raïm

17.10.2012

El mot “raïm” em resulta fascinant, mirat des de l’Alcover-Moll. O, si cal ser exactes, els mots. Perquè hi ha un “raïm” masculí, derivat del llatí “racēmu”, i hi ha una “raïm” femenina (i, si hem de ser estrictes, arcaica, antiquada) que ve de l’àrab “raḥim”. I aquesta “raïm” significa ‘matiu, úter’, mentre el “raïm” mascul·lí és tot el que vostès ja s’imaginen, amb totes les seves variants (moscatell, garnatxa, afartapobres), amb totes les seves ramificacions, amb les accepcions metafòriques que s’allarguen com monedes gastades al llarg de línies i més línies, com fruits múltiples que sembla mentida que hagin sortit d’una sola matriu.