Power (i informació) to the people

28.09.2016

El 28 de setembre es commemora el Dia Internacional d’Accés a la Informació. Pocs dies després, el 2 d’octubre entra en vigor una llei a tot l’Estat espanyol amb molt menys rebombori que la famosa Llei de la Transparència. És la versió revisada i actualitzada d’una altra llei de l’any 92 que regula el que s’anomena “el procediment administratiu”, és a dir, com les Administracions Públiques han d’actuar en la seva relació amb ciutadans o empreses.

 

 

Doncs bé, aquesta Llei, la 39 de l’any 2015, ha posat nerviosa a més d’una Administració perquè les obliga a treballar (tramitar) sense papers. Aquest fita no és nova i de fet les relacions dels ciutadans amb les instàncies administratives per vies telemàtiques existeixen des de fa temps i s’incrementen dia a dia. La gran novetat és que ara s’haurà de fer de portes endins i entre administracions … sí o sí.

Els portals de dades obertes, les oficines virtuals de tràmits, les carpetes del ciutadà hauran de deixar de ser com aquells decorats de westerns d’Almeria: falses aparences que donen pas a una realitat de cartró pedra tan bon punt es traspassen. I és que en la majoria dels casos, traspassat el tràmit inicial en el portal corresponent, els expedients administratius continuen apilant-se en les taules dels empleats públics. No entrarem ara en els motius, que són diversos: des de la resistència dels càrrecs a signar electrònicament per la inèrcia de continuar rubricant de puny i lletra, com tota la vida, fins a la manca d’inversió en desenvolupaments de programari que no s’han prioritzat en les estratègies pressupostàries.

Ara l’Administració Pública s’ha de preparar per donar compliment, de forma seriosa i eficient, al mandat de les lleis sobre transparència i accés a la informació pública. I per tal de fer-ho, no n’hi ha prou amb tenir els arxius físics ben organitzats.

El recent escenari legal obliga a obrir els governs i les administracions tant de forma activa a través dels portals de la transparència com de forma reactiva, posant a disposició dels ciutadans la informació pública continguda en els seus sistemes d’informació i arxius amb garanties jurídiques i tecnològiques.

Una de les novetats d’aquesta Llei de procediment administratiu és que s’ha marcat un calendari i, tot i que no preveu un règim sancionador pel seu incompliment (la qual cosa pot aixecar sospites de l’èxit que pugui tenir la seva aplicació a la realitat) sí que val la pena insistir-hi per tal que la ciutadania conegui que aquesta Llei combinada amb la Llei de la Transparència li atorga més poder i alhora pot causar més d’una preocupació a diferents instàncies administratives.

Posem una d’exemple: a partir d’aquesta data, el “como está lo mío” en la seva versió telemàtica, és a dir, les carpetes del ciutadà o d’empresa haurien d’oferir la disponibilitat en línia dels expedients complerts que afectin al tràmit de l’interessat.

Per descomptat, els ciutadans que no vulguin provar l’aventura d’iniciar un tràmit a través d’una seu electrònica de l’Administració, podran continuar fent cues davant el registre o taulell de torn. Alerta, però: les empreses o persones amb activitats econòmiques o de col·lectius avesats al món digital, no. En aquests casos no hi tria. Les relacions amb l’Administració hauran de ser per mitjans electrònics sempre. Aquesta màxima afecta, però, ambdues direccions. Està preparada tota l’Administració pública per aplicar-s’ho? Deixeu-me que ho dubti. S’haurà de posar les piles.

Un altre exemple de mal de panxa: què pot passar si es notifica una sanció a una empresa per via tradicional en paper? Es podria recórrer per defecte de forma?

En qualsevol cas, la nova llei de procediment administratiu posa de manifest que a dia d’avui, no només és imprescindible una tramitació administrativa adient amb el nivell tecnològic de la major part de la societat actual, sinó que també posa en valor el paper de la gestió dels documents electrònics sense la qual seria impossible donar resposta ordenada i eficient a les peticions d’accés a informació i documents dels ciutadans. L’arxiu electrònic amb un sistema de gestió documental haurà de ser una realitat al 2018 com a màxim, ja que constitueix un element imprescindible sense el qual la resta del sistema d’informació no és res més que un contenidor de dades irrecuperables.

Arxius

 

Una altra qüestió és si els ciutadans sabem fer ús d’aquest dret i sabrem exigir que se’ns faciliti la vida gràcies a una administració més moderna en termes tecnològics. A partir del dia 2 d’octubre sumem als drets de les lleis sobre la transparència, els drets reconeguts i promoguts per aquestes noves obligacions en matèria d’administració electrònica. Que es dediqui un dia a l’Accés a la Informació hauria de servir per cridar-nos l’atenció d’aquests drets com a persones individuals però també que els partits polítics sorgits dels moviments socials nascuts arran del 15-M ho reivindiquin. Han sabut canalitzar el descontent de bona part de la societat fent-lo cristal·litzar en l’aparició d’un nou perfil de ciutadà més inconformista, més exigent amb els poders públics i més reivindicatiu.

Diuen que la informació és poder i si es pretén empoderar la gent del carrer cal que tinguin accés a aquesta informació, però sobretot de forma fàcil i fiable des del seu PC, mòbil o tauleta. Hem de ser ara els arxivers els que assenyalem el camí cap a l’arxiu, sigui en paper o digital, com a via d’empoderament ciutadà ? L’aparició del llibre “Els Arxius, clau de volta de la transparència” (Bonport) dels arxivers Joan Pérez Ventayol i Vicenç Ruiz Gómez sembla que així ho indica. Si esteu interessats en saber com, podeu obtenir més informació a la presentació que faran el dia 29 de setembre a l’espai VilaWeb.