To ride a chicken

5.05.2017

De totes les reaccions –verbals, no fotem, cap de política o administrativa més enllà del paperot de la sempiterna lleialtat institucional valenciana!– que hi ha hagut darrerament a la nostra còmoda Comunitat a propòsit dels PGE, n’hi ha una que destaca amb llum pròpia: alguns membres del govern, o dels partits en el govern, van parlar de la necessitat de “montar un pollo”.

Hi havia una manera més clara, bella i plena d’expressar la idiosincràsia valenciana, els nostres anhels i la nostra mentalitat? Si deixem a banda la lletra del nostre himne en la versió de Toni de l’Hostal, és clar que no: ni tan sols un calc del castellà, sinó directament en castellà al mig d’un discurs en valencià; i, a més a més, al·ludint a la nostra veta fallera del molt de soroll per a no res. És a dir, fer-la grossa, sonada, perquè ens senten a Madrid i per a continuar sent la riota que hem sigut ja tants anys!

I és que, senyors, no ens enganyem, en la mentalitat dels nostres polítics, siguen del partit que siguen, qualsevol iniciativa de protesta pels pressupostos irrisoris i delictius que s’han espolsat des de l’Olimp madrileny ha de ser en clau castellana (“La teua veu a Madrit” (sic), que deia el visionari González Lizondo, el de les taronges i el xiclet escopit), espanyola, no siga cas que ara algú es pense que reclamem la identitat, el valor, les infraestructures i la dignitat que ens correspon com a poble amb una llengua i una cultura pròpies i compartides al nord i a l’est! Per tant, que hi podia haver de més adient que “montar un pollo”?

Bé. sí, n’hi havia una altra cosa: fer servir el programa institucional de traducció automàtica amb què es passen de l’original castellà al valensiano les notícies de la desconnexió de RTVE a la CV però, ara, per a traduir a l’anglès la frase i elevar el nostre greuge històric, d’espanyols de tercera regional, al parlament europeu i a la comunitat internacional. O siga, que “montar un pollo”+SALT= “To ride a chicken”.

P. S. Per si de cas algú encara no ho havia pensat: no seria magnífic que la figura principal de la falla de l’Ajuntament, la que paguem entre tots, consistís l’any que ve en els nostres representants polítics fent un rodeo al mig d’un galliner, al voltant d’un pal ple del que ja us imagineu on onejaria, invicta, la nostra Senyera?

Em sap greu. Volia dir més coses, però he de parar d’escriure, disculpeu-me: les llàgrimes de l’emoció davant d’aqueixa imatge banyen el meu teclat!