També somnien els núvols

Els catalanoparlants a Internet hem estat fecunds i proactius: tenim més activitat digital que la que ens tocaria per la nostra massa demogràfica. Aquest impuls s’explica a partir d’un cert dèficit històric de mitjans de comunicació tradicionals que tinguin la cultura catalana al centre del seu discurs, sigui per quaranta anys de dictadura, sigui perquè el capital català ha preferit apostar els seus diners a d’altres aventures i altres interessos. La constatació de la nostra empenta a Internet pot haver-nos creat una sensació d’eufòria que pot ser una arma de doble tall. Ja està bé rebre una dosi d’autoestima i constatar que les noves tecnologies ens permeten posar una mirada a l’abast d’altres lectors amb gran facilitat i inversió mínima. Però ens falta guanyar encara la batalla de la sostenibilitat. I això vol dir trobar models singulars ja que la nostra configuració cultural és també decididament singular. A l’última dècada, els projectes comunicatius en català d’èxit es poden comptar amb els dits d’una mà, de dues si som optimistes.
Núvol fa una (modesta) aposta nova, i això és bo. Des d’un esperit radicalment wiki i amb el compromís de donar visibilitat a tothom qui està generant cultura però, alhora, sense renunciar a la figura de l’editor, que és la que pot ordenar el caos i substanciar una mirada sobre el món i, en aquest cas, també sobre el país i la seva cultura. Conscients que els mitjans generalistes tendeixen a semblar-se cada cop més entre ells -no en l’òptica però sí pel que fa a l’agenda de temes que tracten-, juga la carta de captar allò que queda sota del radar per donar-hi valor. I en els temes més generalistes hi aplica una òptica que es beneficia de no haver de competir en immediatesa amb els diaris generalistes.
Com a periodista especialitzat en comunicació, he vist néixer molts projectes que estaven plantejats de manera que només un èxit immediat els garantia. Núvol apareix amb tanta ambició com modèstia, i això em sembla una bona cosa. Ara toca fer-lo gran i estendre la seva taca a ritme que s’hi sumen autors i lectors. Estic convençut que els projectes amb sentit profund acaben reeixint i trobant la manera de consolidar-se en el temps.