Quatre pallassades

Va debutar de monologuista i aviat es va embriagar amb el poder de l’escenari.

Amb molta diferència, era el paio més simpàtic de l’institut. No brillava en les notes, però era enginyós, llest de reflexos, i es feia perdonar els rampells de fatxenderia. Va començar telecomunicacions, es va passar a l’aeronàutica, fins que, de sobte, ho va engegar tot pels viatges d’aventura a la selva i al desert. Decidit a centrar-se, no li van faltar feines de comercial, gràcies a l’empatia amb els clients, combinació de paraula oportuna i rialla seductora. Però ambicionava alguna cosa més i el cunyat Fonso el va convèncer de la seva vena humorística, tan explotada en les reunions familiars. Va debutar de monologuista i aviat es va embriagar amb el poder de l’escenari. S’hi sentia el rei del mambo; llàstima que era una feina massa inestable i es va deixar temptar per l’excompany Soteras, que buscava un animador per a la sala de festes, algú que relligués amb humor i agilitat els numerets musicals i de màgia. El seu nom aviat es va convertir en marca de la casa i la gent hi anava per les seves ocurrències estridents.

Ja era tot un clàssic quan va saltar la primera alarma. Va ser després d’aquella nit amb la sala reservada per un holding de la comunicació. L’endemà la periodista Eliana Estévez, especialista en Societat, va fer la crònica al diari, mordaç per definició, i, després de pentinar totes les celebritats, només es queixava d’un espectacle “increïblement arruïnat per les intervencions casposes de qui es considera un showman i no arriba més enllà de quatre vulgars pallassades”. El comentari era letal, però hauria pogut passar desapercebut, si no fos que les xarxes el van multiplicar, amb una cadena de piulades que competien en escarni i patetisme. Què estava passant? Com era que els seus fidels no el defensaven?  En Soteras el va cridar al despatx, visiblement preocupat, i ell encara va trobar la manera de tirar pilotes fora. “Això és aquesta Liana, o Eliana, com ara es fa dir, que és una malfollada i no em perdona que fa més de vint anys li vaig dir que no. Que s’hi posi fulles.”. Els tuits sí que es van amansir, però les nits ja no funcionaven igual. El públic no reia quan havia de riure, no li corejaven les gràcies de broc gros i allà on abans es produïen adhesions espontànies, ara sorgien silencis de mort. I encara pitjor, un dia el va sorprendre un primer uuuh sord, seguit d’algunes rialletes, i a l’hora del comiat, uns xiulets van ofegar els aplaudiments de cortesia. I ell, tan fora de joc, en comptes de fer-se el distret, s’hi va encarar amb un “què passa?!” com quan xulejava a l’institut. Imperdonable. 

En Soteras no va trigar ni vint-i-quatre hores a aconsellar-li un descans i, per acabar-lo de mentalitzar, li va advertir que no pensava renovar-li el contracte per a la pròxima temporada. L’hauria escanyat, si no arriba a entrar la secretària.

De tot allò, ja en fa anys i ara continua subsistint de cambrer en el bar del cunyat Fonso. Seria un professional exemplar, si no fos que s’entreté massa explicant les velles glòries als clients i no es talla quan jura que va caure en desgràcia per no complir amb una reprimida. Ho argumenta amb energia, però quan es queda sol a la barra hi ha moments que se li entela la mirada, com si encara veiés les rialles de la Lianeta, “tio, lo teu és d’una vulgaritat congènita.”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació