Francesc Giménez i Martín

Francesc Giménez i Martín

Cap de Secció d’accés, control i gestió de la informació de Sant Cugat del Vallès President de l’Associació de Professionals de l’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya

Records de família

El valor més genuí dels documents, el valor administratiu, ha convertit en un record autèntic un simple document

Era una nit d’hivern, gèlida, vora l’escalfor de la llar de foc. L’àvia explicava al seu nét, encuriosit, aguantant amb la seva dèbil fortalesa unes velles fotografies, com ella i el seu estimat Enric, l’avi del nen, havien viscut durant anys al carrer Major, “aquest que veus aquí”, el de davant de Cal Boter, “just allà on hi ha ara aquella botiga de perfums barats”, mentre el nen assentia amb el cap sense massa convicció.

Foto: James Morley

El seu marit s’havia encarregat de guardar aquelles fotografies quan van marxar a ciutat i van deixar aquell carrer on havien viscut tants anys amb els de Cal Bonet i els de Cal Vinyes. Allà hi havien creat moments únics, allà hi tenien els amics i la família, i gràcies a aquelles fotografies podrien guardar per sempre aquells records empolsinats pel tel de la distància. I així, deia a en Lluís, el seu estimat petit, vam deixar el poble i vam arribar aquí. “Això si, gràcies al teu avi, aquells records van viatjar amb nosaltres i els tenim ben guardats allà a les golfes”. En canvi, li deia l’àvia, mai havia tingut cura de “tota la paperassa”, com ell en deia, “que ocupa lloc i no t’ajuda a fer memòria”.  Era ella la que s’havia ocupat de guardar-la en un petit espai dins del gran baül dels records.

Això explicava al seu únic nét aquella nit d’hivern, un any abans de morir. Aquest record, que en Lluís guardà al seu interior, ara ja de gran li retorna amb força, quan, en un moment de desesperació, pensa en aquell baül de les golfes. Allà hi troba tres àlbums antics de tapes verdes i un conjunt de documentació organitzat en carpetes. No es tracta de llibretes de memòries, ni de grans enigmes encriptats en grafies alfanumèriques, no hi ha referències bíbliques ni un mapa passat de generació en generació amb una creu marcada. No. Es tracta d’uns documents timbrats, mecanografiats, alguns d’ells amb llenguatge administratiu i amb fórmules notarials quasi il·legibles. Són documents en paper, plens de pols i parcialment engroguits.

En Lluís se’ls llegeix amb calma. També repassa les pàgines dels àlbums, veient antigues imatges enfosquides que l’ull del fotògraf havia immortalitzat amb la seva càmera. Vells records de joves rostres, que ara, un segle més tard, li retornen la mirada. De sobte, para de cop la recerca i agafa un document. Tanca el baül i surt decidit de casa. Passades unes hores, torna amb un somriure i va a buscar la seva mare. La fa seure i la mira a la cara. “Mare, acabo de trobar un tresor”. La mare mira el seu fill mentre aquest li entrega un document. Ella l’examina atentament, i mentre els seus ulls en ressegueixen la forma, les mans li comencen a tremolar. Al cap d’una estona, aixeca la mirada cap al seu fill, atònita, i se li dibuixa un somriure creixent als llavis, fins que esclata en una abraçada profunda que es perllonga en el que podrien semblar hores.

En Lluís li acaba de mostrar l’acta fundacional de l’empresa familiar, recuperada de l’oblit, gràcies a la qual poden demostrar la seva legítima propietat davant la querella oberta amb els altres socis empresarials. Gràcies a la comprovació en els registres, finalment, en Lluís ha pogut constatar-ne la validesa i l’autenticitat. I és que el valor més genuí dels documents, el valor administratiu, ha convertit en un record autèntic un simple document, que no era aquell que més brillava en l’arxiu familiar, ni aquell que evocava els millors moments del passat, sinó el que era capaç de ser reconegut legalment per la societat. La validesa administrativa li ha donat el caràcter d’autèntic i fiable necessari per convertir-se en un fidedigne baluard informatiu.

De ben segur que en Lluís guardarà el document amb gelosia, i en el seu interior sabrà que ho fa, no per la seva antiguitat o pel seu format, sinó pel contingut informatiu i legítim de les seves dades. En la seva memòria, com a autèntic tresor, hi guardarà les càlides paraules de la seva àvia, aquella nit gèlida d’hivern vora l’escalfor de la llar de foc, mentre repassa amb tendresa els vells records familiars immortalitzats en aquells àlbums de fotografies.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació