Sensualitat també s’escriu amb ç

29.12.2014

El monologuista David Guapo presenta un espectacle al Club Capitol de Barcelona on fa befa del català. Literalment diu que “és la llengua menys sexi del món i que no serveix per lligar”.  La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha denunciat el monologuista. Des de Núvol, hem obert una ronda entre escriptors. La conclusió provisional és que el català por fer escórrer una pedra.

George Clooney.

George Clooney.

El desig és un concepte universal; la manera com es concreta, diversa. Alguns poden encendre’s amb allò més superficial, més obvi ─un cos nu, uns ulls bonics, un moviment de malucs a ritme de reggaeton─; d’altres, amb el vincle entre allò que veiem i allò que tan sols intuïm; aquell misteri latent, gairebé hipnòtic, que actua com una promesa sobre nosaltres ─les formes que imaginem sota la roba, una mirada inusualment profunda, un gest tímid que amaga molt més─. L’entenguem com l’entenguem, però, el desig és, inicialment, silenci. Observació. Expectativa i expectatives. Perquè no és fins que ens decidim a donar el pas que ens adonem que, per aconseguir l’objecte que tant ens fascina, necessitem apropar-nos i comunicar-nos. Valdre’ns, també, de les paraules. N’hi ha que conceben aquesta necessitat com un simple mitjà sense gaire importància; d’altres, pensem que la paraula pot esdevenir un element més d’aquest joc de seducció, una nova peça, eròtica per si mateixa, que contribueix a fer la meta molt més plaent…

He sentit dir més d’una vegada, en boca d’uns quants amics estrangers, que el català és un idioma fonèticament sensual. Que la seva sonoritat, per a ells una combinació entre la calidesa de l’italià i el to una mica setciències del francès, resulta una combinació molt atractiva, i que el punt de transgressió que hi afegeix la voluntat de continuar existint a despit de tota trava acaba per convertir-la en una llengua gairebé irresistible. Vaja, que si el català fos un home, seria una barreja entre George Clooney, Alain Delon i James Dean, va proposar un amb alguna copa de més. Reconec que, per uns moments, em van fer enveja: a mi també m’hauria agradat deixar-me endur per la melodia de l’idioma, construïda a còpia de vocals neutres, xeixes i esses sonores; allunyar-me del contingut per només fruir del continent. Potser sí, que tenen raó, vaig pensar; quina llàstima que mai no podré prendre prou distància per acabar-ho de decidir! I va ser llavors, en el descobriment d’aquesta certesa, que em vaig adonar que l’autèntica sensualitat romania aquí: en el fet impossible de separar significant i significat; en el mateix fet de dir, que implica pronunciar i alhora transmetre una emoció o una idea. Les paraules, com les persones, són fons i són carcassa…

No hi ha res més eròtic que aquesta comunió entre les dues parts, en seduir des de la nostra pròpia llengua, perquè només així podem seduir des de nosaltres mateixos.

 

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. No fotem, molta identitat i el que vulguem, però el català hem de reconéixer que és un idioma molt però que molt poc eròtic.

  2. I si el català fos dona, com seria? Podria ser una barreja de Lauren Bacall (elegant i madura), Rommy Schnneider (Sólida i Sensual ), Nicole Kidman ( Versàtil i Atractiva) i de Scarlet Johanson (Moderna i Sexi).