Records d’espanyolitat 1977

22.10.2012

Al tardet me n’he recordat de la meua professora de literatura espanyola a l’Institut d’Elx, l’any 1977, on feia el batxillerat en classes nocturnes perquè, de dia, em vaig haver de guanyar el pa des dels catorze anys.

Isabel, que així es deia la subjecta, era de parlar casolà valencià d’Elx  però es negava a parlar aquesta llengua en públic i menys encara a l’alumnat. De fet, ens corregia qualsevol catalanisme lèxic, sintàctic i fonètic que poguérem tenir. Em vaig assabentar que parlava valencià un dia que la vaig enxampar amb una senyora respectable que devia ser sa mare.

Gràcies a ella no “sessege” o “sessege” poc. Això em va passar als denou anys. M’obligava a rectificar-me perquè l’únic castellà que havia conegut, fins aleshores, ma mare era d’Oriola, era amb “sesseig” i ni us conte com parlaven castellà mon pare, els meus familiars valencians d’Elx i la major part del veïnat. Els meus germans més grans encara sessegen.

Un dia es va armar el canyaret a classe de literatura. Ens va dir que el castellà Jorge Manrique (1431-1464) era el poeta més important de tota la Península Ibèrica (ella en deia Espanya) al segle XV. “Nuestra vida son los ríos que van a dar en la mar que es el morir”. Encara me’n recorde…

Vaig alçar la mà per recordar-li que n’hi havia un altre que es deia Ausiàs Marc (1397-1459), de la banda de Gandia, poeta en català, que era el millor del seu temps: no ja ibèric sinó del continent segons alguns grans especialistes europeus com ara la Universitat d’Oxford.  Aquí teniu la citació en anglès on s’afirma que  Ausiàs Marc és el poeta més important europeu entre l’anglès Geoffrey Chaucer (1343-1400)  i el francès Villon (1431-1464)  “Així com cell qui desitja vianda/ per apagar sa perillosa fam/ e veu dos poms de fruit/ en un bell ram/ e igualment ell los demanda”.

Com observareu la cosa no té color. Ningú a la classe, llevat d’un servidor vostre, havia sentit parlar d’Ausiàs Marc. No hi havia valencià a l’escola ni res que se li semblés. La professora sí que ho devia saber però em va mirar ofesa i m’ho va voler discutir amb l’afirmació que no sabia de quina cosa parlava i que ella era professora de literatura.Quin argument!

Això sí, a peu de pàgina, en lletra petita del meu llibre de literatura, hi havia una nota curiosa pel que fa a la gran poesia espanyola del segle XV. Deia així i ho havies de llegir amb lupa: “En la Corona de Aragón, en lengua catalana, floreció el poeta Ausiàs March!”  Sense res més!

D’allà és on venim i allà és on volen, trenta-cinc anys després, fer-nos tornar. No tenen vergonya ni la coneixen! I el que més espanta no és l’agenda política de cadascú sinó la mediocritat intel·lectual. Si fos veritat el que diuen creure, no haurien de saber els alumnes de batxillerat de Sevilla, Salamanca o Burgos qui fou Ausiàs Marc? No l’haurien d’estudiar en versió original amb una traducció al costat?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Les coses van canviant poc a poc, senyor Martí. Jo sóc asturià, tinc 23 anys i sí que vaig estudiar una mica d’Àusias March a l’escola. Ara bé, tingui en compte que la assignatura es diu “Lengua castellana y literatura”. Si nosaltres ni tan sols no podem estudiar en asturià, molt menys tenim altres literatures a la mà. Jo mai no he vist cap llibre en català a les llibreríes d’Oviedo.