Sprechen Sie Deutsch? Jawohl

Amb la inauguració de la nova seu al carrer Roger de Flor 224 cal recordar que fa més de cinquanta anys que el Goethe Institut és present a Barcelona, amb un Servei Pedagògic que no només facilita materials i assessorament als professors d’alemany sinó també formació. L’oferta d’activitats inclou cada any seminaris i cursos, tant aquí com als països de parla alemanya, d’un interès i qualitat reconegudes per tothom. Un bon exemple són les darreres jornades per a professors d’alemany. Celebrades a Barcelona el passat mes de setembre, van acollir més de 180 participants de tot l’Estat, per escoltar la vintena llarga d’experts que van oferir tallers, seminaris i conferències al voltant del tema “Aprendre amb el cap, el cor i el mòbil: aprenentatge intercultural enfocat a l’acció en l’era digital”. El títol, inspirat en la màxima del pedagog suís Johann Heinrich Pestalozzi segons la qual cal ensenyar i aprendre amb “la ment, el cor i les mans”, canvia el darrer terme per incorporar el debat sobre les noves tecnologies, l’autèntic cavall de Troia dels nostres dies present també a les aules. En aquest sentit, l’oferta de formació que el Servei Pedagògic del Goethe Institut a Barcelona ofereix curs rere curs a tot el professorat d’alemany és una posada al dia d’una qualitat i innovació indiscutibles, amb l’objectiu clar de respondre a les necessitats de tots els professionals que ensenyem l’alemany com a llengua estrangera en els diferents nivells educatius.

Enguany tinc la sort de poder posar en pràctica bona part de la formació rebuda al Goethe a l’Institut Balmes de Barcelona, un dels quatre centres públics de Catalunya i l’únic a la ciutat on l’oferta lingüística permet a l’alumne escollir una primera i una segona llengua estrangera tant a l’ESO com al Batxillerat i amb continuïtat. El contacte amb pares i alumnes m’ha demostrat l’alt valor que donen les famílies a l’aprenentatge d’idiomes, més enllà de l’anglès. És per això que aquest curs la demanda de places en aquest centre ha superat l’oferta. La raó és òbvia: quins pares no volen una bona formació en llengües estrangeres per al seu fill? No crec que siguin només els pares dels alumnes d’un institut cèntric de Barcelona. Però malauradament el Departament d’Ensenyament no té unes directrius clares pel que fa al plurilingüisme al sistema educatiu del nostre país. Així, la implantació de noves llengües tant en primera com en segona opció queda en mans dels equips directius a partir de la prerrogativa que els concedeix l’anomenada autonomia de centre. He parlat de l’Institut Jaume Balmes que és un exemple de bones practiques en aquest camp, però ho és per una tradició que s’ha forjat al llarg de molts anys i per la voluntat de les direccions que s’han anat succeint. En cap cas per seguir una línea pedagògica marcada pel Departament en matèria de llengües estrangeres. Això vol dir que si en el futur l’equip directiu d’aquest mateix centre decidís de reduir l’oferta educativa lingüística, per iniciativa pròpia o per necessitats de plantilla, ho podria fer perfectament d’acord amb l’esmentada autonomia de centre. Probablement aquí està l’error: no tenir una política educativa en matèria de llengües estrangeres per part del Departament que sigui de rang superior a l’autonomia que puguin tenir els centres. Així s’evitarien casos flagrants com el de l’Escola del Treball de Barcelona, per exemple. Si l’Institut Jaume Balmes és un model de bona praxis en matèria lingüística, l’Escola del Treball és tot el contrari: en lloc d’incrementar l’oferta en llengües estrangeres tot i disposar de professorat especialista, l’equip directiu s’ha estimat més anar reduint l’oferta fins al punt d’acabar amortitzant una plaça d’alemany, amb el vist-i-plau de l’administració educativa. La pèrdua d’aquesta plaça s’afegeix a les que s’han anat produint en els darrers anys, malgrat el compromís adquirit pel Departament d’Ensenyament davant de l’Associació de Professors d’Alemany de Catalunya de potenciar l’ensenyament de l’alemany i de no reduir les poques places existents. Fa més de dos anys, l’Associació de Professorat d’Alemany de Catalunya vam presentar un rigorós estudi i pla d’impuls d’aquesta llengua al aleshores Secretari de Polítiques Educatives Lluís Font. El pla d’impuls va quedar reduït a un acord de finançament dels exàmens oficials per part del Goethe Institut als alumnes de l’ensenyament públic. Fa mesos que la Directora General d’ESO i Batxillerat Maria Teresa Pijoan i el Sotsdirector d’Innovació, Formació i Orientació Joan Gumbert es van comprometre, entre altres accions, a reunir tots els directors i directores de centres amb professor titular d’alemany amb l’objectiu de convèncer-los per tal que l’especialista en alemany imparteixi aquesta llengua al seu centre, una reunió que, pel que sembla, tindrà lloc “ad Kalendas Graecas”.

Fa unes hores, el conseller Mascarell en el seu discurs en la inauguració de la nova seu del Goethe Institut, ha elogiat la cultura germànica i ha afirmat que cal potenciar les relacions entre Catalunya i Alemanya. El contacte dels ciutadans del futur amb la llengua i la cultura alemanya passa per l’etapa de la seva formació, quan el professor o professora d’alemany fa descobrir a un alumne la llengua de Goethe, Schiller, Rilke, Büchner, Roth i tants d’altres. Malauradament el professorat d’alemany a l’ensenyament públic de Catalunya no podem, en la majoria dels casos, fer la feina per la qual ens hem format per manca de voluntat política dels nostres governants.