Lena Paüls

Lena Paüls

Filòloga i escriptora

Premis o càstigs literaris?

Els premis literaris estan estancats en usos obsolets i pràctiques sistemàtiques de falta de respecte cap als autors.

Els premis literaris que convoquen editorials, institucions públiques i entitats privades sense ànim de lucre —tret de comptats casos— estan estancats en usos obsolets i pràctiques sistemàtiques de falta de respecte cap als autors.

Llibreria amb biciletaL’era digital només ha passat per les bases d’una minoria de premis literaris. Els convocants demanen cinc, sis, set còpies impreses i enquadernades trameses per correu postal certificat. I continuem malversant energia, temps i diners en originals no recuperables i, si ho són —a ports deguts—, «els organitzadors no es responsabilitzen de les possibles pèrdues o del deteriorament que puguin patir les obres», avisen les bases.

Del dret a la confidencialitat. Una fotocòpia del carnet o del passaport i un currículum són requisits que només cal demanar al guanyador per motius fiscals, com a informació a la premsa i per a la posterior publicació, si és el cas. Les altres pliques s’han d’obrir, exclusivament, per obtenir les adreces i enviar, per deferència, als autors, una còpia de l’acta del veredicte. D’altra banda, si es fan públics els títols dels treballs presentats s’incorre en una indiscreció que afecta l’obra ja que, difonent-los, els crema. Tampoc s’ha de difondre la llista de noms dels concursants: per a la travessa de la festa de lliurament del premi, n’hi ha prou amb el lema o el pseudònim.

Del jurat. ¿És qualificat un membre del jurat que no pot o no sap llegir a la pantalla? Potser ha arribat l’hora del recanvi generacional o, si és tan imprescindible que no li troben relleu a la terra, que l’entitat convocant li proporcioni una còpia en paper, per salvar la discriminació per motius tecnològics. Més dubtes sobre la qualificació del jurat: ¿És qualificat un membre del jurat que no vota un poemari amb haikús i tankes al·legant que no pertanyen a la tradició catalana? ¿És qualificat un membre del jurat que es queda un original dels que li ha tocat llegir i el plagia?

Premis que són acomptes dels drets d’autor. Un tema clàssic: els avançaments com a premi, cosa lògica per als premis convocats per editorials, no ho és per als altres casos perquè afavoreixen l’editorial que publica el llibre —sobretot quan l’edició és finançada pels convocants—, que no caldrà que pagui drets per la primera edició o pels exemplars que s’especifiquin. A més, s’ha de tenir sempre en compte, a l’hora de signar un contracte, la diferència entre dret d’autor i dret d’explotació. Els drets d’explotació es poden cedir en exclusiva o no exclusiva a tercers; els drets d’autor són drets de propietat intel·lectual i són exclusius de l’autor.

Dels finalistes. Un altre tema recurrent: si les editorials aconsegueixen dels jurats que facin finalistes obres que haurien de ser premi, els prometen publicar l’original, com a consolació, i després no ho compleixen, invariablement.

Drets i obligacions del guardonat. L’única obligació de l’autor és garantir que l’obra és inèdita. Cap altra exigència és inherent al premi: ni formar part del jurat de la convocatòria següent ni prendre part en activitats alienes.

Com a cloenda, segurament que fer evidents usos obsolets i pràctiques que vulneren els drets dels autors és «un retrat que no agrada a ningú», tal com em diu un autor multipremiat. Preferim, esclar, el retrat amb el somriure del reconeixement, però estiguem alerta, no fos cas que un premi resulti ser un càstig.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació