Tens walkie-talkie?

17.01.2015

L’invent del telèfon mòbil ha fet obsolet aquests transceptors portàtils coneguts popularment com a walkie-talkies. Si avui en parlem en el nostre article és perquè volem tractar d’una qüestió de pronunciació: cal saber que, en anglès, la l és muda en els verbs walk (caminar) i talk (parlar); a més, en el dialecte nord-americà, la a es pronuncia com una o oberta (en l’anglès britànic es pronuncia /ɔː/). Així aquests verbs es pronuncien /uòc/ i /tòc/, respectivament, i el transceptor portàtil es pronuncia /uòqui-tòqui/. Altres mots que fan rima amb walk i talk són balk (parar-se en sec), chalk (guix) i stalk (n. tija; v. perseguir furtivament).

La l també és muda en els mots calf /kæf/ (vedella [animal]) i half /hæf/ (meitat), els plurals dels quals són calves i halves (/kævz/ i /hævz/); folk /fóuk/ (gent) i yolk /ióuk/ (rovell d’ou); i els auxiliars modals could /kʊd/, should /ʃʊd/ i would /wʊd/.

Abans de continuar, m’agradaria deixar clar que el signe fonètic /æ/ es pronuncia com una e superoberta, /ʊ/ es produeix pronunciant una vocal neutra amb la boca formant la vocal u (com el dígraf eu en el mot francès deux) i /ʌ/ representa el so que hom fa a vegades quan dubta, vocalitzant sense formar cap paraula, com en els mots anglesos sun i bus. Val a dir que en el dialecte nord-americà són els únics sons vocàlics que són estranys al català. (Per a més detalls, vegeu aquí teniu un repàs de pronunciació anglesa simplificada).

Heus ací altres exemples de consonants mudes en anglès; l’accent cau a la primera síl·laba exceptuant els casos en què la síl·laba tònica va subratllada i, en la pronunciació figurada, en ares de la simplicitat, la vocal neutra s’escriu e en síl·labes àtones.

—La b i la n són mudes després de la m final de mot. Per exemple: comb /cóum/ (pinta), bomb /bòm/ (bomba), column /kò·lem/ (columna) i hymn /hém/ (himne)— i la b no es pronuncia en els mots doubt /daut/ (dubte), debt /dèt/ (deute) i subtle /sʌ·tel/ (subtil).

—La ch és muda en el mot yacht /iòt/ (iot).

—La d no es pronuncia entre n i s: per exemple, grandson /græn·sʌn/ (nét) i hands /hænz/ (mans).

—La h inicial és muda en els mots hour /aur/ (hora), honor /òn·er/, honest /ò·nest/ i heir /èr/ (hereu, pubilla), com també en els mots vehicle /vi·e·kel/ i vehement /vi·e·ment/.

—La k i la p són mudes davant la n, per exemple: know /nóu/ (saber, conèixer), knee /nii/ (genoll) i pneumonia /niu·móu·nia/. A més, la p no sona davant la s: psychiatry /sai·kai·e·tri/ (psiquiatria), ni quan es troba entre la m i t —per exemple: empty /èm·ti/ (buit)—, ni tampoc entre la m i la desinència –ed: per exemple, jumped /tjʌmt/ (saltat). A més, la p és muda en els mots raspberry /ræz·bèri/ (gerd), cupboard /kʌ·berd/ (armari de paret), receipt /re·sit/ (rebut) i corps /kór/ (cos).

—La s és muda en els mots island /ai·lend/ (illa), aisle /ail/ (nau lateral, passadís), corps /kór/ (cos), isle /ail/ (illot), debris /de·bri/ (runes) i apropos /æ·pre·póu/ (a propòsit).

—La t és muda entre s i m, com també en les terminacions -stle i sten. Exemples: Christmas /krés·mes/ (Nadal), castle /kæ·sel/ (castell) i listen /lé·ssen/ (escoltar). Tampoc no es pronuncia en els mots mortgage /mór·guétj/ (hipoteca), chestnut /txès·nʌt/ (castanya) i soften /sò·fen/ (estovar, ablanir), ni a vegades en el mot often /òf·en/ (o /òf·ten/) (sovint).

—La th és muda en el mot asthma /æz·me/ (asma).

—La w és muda davant la r, per exemple: write /rait/ (escriure), i en els mots answer /æn·ser/ (resposta), sword /sórd/ (espasa) i, en anglès nord-americà, toward /tórd/ (cap a). També és muda davant ho en els mots següents: who /huu/ (qui), whole /hól/ (sencer), whom /huum/ (qui), whore /hór/ (prostituta) i whose /huuz/ (de qui).

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Hi ha uns quants erros en el text. Per a començar, en el primer paràgraf sembla que es vol diferenciar la pronúncia americana i britànica de “walk” i “talk”, però no hi ha cap diferència en estes paraules, ja que es pronuncien amb una “o” oberta llarga (ɔː) en els dos àmbits dialectals.
    En el segon paràgraf, la pronúncia de “calf” i “half” és americana, cosa que no s’especifica. En britànic seria “hɑːf”.
    En el tercer paràgraf, comprenc que és difícil explicar la pronúncia dels sons a gent sense coneixements de fonètica, però em sembla totalment incorrecte comparar “ʊ” amb la “eu” francesa (/ø/ fonèticament), ja que la primera és una vocal posterior, i la francesa és anterior, és a dir, és com comparar les nostres “o” i “e”.
    En els següents paràgrafs, es vol fer una representació fonètica i s’escriu “e” en nombrosos casos on la pronúncia real és “ə”.
    I sense voler ser exhaustiu, també es pot citar la representació d'”e” com a vocal de “hymn” (és “i”), la “tj” de “jump” (“tj” representa la pronúncia catalana, però no la representació fonètica, /dʒ/,: o una cosa, o l’altra!) o la “hól” de “whole” (“həʊl” britànic, “hoʊl” americà), a banda de la manca de cura general.
    Totes les dades que expose estan tretes de l’Oxford Learner’s Dictionary Online. Sent ser un poc dur en la crítica, però crec que per a escriure un article de divulgació de pronúncia de l’anglés cal ser més acurat.