Taxi

Moltes vegades somia que un vianant el reclama alçant el braç. Troba a faltar les veus de la radio que l’acompanyaven cada nit i circular per la ciutat il·luminada artificialment. Quan s’aturava en un semàfor, baixava la finestreta i escoltava el silenci. Gaudia agafant unturista a l’aeroport i fent una bona carrera, portant una dona amb classe fins al seu destí, o simplement, mantenint una conversa agradable amb un client. Enyora el taxi i creu que les coses, en general, han empitjorat. Està convençut que abans els hiverns eren més calorosos i els estius més frescos. Aleshores la seva dona i els sogres eren vius, però no és per això que ha arribat a aquesta conclusió perquè, segons com, encara en són de vius. A vegades, s’adorm assegut a la butaca del menjador i, en despertar-se, fa el gest d’aturar el taxímetre. És un gest agredolç. Quan se n’adona de la seva inutilitat, enyora aquells anys i aquella vida.

Fa deu anys que va haver de deixar la feina per prescripció mèdica. Els dolors d’esquena van esdevenir crònics. Va provar tot tipus de coixins i plataformes per al respatller del seient. Els metges però, van ser taxatius i no li van donar cap altra opció. Quan va prendre consciència de la nova realitat que li tocava viure, es va angoixar. Hauria de passar moltes hores a casa amb la seva dona i els sogres. A la seva dona tampoc li feia cap gràcia aquesta nova situació, però, per uns altres motius. No volia que el seu marit es dediqués, plenament, a la seva altra passió: la taxidèrmia. Un amic taxador de pisos l’havia iniciat en l’art de dissecar animals morts donant-los aparença de vius. Si no anaves sobre avís, en entrar a casa seva t’enduies un bon ensurt. Al rebedor hi havia un ocell negre amb un bec llarg i afilat i una guineu mostrant les dents; i el passadís semblava un cementiri d’animals dissecats, alguns restaven penjats de les parets. I va arribar el dia en que la seva dona i els sogres li van plantejar un ultimàtum: nosaltres o la taxidèrmia. I ell va prendre la decisió. Va llogar un traster a les afores de la ciutat per guardar-hi el taxi, i també els animals que anés dissecant, sobretot, els més grossos.

Últimament, li torna a fer mal l’esquena. Fa dies que dorm a deshores i va cansat. Quan es fa fosc, se’n va al traster i s’hi passa la nit. Es posa al volant del taxi i recorda aquells anys i aquella vida. Engega la radio i s’imagina que circula per la ciutat il·luminada artificialment. Quan s’atura en un semàfor, baixa la finestreta i escolta el silenci. I quan té ganes de mantenir una conversa agradable, parla amb la seva dona i els sogres que semblen uns clients ben vius gràcies a la taxidèrmia.