Sant Jordi: després de l’eufòria, la ressaca

Un dels problemes que arrossega el sector del llibre a casa nostra és el de la mesura de la realitat. Per Sant Jordi hem tornat a veure un ball de xifres que afegeix confusió a la correcta lectura d’una jornada que, en qualsevol cas, ha estat positiva. Hem de rumiar què fem amb les eines d’informació del mercat i quin ha de ser el seu futur.

Un problema d’enquadrament

Tota fotografia conté un biaix, sempre queda algun angle fora de l’enquadrament, i el que hi roman depèn d’una sèrie de factors tècnics. Qualsevol instrument de mesura implica la mateixa mena de biaix: podem mesurar molts paràmetres però mai els podrem mesurar tots a la vegada. Dut a l’extrem trobem el Principi d’incertesa de Heisenberg: és impossible conèixer la posició i la velocitat exactes d’una partícula al mateix temps.

La mesura de la nostra realitat llibresca no és tan exigent, ens conformaríem sabent quants llibres s’han venut el 23 d’abril, de quins autors i en quines llengües. Avui disposem d’eines que permeten mesurar les vendes de llibres amb exactitud i (gairebé) a temps real, eines que no teníem fa deu anys.

Malauradament, no és tan senzill. Tenim l’eina, i es diu LibriData –exportada a la resta d’Espanya amb el nom de LibriRed– un sistema desenvolupat amb encert pel Gremi de Llibreters de Catalunya, que permet a les llibreries transmetre les seves vendes basant-se en l’ISBN. LibriData no és una enquesta, és una gran base de dades: tant de venut, tant de registrat. La precisió, dins del rang temporal en què treballa, és (gairebé) absoluta. Més que suficient per al que necessitem.

A partir de les dades de LibriData, el passat 27 d’abril el Gremi de Llibreters de Catalunya va difondre les dades de vendes de Sant Jordi:

Facturació: 20.350.000 €

Increment de la facturació: 6%

Exemplars venuts: 1.530.000

Increment d‘exemplars venuts: 4%

Llibres venuts en català: 54%

Llibres venuts en castellà: 46%

Les dades són exactes; però, són representatives? No queda res fora de l’enquadrament? Sembla que sí. Com apuntava Ernest Alós al seu article del 28 d’abril al diari El Periódico:

“No obstant, aquesta classificació segueix sent tan fal·lible pel que fa a la seva representativitat com les anteriors, ja que en aquest cas no només no es comptabilitzarien El Corte Inglés i la FNAC sinó tampoc les xifres de la Casa del Llibre, que no desglossa les seves dades a Catalunya de la resta d’Espanya. […] Un desfasament estadístic que intentarà compensar el rànquing elaborat per aquest diari que s’oferirà demà i que no s’aclarirà fins que les empreses de mesurament GfK i Nielsen ofereixin les seves dades.”

El Periódico va publicar les dades de la consultora GfK el passat 4 de maig i algunes difereixen sensiblement de les publicades pel Gremi:

Increment de la facturació: 7,8%

Llibres venuts en català: 46,6%

Llibres venuts en castellà: 51,1%

Qui té raó? Tots dos i a la vegada ningú. No és el primer any que passa però hauríem de començar a valorar cada eina en la seva justa mesura. LibriData i GfK –com també Nielsen– compten (gairebé) el mateix però de maneres diferents:

1. El perímetre del recompte de LibriData inclou les dades aportades per unes 200 llibreries catalanes, però hi manca El Corte Inglés i la FNAC. A més, La Central i Casa del Libro aporten les seves dades per a tot Espanya sense desglossar-les ni per Comunitats autònomes ni per províncies, de manera que, com diu Alós, serveix de ben poca cosa.

2. El perímetre de l’enquesta de GfK cobreix uns tres-cents punts de venda, inclou El Corte Inglés i la FNAC –se suposa que també La Central i Casa del Libro– ; però, en canvi, no és un registre directe de vendes sinó una enquesta, que juntament amb la de Nielsen són de les que més es refia el sector.

LibriData és més fiable que GfK, perquè aporta dades directes de vendes i no té el marge d’error de qualsevol enquesta. Però en ser una eina de lliure filiació amb cost associat no pot ser un registre amb vocació universal. Són molts els que són a LibriData i són representatius, però no hi són tots.

¿LibriData o GfK?

Arribats en aquest punt, seria natural, especialment des d’un punt de vista periodístic, prescindir de les dades de LibriData i donar per bones les de GfK, però ens estaríem equivocant per més d’un motiu. En primer lloc, perquè encara que LibriData i GfK discrepin en molts aspectes, coincideixen a assenyalar certes tendències generals; com que encara no tenim una eina global absolutament fiable, aquesta redundància és bona. En segon lloc, LibriData és l’únic registre de vendes reals, això és de gran valor i no es pot negligir. En tercer lloc, perquè encara que sigui amb traç més gruixut del que ens agradaria, si entenem el perímetre de cada recompte podrem extraure interessants conclusions del comportament del públic i de la salut de les nostres editorials independents.

1. Per Sant Jordi es venen més llibres en català que durant la resta de l’any.

Tot i que les dades de GfK desmenteixen que en termes absoluts per Sant Jordi es venen més llibres en català que en castellà, sí que confirmen que respecte de la resta de l’any se’n venen entre un 10 i un 15% més. Això ja ho sabíem, però que ens ho confirmin dos registres independents és positiu.

2. Les llibreries independents venen més llibres en català que les grans cadenes i superfícies. Això és el que ens mostra la mancança de LibriData en no cobrir El Corte Inglés ni la FNAC i no fer-ho del tot bé amb Casa del Libro i La Central. És una bona noticia, no tan sols per als llibres en català, sinó per a qualsevol editor independent, els llibres del qual no poden competir en marge a les grans superfícies. Ja sabíem, per experiència i olfacte, que els llibreters independents tendeixen a cuidar l’editor independent, però el biaix de LibriData ens ho confirma amb dades encara que sigui de forma indirecta.

3. El comportament dels clients de llibreries independents és sensiblement diferent al de les grans. Això es desprèn del punt anterior; també se sabia per l’experiència de molts llibreters i editors, però mancaven dades que ho permetessin contrastar.

Necessitem més dades i més transparència

Els llibreters i editors que empren LibriData deuran pensar que crec haver descobert la sopa d’all i em diran que tot això ja se sabia. Tenen raó però hi ha un inconvenient: això ho saben ells, ho sabem uns quants, però no transcendeix. Les dades de LibriData són d’accés restringit als llibreters i editors que estan abonats al sistema i les de GfK són d’accés a tot aquell que estigui disposat a pagar per l’informe.

No dic que no sigui lògic que les coses siguin així, especialment en el cas de GfK, que és una consultora privada, però això no vol dir que no es pugui publicar cap informe. Sí, CEGAL publica estadístiques de vendes i facturació desglossades per Comunitats autònomes, però poca cosa més. Crec que aportaria molt a l’ecosistema del llibre la publicació mensual de resums extrets de LibriData que incloguessin, entre d’altres, les vendes dels mil títols més venuts –d’un total de mig milió de títols vius– segregats per llengua i comarca. Com a mínim.

No costa gaire endevinar per què això no succeeix. En primer lloc, pel pudor i la reserva de molts editors que mai no estan ben segurs de vendre prou i quedar bé; també per l’ego de molts autors, reticents a mostrar que venen molt o venen poc, i pel tradicional hermetisme d’un sector controlat pels grans que els posa en situació de domini de la informació. I ja sabem què és la informació avui dia.

Un mercat sa –i sanejat– necessita compensar les grans asimetries d’informació, que limiten als petits la possibilitat de competir amb els grans i a tots plegats entre si. Sistemes com LibriData obren la porta perquè el nostre coneixement del mercat assoleixi un detall sense precedents. Hauríem de reflexionar si una eina tan poderosa ha d’estar gestionada –i sufragada– per entitats privades controlades o influïdes per uns quants, o si hauríem de crear alguna entitat pública independent que també gestionés una eina fonamental com DILVE i l’Agència de l’ISBN.

Jo prefereixo que les Administracions Públiques mantinguin i gestionin eines bàsiques d’informació que no pas que es dediquin a subvencionar l’edició i la publicació de llibres. D’aquesta manera l’accés gratuït a aquestes plataformes per part d’editors, distribuïdors i llibreters seria molt més fàcil –fins i tot podria ser obligatori– i se’n beneficiaria tot el sector. La informació del llibre i les seves eines poden crear riquesa i oportunitats; aquestes eines són massa importants per a deixar-les en mans de la indústria del llibre. Si de veritat el llibre és tan important per a tots, tots hauríem de dir-hi alguna cosa.