Quebec-Barcelona

8.12.2012

Aquesta setmana encara sou a temps de veure a La Sala Beckett Quebec-Barcelona, una obra escrita per Mercè Sarrias i dirigida pel quebequès Philippe Soldevila. Avui hi dediquem un speaker’s corner amb articles d’Andreu Sotorra, Aída Pallarès i la mateixa autora, Mercè Sàrrias, que ens explica el procés de creació de l’espectacle.

 

Una escena de 'Barcelona-Quebec' | Foto: Nicola-Frank Vachon.

 

Com lliguen un quebequès que va formar part de l’entusiasta i idealista batalló canadenc Mackenzie-Papineau dels Brigadistes Internacionals a l’inici de la Guerra Civil i el personatge d’animació infantil anomenat Caillou arreu del món i conegut sobretot per les sèries televisives i els productes paral·lels de merchandising?

Doncs, lliguen de la mateixa manera que l’autora Mercè Sarrias (Barcelona, 1966) fa lligar dues parelles, una del Quebec i una altra de Barcelona, les joves de les quals són cosines llunyanes i s’intercanvien durant uns dies els apartaments a una banda i l’altra de l’Atlàntic a la recerca, cadascuna d’elles, del seu passat per explicar-se el seu present. La quebequesa Anne, historiadora de la Memòria, viatja a Barcelona per trobar el rastre d’un oncle-avi seu que va formar part del 1.546 voluntaris canadencs brigadistes, dels quan la meitat van morir al camp de batalla, i els altres supervivents no van ser reconeguts mai pel govern canadenc com a veterans perquè els havia prohibit participar en la defensa de la República contra el feixisme. A la vegada, Anne fuig d’una crisi de parella que li ha trastocat la seva autoestima davant la incògnita de si podria tenir o no tenir fills.La catalana Laia, addicta a les bosses de patates fregides per un transtorn obsessiu, amb tendència a pujar al terrat d’on sigui i mirar al buit, mestra d’infantil, busca al Quebec l’ós de peluix dels seus somnis mentre intenta fugir del trauma que la persegueix, sembla que per una accidentada experiència de mestra que se li presenta en somnis mitjançant el personatge del bonàs de Caillou fins que, en un malson, el xicotet es llança també al buit. Mercè Sarrias —i indirectament el quebequès Philippe Soldevila, que ja va dirigir la seva obra anterior ‘En defensa dels mosquits albins’, (TNC, 2008)— ha fet una obra de contrastos: dues parelles amb motivacions i conflictes oposats, el clima càlid de Barcelona amb la platja, el turisme, les festes de nit i la Sagrada Família, i el clima fred i tancat del Quebec, a més del contrast de les dues llengües, el francès i el català, que s’alternen durant tota la representació, amb el corresponent sobretitulat en un cas i l’altre. L’estructura de l’obra es planteja escenogràficament en un mateix pla, sense trencaments, doncs, d’escenes de les situacions d’una i altra parella, creant d’aquesta manera una fusió dels dos ambients i fomentant no només el ritme àgil de la representació sinó també la intenció de fons de fusió de les dues maneres de viure una etapa d’incertesa i de crisi personal. L’obra tendeix a la comèdia sense obviar un punt d’agror en certs moments, però també un punt d’humor en segons quins altres, agror i humor que es reparteixen a parts iguals tant per a la parella quebequesa com per a la catalana. A l’encant afegit d’una obra que utilitza el bilingüisme coherent i enriquidor i no el maldestrament imposat, cal remarcar també la diferenciació en la direcció de les dues parelles que modulen amb registres diferents les escenes més, diguem-ne, serioses o transcendents, i les escenes de caire més humorístic.

Els quatre mantenen una bona interpretació, fins i tot amb el repte de les incursions lingüístiques compartides en francès per als catalans i en català per als quebequesos, amb l’atractiu de tractar qüestions de relacions de parella amb un toc d’originalitat, fent incursions en els somnis d’elles, amb l’aparició de l’oncle-avi brigadista, uniforme militar i mocador vermell al coll sota una pluja de bombardejos i trets de trinxera, i l’aparició del personatge de Caillou en carn i os, amb el suport del capgròs i la gorra de rigor, que arrodoneix una obra madura amb una dolça nostàlgia de la infantesa i la postadolescència perduda.

Imatge de l'obra teatral 'Quebec-Barcelona' | Foto de: Nicola-Frank Vachon.

«Quebec-Barcelona», de Mercè Sarrias. Idea original de Philippe Soldevila i Mercè Sarrias. Traducció de les escenes en francès: Philippe Soldevila. Música de Pascal Robitaille. Intèrprets: Normand Bissonnette, Éva Daigle, Alma Alonso Peironcely i Víctor Álvaro. Escenografia: Christian Fontaine. Vestuari: Erica Schmitz. Ajudant direcció: Lea Touzé. Direcció: Philippe Soldevila. Coproducció Théâtre Sortie de Secours i Sala Beckett Obrador Internacional Dramatúrgia. Sala Beckett, Barcelona, 2 desembre 2012.