Tenir sempre les oques a ferrar

10.10.2012

Jordi Raventós, editor d'Adesiara

Jo no et diré una paraula, sinó una expressió que deia molt la meva àvia i que darrerament vaig trobar per casualitat a l’Alcover quan hi cercava una altra cosa. La veritat és que em va fer molta gràcia i, alhora, em va emocionar. És clar que hi diu que l’expressió es troba al Rosselló, i la meva àvia era de Martorell: em temo que el Rosselló més llunyà on havia arribat era el carrer de Barcelona, si és que hi havia anat mai! Vet aquí l’expressió: Tenir sempre les oques a ferrar.

Si bé sempre he dubtat sobre què és més difícil: “ferrar les oques” o “aferrar-les”.