Premis o càstigs literaris?

7.11.2016

Els premis literaris que convoquen editorials, institucions públiques i entitats privades sense ànim de lucre —tret de comptats casos— estan estancats en usos obsolets i pràctiques sistemàtiques de falta de respecte cap als autors.

Llibreria amb biciletaL’era digital només ha passat per les bases d’una minoria de premis literaris. Els convocants demanen cinc, sis, set còpies impreses i enquadernades trameses per correu postal certificat. I continuem malversant energia, temps i diners en originals no recuperables i, si ho són —a ports deguts—, «els organitzadors no es responsabilitzen de les possibles pèrdues o del deteriorament que puguin patir les obres», avisen les bases.

Del dret a la confidencialitat. Una fotocòpia del carnet o del passaport i un currículum són requisits que només cal demanar al guanyador per motius fiscals, com a informació a la premsa i per a la posterior publicació, si és el cas. Les altres pliques s’han d’obrir, exclusivament, per obtenir les adreces i enviar, per deferència, als autors, una còpia de l’acta del veredicte. D’altra banda, si es fan públics els títols dels treballs presentats s’incorre en una indiscreció que afecta l’obra ja que, difonent-los, els crema. Tampoc s’ha de difondre la llista de noms dels concursants: per a la travessa de la festa de lliurament del premi, n’hi ha prou amb el lema o el pseudònim.

Del jurat. ¿És qualificat un membre del jurat que no pot o no sap llegir a la pantalla? Potser ha arribat l’hora del recanvi generacional o, si és tan imprescindible que no li troben relleu a la terra, que l’entitat convocant li proporcioni una còpia en paper, per salvar la discriminació per motius tecnològics. Més dubtes sobre la qualificació del jurat: ¿És qualificat un membre del jurat que no vota un poemari amb haikús i tankes al·legant que no pertanyen a la tradició catalana? ¿És qualificat un membre del jurat que es queda un original dels que li ha tocat llegir i el plagia?

Premis que són acomptes dels drets d’autor. Un tema clàssic: els avançaments com a premi, cosa lògica per als premis convocats per editorials, no ho és per als altres casos perquè afavoreixen l’editorial que publica el llibre —sobretot quan l’edició és finançada pels convocants—, que no caldrà que pagui drets per la primera edició o pels exemplars que s’especifiquin. A més, s’ha de tenir sempre en compte, a l’hora de signar un contracte, la diferència entre dret d’autor i dret d’explotació. Els drets d’explotació es poden cedir en exclusiva o no exclusiva a tercers; els drets d’autor són drets de propietat intel·lectual i són exclusius de l’autor.

Dels finalistes. Un altre tema recurrent: si les editorials aconsegueixen dels jurats que facin finalistes obres que haurien de ser premi, els prometen publicar l’original, com a consolació, i després no ho compleixen, invariablement.

Drets i obligacions del guardonat. L’única obligació de l’autor és garantir que l’obra és inèdita. Cap altra exigència és inherent al premi: ni formar part del jurat de la convocatòria següent ni prendre part en activitats alienes.

Com a cloenda, segurament que fer evidents usos obsolets i pràctiques que vulneren els drets dels autors és «un retrat que no agrada a ningú», tal com em diu un autor multipremiat. Preferim, esclar, el retrat amb el somriure del reconeixement, però estiguem alerta, no fos cas que un premi resulti ser un càstig.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Salut. Molt interessant aquest article i els que tens en el blog. Jo també estic neguitós amb la cosa dels premis literaris i ja no em presente als grossos editats per 62, Bromera o 3 i 4. Si hi tens interés, en l’enllaç de baix hi ha un text meu sobre el catàleg de poesia de Bromera. Salutacions.

    http://dospoals.blogspot.com/search?q=bromera

    • Llegit el teu apunt, Josep Vicent Cabrera. Ho dius bé, cada editorial se la juga amb els autors ‘de la casa’, però resta credibilitat al catàleg, esclar. Anem-ho difonent perquè se sàpiga de darrere el somriure d’enhorabona de premis i publicacions hi ha, massa sovint, pràctiques que passen de mida. Cordialment.

  2. Parlant de falta de respecte cap als autors, fa temps que intento saber si sóc l’única que llegeix en les bases dels premis d’Edicions Proa Carles Riba de Poesia, Mercè Rodoreda de contes i narracions, Sant Jordi de novel·la, Carles Rahola d’assaig i Miquel de Palol de poesia aquest paràgraf:
    «L’atorgament del premi comporta que l’autor de l’obra guanyadora cedeix en exclusiva per tot el període de vigència dels drets de propietat intel·lectual de tots els drets d’explotació (reproducció, distribució en qualsevol format, comunicació pública i transformació) de l’obra per a totes les modalitats d’edició en qualsevol format o suport (tapa dura, rústica, butxaca, edicions econòmiques, edició de luxe, bibliòfil, il·lustrada, edició club, edició especial, edició on i off line, edicions digitals, ebooks, etc.) incloent-hi tota mena d’adaptacions, com les audiovisuals, les dramàtiques i radiofòniques, i la traducció a tots els idiomes.»
    També em pregunto com és possible que els autors i les associacions que els representen no denunciïn ni boicotegin aquests premis, «els més prestigiosos en llengua catalana». Potser que ens ho fem mirar.

    • Marta Hernández, no ets l’única que llegeix aquestes bases, però certament no se’n parla, ai, no fos cas que hi perdéssim alguna cosa. Ara, a partir d’aquests articles de denúncia (els trobaràs enllaçats dins d’aquest resum publicat a «Núvol») els escriptors (no pas, encara, com tu dius, les associacions que els haurien de defensar) han començat a parlar-ne en veu alta i sense por. Continuem per aquí. Proclamem-ho a tots els nivells i sempre que puguem. Una abraçada.

  3. Estem d’enhorabona: les bases de 2017 de l’emblemàtic Premi Sant Jordi de novel·la demanen, per primer cop, un exemplar per correu electrònic i un altre en paper. És una actualització tímida, però tot i així la saludem perquè pot servir d’esperonament a la resta de convocants de premis literaris dels PPCC.