Pissiganya

25.10.2012

La paraula que jo trio és “pissiganya” –i és concretament en l’expressió “salta Judes pissiganya”. La trio per dues raons, una de lingüística i una altra de personal. La lingüística és perquè exemplifica l’abast imponent, a tocar de la follia, que té aquest diccionari sense fons. La personal és perquè em recorda les sessions del joc del diccionari que durant anys fèiem amb uns amics. Aquest joc consisteix a triar una paraula del diccionari i que els altres contrincants provin de definir-la (tant si la coneixen com si no). Després es llegeixen totes les definicions –la real i les inventades, totes barrejades– i cadascú vota la més versemblant. El que l’endevina guanya un punt; el que rep un vot per la seva versió inventada, també guanya un punt. En lloc de jugar-hi amb el diccionari de Fabra, nosaltres fèiem servir cadascú un volum de l’Alcover-Moll, i les sorpreses eren constants i divertidíssimes. Si he triat “Pissiganya”, és perquè un dia va sortir en una de les nostres jugades i em va fer guanyar molts punts.