Si t’hi atreveixes

Tot i haver debutat, molt jove, amb tres llibres de poemes i haver publicat, poc després, dos esplèndids llibres de converses literàries, jo veig a Pere Antoni Pons com un narrador, com un novel·lista, com algú que vol explicar el món inventant-se històries. Si t’hi atreveixesés, als 34 anys, la seva tercera novel·la. Com les dues anteriors, té un component generacional i de novel·la d’aprenentatge, de formació: dos joves amb ambicions artístiques s’interroguen sobre la seva amistat truncada.

Però Si t’hi atreveixes és també una obra que explora les contradiccions del món, una novel·la on hi ha recerca i intriga: un antic professor que havia estat acusat de pederàstia repareix al poble on els dos amics s’han retrobat –és culpable?, és innocent?, a algú li importa? La combinació de les dues trames obre una exploració doble, de portes endins i de portes enfora, en què el narrador i el lector sempre avancen alhora, amb el mateix interès i la mateixa ignorància. Hi ha passió per narrar i per fer-ho de la millor manera possible, mantenint viva la curiositat del lector. Com els protagonistes de la novel·la, Pere Antoni Pons coneix les millors sèries televisives nord-americanes i n’ha après el ritme i l’estratègia. Pel vigor narratiu, la curiositat intel·lectual i l’ambició, Pere Antoni Pons fa pensar en Baltasar Porcel i altres mallorquins vehements. Falta saber si el públic lector i la societat literària catalana tindran la mateixa predisposició que van tenir amb ells.