Toni Gomila

10.10.2012

Rafel Duran ha dirigit l’espectacle Acorar, un monòleg escrit i interpretat pel manacorí Toni Gomila. Després d’una llarga gira per Mallorca, ara Acorar aterra a Barcelona, a La Seca. Obra absolutament recomanable, de la qual n’ha fet una edició Món de Llibres, centra avui l’speaker’s corner de Núvol, amb articles complementaris d’Antoni Riera Vives i Francesc Rosselló. 

 

Rafel Duran

Ser illenc significa que d’entrada ja tens uns límits geogràfics que et determinen tot un món. I és clar, néixer en una illa en el moment que deixa de ser molt pobra i de cop i volta es torna rica gràcies al turisme de masses et pot trastornar tant que pots arribar a certs límits esquizofrènics. Una illa és una llauna de conserves. Els illencs convivim avui mateix entre tradicions arcaiques, llegendes fabuloses i tota la modernitat tecnològica que hi ha al nostre abast.

En Toni Gomila tot i haver viscut temporades fora de la seva illa ho sap prou bé i hi ha reflexionat molt. No debades Acorar li surt mentre prepara a Argentina l’espectacle TOT del dramaturg i director Rafael Spregenbuld  que vam poder veure fa dues temporades al Teatre Lliure.

A partir d’un ritual antic de supervivència que encara se celebra en plenitud en tota la pagesia mallorquina, la matança del porc, en Toni basteix un retrat de la societat actual illenca. No evoca la nostàlgia. Parla de la Mallorca d’avui que intenta sobreviure davant un món cada vegada més globalitzat i  posa en qüestió la identitat de tots aquells mallorquins que des de sempre s’han enlluernat més per les novetats d’última hora que arriben de fora que per mantenir la seva identitat cultural, i en el paisatge de fons, desgraciadament descobrim a la mateixa societat aplaudint la corrupció d’uns polítics sense escrúpols d’ençà que a l’illa hi corren tants diners.

Acorar significa aniquilar, donar un cop mortal que atravessi el cos fins a arribar al cor. A la matança del porc, a Mallorca, el ganivet o ganiveta (depen del lloc es diu en femení i/o en masculí) que s’utilitza per dur a terme aquesta acció és diu acorador o acoradora.

Acorar, per tant, és un text valent perquè raona i reflexiona metafòricament sobre la manca d’autoestima de la societat illenca, de la seva involució identitària, de la pèrdua progressiva de la seva fràgil idiosincràcia peculiar, de les seves pors atàviques i dels seus tòpics i fins i tot dels seus estereotips rurals. Un discurs que, sens dubte, a hores d’ara, (almenys als mallorquins) ens feia falta.