Pla Nacional de Fotografia: pros i contres

El Govern de la Generalitat acaba d’aprovar el Pla Nacional de Fotografia després de mesos de treballs amb la col·laboració dels agents del sector. Aquí en teniu unes primeres impressions.

El Conseller de Cultura Ferran Mascarell va presentar divendres al Centre d’Arts Santa Mònica el Pla Nacional de la Fotografia que va ser aprovat per un acord del Govern de la Generalitat el 30 de desembre de 2014. És encara d’hora per fer-ne una valoració profunda perquè es tracta d’un document programàtic pendent de moltes precisions. Però avançarem avui algunes idees.

Diguem d’entrada que és francament positiu que des de l’Administració es reconegui sense embuts que el món de la fotografia, tant ric i potent a casa nostra, no havia rebut fins ara des dels poders públics el suport i el reconeixement necessaris. També és encoratjador que un conseller es proposi i aconsegueixi reunir un conjunt ampli d’agents d’aquest sector, consulti els seus punts de vista i els faci col·laborar per discutir de la seva problemàtica i proposar mesures per afrontar-la.

Les tasques d’un ampli grup de professionals reunits al voltant de la convocatòria del Departament de Cultura han sigut, de fet, continuació de molts altres contactes i propostes que el sector havia anat fent des de fa anys. En aquesta darrera fase, que ha durat uns divuit mesos, s’han concretat els termes d’aquest pla que tracta “d’emprendre una política homogènia, global i comuna sobre el patrimoni fotogràfic de Catalunya per superar la situació de manca de promoció global de la fotografia com a expressió artística i com a patrimoni cultural comú”. L’objectiu és doncs “normalitzar, coordinar i impulsar les actuacions que es desenvolupin en aquest àmbits”.

De les paraules del Conseller en la seva presentació vaig copsar una clara intenció d’aprofitar i potenciar les múltiples iniciatives i entitats dipositàries del patrimoni fotogràfic del país. Pensem que aquest patrimoni està avui integrat per més de 35 milions de fotografies inventariades i recollides en més de 300 arxius.

La fotografia és una branca artística més i d’aquí el paper rellevant del MNAC, però també el MACBA, la Biblioteca de Catalunya, els Museus locals i altres entitats privades. Però, i això és especialment positiu, sense que se n’observi un afany intervencionista. Igualment l’esperit del Pla sembla mantenir la idea de participació dels agents en tot el procés de desenvolupament i seguiment. Per això s’ha de constituir en les properes setmanes una comissió d’impuls que, presidida pel mateix conseller, hauria de garantir el vigor i la continuïtat dels treballs. En aquest sentit és tranquil·litzador que el mateix director del MNAC, Pepe Serra, que actuarà en les primeres etapes del Pla com el seu eix central i al qual se li han assignat importants responsabilitats, va dir clarament que en les seves tasques seguiria les orientacions que li marquessin els experts i les entitats especialitzades.

El Pla s’estén al període 2015-2017 i té una formulació aparentment molt ambiciosa. S’estructura en deu eixos d’actuació. Alguns molt clars i definits com el de l’esmentada comissió d’impuls, la creació d’un portal de fotografia, l’ampliació de la Col·lecció Nacional de Fotografia Històrica i Contemporània o l’objectiu d’incorporar la fotografia als programes d’ensenyament universitari.

D’altres resulten una mica menys clars i potser confosos, si més no en la seva redacció actual. Em refereixo a la creació del Fons Nacional de Fotografia, la del Centre Nacional de Fotografia, la determinació dels criteris comuns de gestió de col·leccions o la identificació dels centres de referència en restauració. Són temes que d’alguna manera es superposen i caldrà que la comissió d’impuls delimiti i concreti les diferents accions per evitar la mena d’aiguabarreig que sembla observar-s’hi.

L’altre punt de dubte és la dotació econòmica que es preveu per aquests objectius tan ambiciosos. Pel 2015 es preveu un pressupost de 460.000 euros, dels quals 360.000 procedeixen de l’Administració i 100.000 de la Fundació Banc de Sabadell que aquest darrers anys sembla estar molt implicada amb el món de la fotografia. Per a la resta d’anys no hi ha encara cap previsió establerta i la xifra d’enguany no és pas gaire important. Ara bé, com es diu vulgarment “més val això que res” o en castellà, en una fórmula que per mi resulta més expressiva, “menos da una piedra”. Cal reconèixer que en un context de dificultats econòmiques i pressupostàries, que tothom reconeix, hauria estat una bona excusa demorar el Pla per manca de recursos. Anticipant-se a possibles crítiques el conseller va argumentar, no sense certa raó, que quan hi ha idees i projectes clars els recursos per portar-los a terme acaben apareixent. Confiem que tingui raó i els seus pronòstics s’acompleixin.

Finalment, penso que al Pla, que sembla tenir un marcat caràcter patrimonialista, li manca potser la referència a alguns aspectes de la fotografia més actual, marcada per les noves tecnologies i mitjans de comunicació. Penso, per exemple, en alguna mena de propostes que utilitzin les noves plataformes i potenciïn i estimulin sobretot la creació dels joves i la incorporació del món digital i els nous suports als circuits de la fotografia museística. Potser això serà tractat en el futur entre les activitats del Centre Nacional.

Cal dir que, entre algunes opinions d’escepticisme, naturals després de tants intents frustrats, es reconeix l’esforç realitzat i hi ha l’esperança que aquesta vegada la fotografia acabi rebent a casa nostra el tracte que es mereix. Una bona prova n’és la fotografia de grup que es varen fer tots els participants en el procés, a iniciativa del mateix conseller que fins i tot va agafar una càmera per disparar ell mateix una darrera fotografia. Esperem que això constitueixi un bon presagi pel nou Pla. En tot cas el seguirem atentament els propers mesos.