TMB, premi o càstig?

19.05.2017

Tenint aquests amics, no cal tenir enemics. Aquest refrany m’ha vingut al cap quan he llegit les bases del concurs de relat curt on-line de TMB, la potent empresa que té cura de la nostra mobilitat a l’àrea metropolitana barcelonina.

Imatge de la campanya del concurs de relats curts 2017

Un concurs literari, com es diu a les pròpies bases del concurs de relats curts de TMB, és per fomentar la cultura entre la ciutadania. Jo també hi afegiria que sobretot és per ajudar els creadors a difondre la seva obra, com a mitjà d’enfortir la nostra cultura.

Si mirem les clàusules que ordenen els tradicionals concursos de novel·les o poesia, ens trobarem que n’hi ha que donen un premi a fons perdut i a més fan l’edició de l’obra amb el pagament posterior dels drets d’autor dels llibres que es venguin. En la resta de casos, el premi és a compte dels drets de les vendes del llibre que s’edita.

Això respon a la lògica que va portar a fer la legislació de propietat intel·lectual: Protegir i promocionar la creació intel·lectual literària, artística o científica, tot atorgant als autors els drets exclusius per a explotar la seva obra i rebre uns ingressos d’aquesta difusió, edició i venda d’exemplars. Un principi elemental en que es basa la llei de propietat intel·lectual: la millor manera de promocionar la creació literària és que els autors puguin viure de la seva feina. De fet la propietat intel·lectual vol assegurar un sou per a l’autor.

Llegint les bases del concurs de TMB he quedat esgarrifat en arribar al punt 13. Potser se li ha atorgat aquest número amb una segona intenció, o és una casualitat?

El fet és que en aquesta clàusula el concursant fa una mena de jurament de renúncia. Diu solemnement que en concursar, sap, coneix i accepta que renuncia a tots els drets d’utilització, edició i altres actes d’explotació per qualsevol mitjà imaginable sobre la seva obra. Ho fa en favor de TMB, de manera gratuïta, per a tot el món i durant tota la seva vida i de 70 anys després de la seva mort.

Als participants incauts d’aquest concurs, l’empresa de transports s’apropia dels seus drets. L’autor no podrà mai més editar-la, ja que queda en mans de TMB. És TMB qui podrà explotar-la en tots els formats i, fins i tot, amb dret de cedir-la a tercers i transformar-la. Els hem de recordar que el dret de transformació de l’obra és un altre dels drets morals irrenunciables que protegeix la integritat de l’obra de ser modificada per part d’altres, sense el seu consentiment.

TMB es transforma en el pitjor dels agents literaris ja que pren els drets dels autors i no els compensa en res.

És inacceptable que a canvi d’un reconeixement simbòlic a través dels premis, TMB s’apropiï dels drets de l’obra dels autors i esborri de manera barroera els drets que la llarga i detallada llei de Propietat Intel·lectual reconeix i reserva als autors per tal que puguin viure de la divulgació de la seva obra. Ignora de manera matussera l’article de la llei que diu que els drets econòmics reconeguts per la llei són irrenunciables.

A més, en les bases TMB ni es compromet tampoc a garantir que quan es difongui l’obra es farà amb el nom dels autors. Una obligació establerta com a dret moral irrenunciable per la Propietat Intel·lectual.

Aquestes bases es repeteixen en molts concursos de l’administració, com el que no fa gaire es va fer per part de l’organisme de Turisme de la Generalitat, i suposen un abusiva vulneració de la protecció dels drets d’autor que fa la llei. Si és inacceptable en qualsevol cas, encara ho és més quan qui ho fa és una institució pública que no pot actuar d’altra manera que respectant la llei.

Algunes vegades, per justificar aquesta pràctica he sentit dir que “es que es fa amb diners públics”. Sí, senyor, però aquests diners el que han de servir és afavorir la creació i als autors i no pas extorquir-los.

De fet, el concurs dona uns premis d’un viatge i unes quantitats minses en reconeixement, però el que no pot fer és expropiar les obres i no compensar-ne la difusió. Si volen promocionar els nostres autors, que els compensin els drets i llavors podran anar de viatge on desitgin.

