Realisme social

Els passatgers, després d’una dura jornada de treball, s’afanyen a pujar les escales per trobar el forat que els toca en aquell enorme rusc de pisos petits i miserables.

Final de trajecte al suburbi: el metro es buida del tot. Els passatgers, després d’una dura jornada de treball, s’afanyen a pujar les escales per trobar el forat que els toca en aquell enorme rusc de pisos petits i miserables. Però al carrer plou a bots i barrals, sense parar, i els viatgers que han baixat de combois anteriors no gosen sortir i formen una atapeïda barrera que frena l’aspiració dels que, al seu darrere, empenyen inútilment per obrir-se pas perquè no saben què passa. La massa compacta no es mou, però alena, és viva. De sobte, de sota l’aigua, pel cantó del carrer, arriben uns uniformats que volen entrar en el recinte i arrenquen amb violència els que hi ha a primera línia i que obstrueixen la sortida. Mai no ho haguessin fet! Així que cedeix la resistència dels capdavanters, l’enorme cuc es posa en marxa sense aturador i passa pel damunt d’aquells que han trencat l’equilibri. Tots plegats, un cop al carrer, s’escamparan sota la pluja. Incapaços de reflexionar sobre el que ha passat, no s’adonaran de la força que tenen tots junts quan algun ressort és capaç de posar-los en marxa.

Joaquim Carbó | Foto de BiBI Oye

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació