de forma decidida la xarxa existent de llibreries independents, agents culturals de primer ordre en tot el territori i imprescindibles per a la difusió de l’edició plural.

4. El foment i la inversió en programes als mitjans de comunicació adreçats a la difusió del llibre en tots els seus àmbits, per tal de contribuir a convertir socialment el llibre en un article de primera necessitat.

5. El recolzament de la producció i edició de revistes i publicacions culturals.

6. L’establiment de fons de finançament a les entitats financeres públiques adreçats específicament a la creació, sosteniment i transformació de les llibreries independents.

7. A nivell de formació acadèmica dels infants entenem com a fonamental la introducció, el més aviat possible als itineraris formatius, de la literatura com a assignatura necessària per comprendre el món, la persona, la existència. L’objectiu és generar individus crítics i creatius amb el seu entorn,i sobretot,combatre el fracàs escolar, caracteritzat generalment per la inexistència de comprensió lectora en els alumnes que any rere any són avaluats amb idèntics resultats en aquesta matèria.

8. La potenciació per part de les administracions de l’adquisició de llibres per a la xarxa publica i a través de les llibreries independents de cada localitat. Pel que fa a la contribució al suport de l’edició, que les adquisicions es facin creant un fons destinat a l’enfortiment i recolzament de la xarxa de llibreries independents,a través de diferents programes que incideixin en les realitats empresarials i que estiguin basats en l’experiència i les necessitats del sector, tant les actuals com les del futur.

9. En relació amb el nou paradigma que representa la venda per Internet de llibres i la irrupció del llibre electrònic, creiem necessària la creació, conjunta entre editors, llibreters independents i administracions publiques, d’un projecte comú per afrontar l’era digital que inclogui tots els interessos de cada subjecte de la cadena del llibre. Aquest projecte haurà d’incloure la creació i potenciació de plataformes que no deixin en mans d’uns quants el control del nou mercat, encara per configurar. Es tracta de plataformes que hauran de tenir molt pressent l’àmbit d’implantació: un país amb un idioma propi, d’ús minoritari si tenim en compte les tendències idiomàtiques globals.