Triar una paraula sola de l’Alcover Moll és una mala passda… Però avui me quedaria amb saó, un mot molt polisèmic, tot i la seua petitesa fomal. Un monosíl·lab indispensable en tots els seus significats.
Saó de la humitat de la pluja que impregna la terra, que és fonamental per assegurar un bon desenvolupament de tot el que hi creix i hi viu.
Saó del temps d’abans, del temps d’ara i del temps que ve. De l’oportunitat del moment.
I una raó afegida, Saó, també, és el nom d’una xiqueta, que abans de nèixer va dormir a la cambra de casa meua que duu aquest nom.