Hem d’exigir que des de les administracions públiques se sigui curós amb el respecte dels drets d’autor. Si es vol afavorir la creació, cal deixar de fer aquests concursos amb clàusules expropiatòries i limitar-se a respectar els drets d’autor i pagar per cada vegada que s’utilitzi l’obra d’un autor, que és la millor manera d’ajudar-los.

Seria bo que el Departament de Cultura publiqués unes normes de bones pràctiques dels concursos de promoció d’obres de creació intel·lectual, que deixessin clar el respecte als drets dels autors. Aquestes normes haurien de ser una guia per a les nostres administracions públiques en convocar concursos i per a la resta d’entitats que tenen el mal costum de menystenir els drets d’autor.

TMB rectifiquin i deixin de menystenir i maltractar els nostres autors i autores.

 

Josep Cruanyes i Tor és advocat consultor en Propietat Intel·lectual

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
  1. Tot just acabo de llegir les bases del 40è Miquel de Palol de Poesia, recent convocat, i no hi veig gaire diferència. Potser hi ha algun matís que se m’escapa?:
    “Lʼobra premiada es publicarà sota el segell Proa de Raval Edicions, SLU, després de la signatura del contracte corresponent
    amb lʼautor, segons la llei vigent. Lʼatorgament del premi comporta que lʼautor de lʼobra guanyadora cedeix en exclusiva
    a Raval Edicions per tot el període de vigència dels drets de propietat intel·lectual tots els drets dʼexplotació (reproducció,
    distribució en qualsevol format, comunicació pública i transformació) sobre aquesta per a totes les modalitats dʼedició en
    qualsevol format o suport (tapa dura, rústica, butxaca, edicions econòmiques, edició de luxe, bibliòfil, il·lustrada, edició
    club, edició especial, edició on i off line, edicions digitals, ebooks, etc) incloent-hi tot tipus dʼadaptacions, com les audiovi
    suals, dramàtiques i radiofòniques, i la traducció en tots els idiomes. Lʼautor sʼobliga a subscriure el contracte que sigui
    necessari per formalitzar oportunament aquesta cessió. Lʼeditorial podrà subscriure amb qualsevol altra companyia del seu
    grup, o amb tercers, els acords que calguin per possibilitar-ne lʼòptima explotació en les diverses modalitats tant a lʼEstat
    espanyol com a lʼestranger, o bé efectuar lʼesmentada explotació directament per ella mateixa.”

    • Passa exactament el mateix amb els premis Mercè Rodoreda de contes, Carles Riba de poesia i Sant Jordi de novel·la, i no és cap broma. De vegades sembla com si ningú es llegís les bases dels premis; o bé és que els premis que són tan prestigiosos estan exempts de respectar els drets d’autor i als autors que s’hi presenten tampoc els fa res…

  2. Pel que recordo de quan vaig tenir una assignatura de dret usual quan estudiava a la Llotja, crec que un contracte d’aquest tipus seria declarat nul. Amb els dret morals segur, ja que són irrenunciables encara que signis un contracte de renúncia.
    Els organitzadors d’un concurs haurien de tenir un mínim de coneixements sobre dret usual i no posar aquestes barbaritats en les bases. De moment, l’únic que pot fer la gent és no presentar-s’hi si no està d’acord amb les bases.
    De totes maneres, gràcies per denunciar-ho.

  3. Mot d’arcord però amb una puntualització; quan diu “TMB es transforma en el pitjor dels agents literaris ja que pren els drets dels autors i no els compensa en res” hauria de dir el pitjor dels editors, perquè l’agent literari és precisament una figura que vetlla pels drets d’autor dels escriptors als quals representa.

  4. Seguint l’enllaç “les bases del concurs de TMB” el que es pot llegir en el punt 13 és: “Aquesta cessió és a títol gratuït, per a tots els països del món i per un període de cinc anys, amb caràcter no exclusiu i sense perjudici del reconeixement als autors dels drets morals que els corresponen”. És a dir, 5 anys, que és el període habitual de cessió, no “durant tota la seva vida i de 70 anys després de la seva mort”, com escriu l’autor del text. O el senyor Cruanyes s’ha confòs (i per aixó no ha hagut més soroll, senzillament no hi ha cas perquè és fals el que es diu aquí), o TMB ha canviat les bases desprès de la publicació d’aquest article…