Ruptura

Són derivats de rompre mots tan comuns com derrota, rutina, abrupte, erupció i… corrupció. Sí, un dels grans hits de la política del segle XXI

Si als principatins els demanéssim derivats del verb rompre, és probable que els costés de trobar-ne, perquè per a molts és completament desconegut (o fins considerat barbarisme i tot). En canvi, als illencs (i als elxans) els resultaria més senzill, perquè sí que forma part de la seva llengua oral. Ara, probablement a qui no li costaria gens seria al lector habitual d’aquesta secció, que sens dubte recordarà la que vam dedicar a l’expressió ‘full de ruta’ on s’explicava que ruta és justament derivat de rompre a través del francès routerupta (via), ‘camí romput, fressat’.

vinyeta, webnegre, urnes, política

Tal com s’observa en aquest exemple, els fills del verb esmentat es caracteritzen per la disfressa, ja que la majoria dels camins evolutius que han seguit els fa força irreconeixibles. Així, són derivats de rompre mots tan comuns com derrota, rutina, abrupte, erupció i… corrupció. Sí, un dels grans hits de la política del segle XXI també porta la trencadissa en la seva gènesi, per bé que amb els segles hem perdut consciència de si es tracta d’un trencament col·lectiu (co-rumpere, la qual cosa reforça la idea que no hi ha corrupció sense col·laboració) o d’un de més líric (i fantasiós) cor-rompre, que indicaria la devastació moral inherent a aquesta perversió social. Fixeu-vos, tanmateix, que els infinitius sí que conserven la forma materna: corrompre, irrompre, interrompre… (encara que al principi, quan hem fet l’exercici de buscar derivats, no ens hagin vingut al cap).

Perquè faig notar aquest últim detall? Perquè l’infinitiu del qual prové ruptura no incorpora cap prefix, com els esmentats, sinó que és exactament la forma pura del verb. Rupturaseria, mirat així, una mena de significat bàsic, el trencament en estat pur, sense afegitons que el modelin. De fet, és un dels termes més transparents que conformen el lèxic sobiranista, on abunden els termes matisats amb afixos: desconnexió, desobediència… No fa gaire un periodista em va fer notar que, igual que al seu moment amb el terme independència, el president Mas no pronuncia aquest mot en veu alta, perfectament conscient que part dels seus votants el consideren massa fort. El triomf de l’eufemisme: desconnexió és a ruptura allò que conflicte és a guerra. Fa tres segles que el poble català és educat en la mentalitat del perdedor, i aquestes coses no es canvien així com així. Mentre anem adquirint consciència, però, és bo de saber que el diccionari fa temps que té preparat el nom de qui duu a terme l’acció de rompre, que és el ruptor. Ja veieu si és inofensiu.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació