Enric Bou

Enric Bou

Professor d’Estudis Ibèrics i Literatura Comparada a la Università Ca’ Foscari Venezia. Ha ensenyat a universitats de França, Catalunya i dels EUA, on va ser director del departament d’estudis hispànics de Brown University.

Rosa Novell, una amiga entranyable

La Rosa m’ha donat una amistat sense fissures, me les ha cantades clares (això no té preu), dient-me coses que de vegades em feien tremolar la barbeta.

Enric Bou ha escrit un post memorable al seu blog, Marjades. Hi recull records i confessions molt sinceres de la seva llarga amistat amb la Rosa Novell. També hi recull homenatges que ha espigolat de companys a Twitter i a Facebook.

Rosa Novell i Eduardo Mendoza davant Rochambeau House, a Brown University, 15 d'abril del 2014 | Foto d'Enric Bou

Anàvem a Bellaterra amb tren, amb cotxe, amb moto, sense casc. Va estudiar, va suportar la disciplina. Ella m’ha fet molts regals, amistat, invitacions al teatre, confidències, consells. Jo, molt més pobre que no pas ella, penso que potser la vaig estimular a acabar la carrera de Lletres. La vaig ajudar a escriure alguns treballs finals, la vaig empènyer perquè es presentés a alguns exàmens. Això la va fer una actriu singular: llegida, molt culta. M’ha sorprès constatar aquesta unanimitat sobre ella en els comentaris, les gasetilles i entrevistes d’urgència entre els usual suspects. O bé la incultura és generalitzada en el món teatral o bé ella era un cas excepcional. Són veritat les dues coses. Ella estudiava no només el paper que li tocava recitar, sinó l’autor, el període, la literatura del temps. Sentir-la dir els seus personatges era com un viatge a un altre temps, mai amb la cantarella dels actors locals, sinó més propera a l’escola anglosaxona, de més gran naturalitat.

En aquest vídeo llegeix «Cambra de la tardor» de Gabriel Ferrater:

[…] Confidències i secrets. Li vaig fer costat en moments molt difícils. En aquells moments quan et sorprèn la capacitat de poca sensibilitat de la bèstia humana. Ella en va patir molt. No era una persona de tracte fàcil. Però la poca generositat de la mesquinesa és infinita. La va viure a la pell. Els últims anys la Rosa ha tingut una estabilitat que li havia mancat en la joventut. Ella era una dona de caràcter fort, sense pèls a la llengua, que es picava les crestes amb facilitat i així es va fer molts enemics en el nostre món petit i rebregat. Resclosit. Vaig passar moltes hores amb ella de teràpia amical.

[…] De vegades tenia una relació difícil amb altres dones. Per exemple, sentia una rara gelosia envers les meves parelles, que amb relatiu èxit jo provava de mitigar. Només amb la Chiara va ser love at first sight. Es van conèixer al Teatre Nacional, en aquell espai desolat que –no sé per què– sembla una gran sala d’aeroport, i allí va néixer una intensa relació perllongada per taules de restaurants barcelonins, nits de reis, tardes de Sant Esteve, aperitius a Formentera, visionats dels seus espectacles teatrals. Tot el que ens mancarà.

La Rosa m’ha donat una amistat sense fissures, me les ha cantades clares (això no té preu), dient-me coses que de vegades em feien tremolar la barbeta. Però les he suportades. M’ha fet conèixer el món del teatre català per dins, portant-me a estrenes, convidant-me a acompanyant-la a bolus. El més sonat, l’any 1979, en algunes de les representacions que va fer delHamlet de Terenci Moix a diversos indrets de Catalunya, amb una representació bellíssima a Olot. Brodava una Ofèlia que semblava prerafaelita. D’aquell autocar en queda ben poca gent, gairebé tots esborrats pel cop de vent de la sida dels anys vuitanta. Tantes bones estones ens ha fet passar als espectadors Ah els bons diesLes troianes, els personatges de Rodoreda. Tantes representacions, tants personatges diferents. Però potser quan em va fer treure el barret va ser un dia del 1976 que la vaig veure a l’Aliança del Poble Nou actuant a Quiriquibú de Joan Brossa i fent els transformismes rebatejats com a fregolismes. Quina actuació! Set, vuit, nou personatges que circulaven literalment per l’escenari a una velocitat de coet. Només ella podia fer una actuació així.

Podeu llegir el post sencer al blog Marjades

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació