Primavera d’hivern

19.10.2012

L’entrada primavera del DCVB inclou, a més de la corresponent a l’ús més comú (“estació de l’any que en l’hemisferi nord està compresa entre l’equinocci de març i el solstici de juny”), una segona accepció, més inesperada i màgica, que ens parla de dues primaveres (“cadascuna de les dues estacions que precedeixen immediatament a l’estiu i a l’hivern”). El DCVB es refereix també com a expressió valenciana a primavera d’hivern, sense article (al costat de primavera de l’hivern) i encara hi afegeix sa primavera d’es fred a Mallorca. El primer cop, però, que vaig llegir i sentir aquest primavera d’hivern va ser al bellíssim poema de Joan Salvat-Papasseit Res no es mesquí, un cant commogut i joiós a la vida. El fotògraf Kim Castells i jo vam fer-nos més nostra la primavera d’hivern quan vam concebre conjuntament amb aquest títol un llibre d’imatges i poemes sobre la tardor, traduït en castellà curiosament com a Primavera en invierno. A més, associo primavera d’hivern a una altra expressió fonamental en la meva experiència del paisatge i en la meva obra literària, alba del vespre, l’hora foscant que ens parla d’un cel ja sense Sol que espera que hi vagin emergint lentament les estrelles, rere el llençol de la llum que s’allunya del vespre. Potser a la primavera d’hivern i a l’aba del vespre és quan la llum esdevé més subtilment l’essència de la mirada.

 

Carles Duarte i Montserrat

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. fins allà on ho he pogut comprovar, s´expressió primavera d´hivern era i és s ´habitual a mallorca entre sa gent que tengué sa gran sort de no haver d´estudiar es català a escola. A partir dets anys vuitanta ja entrà en circulació es mot “tardor”, a mallorca inaudit i exclusivament llibresc. sa primavera d´hivern respon amb exactitud en es temps de s´època. com tot es llenguatge de la pagesia: aigo, sol teb, sa terra escaufeïda- fruita abundant, des des rem fins a ses magranes, passant per gíngols, nesples i arboços. Una primavera que s´acurça.