Taxi

7.09.2012

Moltes vegades somia que un vianant el reclama alçant el braç. Troba a faltar les veus de la radio que l’acompanyaven cada nit i circular per la ciutat il·luminada artificialment. Quan s’aturava en un semàfor, baixava la finestreta i escoltava el silenci. Gaudia agafant un turista a l’aeroport i fent una bona carrera, portant una dona amb classe fins al seu destí, o simplement, mantenint una conversa agradable amb un client. Enyora el taxi i creu que les coses, en general, han empitjorat. Està convençut que abans els hiverns eren més calorosos i els estius més frescos. Aleshores la seva dona i els sogres eren vius, però no és per això que ha arribat a aquesta conclusió perquè, segons com, encara en són de vius. A vegades, s’adorm assegut a la butaca del menjador i, en despertar-se, fa el gest d’aturar el taxímetre. És un gest agredolç. Quan se n’adona de la seva inutilitat, enyora aquells anys i aquella vida.

Fa deu anys que va haver de deixar la feina per prescripció mèdica. Els dolors d’esquena van esdevenir crònics. Va provar tot tipus de coixins i plataformes per al respatller del seient. Els metges però, van ser taxatius i no li van donar cap altra opció. Quan va prendre consciència de la nova realitat que li tocava viure, es va angoixar. Hauria de passar moltes hores a casa amb la seva dona i els sogres. A la seva dona tampoc li feia cap gràcia aquesta nova situació, però, per uns altres motius. No volia que el seu marit es dediqués, plenament, a la seva altra passió: la taxidèrmia. Un amic taxador de pisos l’havia iniciat en l’art de dissecar animals morts donant-los aparença de vius. Si no anaves sobre avís, en entrar a casa seva t’enduies un bon ensurt. Al rebedor hi havia un ocell negre amb un bec llarg i afilat i una guineu mostrant les dents; i el passadís semblava un cementiri d’animals dissecats, alguns restaven penjats de les parets. I va arribar el dia en que la seva dona i els sogres li van plantejar un ultimàtum: nosaltres o la taxidèrmia. I ell va prendre la decisió. Va llogar un traster a les afores de la ciutat per guardar-hi el taxi, i també els animals que anés dissecant, sobretot, els més grossos.

Últimament, li torna a fer mal l’esquena. Fa dies que dorm a deshores i va cansat. Quan es fa fosc, se’n va al traster i s’hi passa la nit. Es posa al volant del taxi i recorda aquells anys i aquella vida. Engega la radio i s’imagina que circula per la ciutat il·luminada artificialment. Quan s’atura en un semàfor, baixa la finestreta i escolta el silenci. I quan té ganes de mantenir una conversa agradable, parla amb la seva dona i els sogres que semblen uns clients ben vius gràcies a la taxidèrmia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

15 Comentaris
  1. Retroenllaç: Contes d’agost | Núvol

  2. Molt bé el punt agredolç i nostàlgic… i evidentment, tot és possible… a mi, m’agrada… Sort i avant, com sempre…

  3. Al taxi, el taxador de treballs de taxidèrmia expert en taxonomia observa el taxímetre que es mostra taxatiu.
    Que hi hagi sort!

  4. Això de què tornin els mals d’esquena i s’associïn a allò que hom li ha dedicat la vida dóna que pensar, normalment els mals d’esquena són la conseqüència d’una vida de treball. Interessant, però, la combinació de les paraules taxi i taxidèrmia. Quina llàstima que el diàleg no es pugui produir entre les persones sense dissecar. Encara tenim consol amb les aficions… Sort en el teu futur literari.

  5. Relat rodò amb final sorprenent. M’ha agradat perquè descriu amb poques paraules una trajectòriavital amb una complexitat i un rerafons inesperat.

  6. M’agrada el joc amb les paraules que ja han dit altres persones lectores: taxi, taxidermista… Encara que els animals dissecats em fan una mica d’angunia,
    La relació mal d’esquena i feina es dóna amb moltes persones a mida que ens fem grans, podem identificar-nos… La fugida nocturna cap al taxi té la seva gràcia. Ànims i sort!

  7. Original això de la semblança de professió i el hobby. Refrescant i entretingut, no pots deixar de llegir-lo fins al final. Continua escrivint.

  8. Retroenllaç: El Premi Núvol arriba a l’equador | Núvol