Sant Jordi 2022

11.09.2012

A dos quarts de set del matí del vint-i-tres d’abril, el rau-rau de l’estómac d’en Jordi, s’esllangueix del baix ventre fins a la gola i s’adolla els somnis definitivament. És hora de llevar-se, d’anxovar-se al metro i preparar la parada del centre comercial. Aquest any ha de fer espai a una quantitat considerable de novetats editorials; els premis nacionals, com el Sant Jordi i el Ramon Llull, premis que històricament són més comercials al costat dels best seller i els autors mediàtics.

El premi nacional Salvador Espriu a l’excel·lència, instaurat pel gremi de llibreters, al costat de la nova novel·la de Miquel de Palol. Als nous talents literaris, en Jordi els ha separat per temàtica, també per obres premiades i en acabat ha decidit posar en un racó inaccessible les novel·les escrites per periodistes. La taula aviat quedarà petita amb tantes novetats editorials, i això que ja semblava que el llibre electrònic es cruspiria el mercat editorial, però sembla que encara hi ha folls com en Jordi que no han cedit ni un pam. Afortunadament, no és l’únic enamorat del paper. Ja seria a l’atur si no fos per tots aquests lletraferits i tasta llibres que graten pàgines a la botiga i a la parada; gent que s’abstreu amb facilitat, gent que masega amb silenci files de mots com formigues, i en acabat en volen més. Ànimes antigues, amb un rostre jovenívol. Els observa tot l’any i es pregunta perquè no van fer el salt al llibre de paper. Ben mirat, en Jordi tampoc pot donar cap motiu que no sigui nostàlgic o fetitxista. Segueix llegint en paper, i Sant Jordi segueix sent la festa del llibre, del llibre de paper. Som un poble antic amb arrels antigues i paraules noves, pensa.

 *  *  *

 

Una riuada de mans tafaneja infantívolament portades, contraportades i biografies d’autors. Els cavallets grinyolen i en Jordi demana a la gentada que es facin cap enrere. La taula cruix com una galeta i arreu les estelles esquincen el drap que cobreix la taula. Algú agafa la senyera i una dona li dona a en Jordi perquè no la robin, però sobtadament tot el pes de la taula cedeix i els llibres s’escampen arreu; un nen n’agafa un a l’atzar i se’l posa a sota de la camisa. Una dona embarassada en deixa caure un a dins de la bossa de mà. Tothom palpa el terra: alguns llibres són tornats de bona fe però una dotzena han trobat amo sense fer dringar la caixa enregistradora. Hi ha llibres que han quedat inservibles i no es podran tornar a l’editorial. Una criatura en torna un vermell com un perdigot. Sa mare l’arrissarà de valent quan arribin a casa.

En Jordi rep consol de seva companya de feina. “Ara que els llibres no porten IVA, és un mal menor”. En Jordi agafa els llibres i els posa en capses de cartró però s’hi repensa un moment. Estira el plàstic per a la pluja al terra i col·loca els llibres en piles, esperant oferir una imatge auxiliar però decent. La Lourdes l’ajuda posant dues pedres grans a cada cantó. Aleshores comença a caure un plugim feble i tampoc s’hi repensa: posa la senyera al capdamunt de la parada improvisada. Un vianant observa l’operació encuriosit, aixeca la bandera i posa la mà a sota. Sembla força decidit amb la seva elecció. L’home diu que avui dia la canalla no llegeix i que li compra un llibre perquè és Sant Jordi, si el llibre és escrit de manera complicada i té molta lletra no el llegirà. N’agafa un que ha escrit un monologuista, un d’aquests vells enamorats de l’ambigüitat que van aprendre a navegar entre dues aigües quan encara érem membres del regne d’Espanya. Paga i marxa, i malauradament, no s’enduu la pluja amb ell.