Queremos tanto a Julio

25.06.2014

Amb motiu del centenari del naixement de Julio Cortázar (1914-1984) es pot visitar a la Casa Amèrica Catalunya l’exposició “Cortázar en Casa”, un homenatge a l’escriptor argentí. L’exposició inclou primeres edicions dels seus llibres, fotos, cartes, postals, dedicatòries, objectes personals i llibres artístics on va col·laborar. La mostra, que ens acosta al Cortázar més íntim, es podrà visitar fins el 24 d’octubre.

Julio Cortázar

Queremos tanto a Julio. La paràfrasi del títol del conte és la contrasenya que se m’acut només arribar a la Casa Amèrica de Barcelona. Em rep una enorme fotografia de l’enorme Julio Cortázar que sembla jugar a sorprendre el visitant, sortint d’un forat de la paret. El joc comença. Jugar és un dels seus verbs predilectes, com es fa evident en la mostra “Cortázar en Casa”, inaugurada el 19 juny passat, amb la presència, entra altres, de la seva vídua Aurora Bernárdez.

L’exposició, que va ser presentada amb una intervenció divertidíssima per l’escriptor peruà Fernando Iwasaki és un homenatge al centenari del naixement del gran Cronopio, visitant freqüent de Barcelona, on va viure d’infant durant una part de la Primera Guerra Mundial.

El recorregut per les sales desperta de seguida l’esperit juganer, crític i intel·ligent dels qui hem compartit tantes hores lliurats a l’atzar de la rayuela, divertint-nos fins al final del juego i viatjant pels ochenta mundos que ens proposa la seva obra. A través de tot el que se’ns mostra, anem reconeixent en mil detalls l’univers cortazarià. Hi trobem diverses edicions dels seus llibres, fotografies, originals de postals i cartes que va escriure -Cortázar era un corresponsal esplèndid i generós!-, textos inèdits i publicats de tota mena, objectes personals – una pipa, la màquina d’escriure, l’agenda…- i àudios propis, amb la seva profunda, calmada, inconfusible veu d’erres guturals –com una part de les esplèndides classes que va donar a Berkeley el 1980 o una peça sonora interactiva dels músics Machado i Pedroza sobre el relat La vuelta al piano de Thelonius Monk, que flanqueja l’amor pel jazz, constant en la seva obra.

Aquesta col·lecció de picades d’ullet, aquest goig de passió cortazariana, aquest regal als lectors, no hauria estat possible sense el treball pacient i apassionat d’un cronopio singular i generós, el barceloní Carles Álvarez Garriga, que no només és el comissari –més aviat “l’ànima”- de l’exposició i ha volgut compartir amb nosaltres els mil secrets que coneix del gran Julio, sinó que va tenint cura, sempre al costat d’Aurora Bernárdez – “mi nieto”, li diu ella- d’editar la ingent quantitat de “papelitos” que Cortázar va deixar escrits. És, doncs, gràcies al treball minuciós i constant del Carles, que hem anat coneixent molts textos dispersos, la ingent correspondència de Cortázar, les impagables classes de literatura de Berkeley –per al meu modest criteri, un llibre absolutament imprescindible. I ara ens regala aquesta mostra, que es pot completar amb el darrer llibre publicat, que li fa de catàleg, Cortázar de la A a la Z.

Aquesta és, doncs, l’exposició d’homenatge que es pot visitar a la Casa Amèrica fins al mes d’octubre. Un collage –com diu Carles Álvarez Garriga- que ens permet celebrar els cent anys d’un amic i conèixer l’univers de l’escriptor, l’intel·lectual, el juganer, el compromès, l’amant, el tendre, el polític, el professor, el melòman, el polièdric i enorme Julio Cortázar, a qui cal llegir de manera inexcusable.