Pilota d’or o baló d’or?

14.01.2014

La notícia mediàtica del moment ens porta al món del futbol. Més enllà dels límits de la informació purament esportiva tothom parla del premi que ha rebut recentment  Cristiano Ronaldo, portugués causant de l’estat d’eufòria que viu bona part de la premsa espanyola. A banda de la discussió sobre la justícia i mereixement del premi, a u no deixa d’inquietar-li el nom amb què els parlants del seu voltant anomenen el premi: Pilota d’or i Baló d’or. De pilotes i balons va la cosa.

Cristiano Ronaldo guanya la pilota d'or

El guardó que lliura anualment la FIFA al millor futbolista a nivell mundial és conegut segons la traducció catalana com a Pilota d’Or, denominació que empren oralment i escrita els mitjans de comunicació catalanòfons i que s’adequa perfectament a tots els registres de la llengua. Ara bé…pilota té un significat exclusiu per a l’objecte esfèric en qüestió?

Al País Valencià fa temps que penetrà el mot ‘baló’ com a sinònim de pilota per a denominar l’objecte esfèric usat per a la pràctica d’esports com el futbol o el bàsquet, i hui dia s’ha consolidat com a forma predominant, almenys en la parla popular. A tall d’exemple referencial, cal dir que l’extinta Ràdio Televisió Valenciana sempre es va referir al premi com al Baló d’or, en contraposició a la denominació estàndard de Pilota d’or. Fins i tot el periòdic esportiu valencià Superdeporte va posar en marxa l’any passat un guardó  similar per a futbolistes nascuts al territori valencià que va anomenar baló d’or, a mode de distintiu de valencianitat.

Baló és un gal·licisme (ballon) que els valencians fem servir per a parlar d’aquelles pilotes d’ús esportiu amb elasticitat i una grandària superior al que coneixem amb el nom de pilota. Així doncs, solem distingir entre un baló de futbol i una pilota de tennis, per exemple, sense perjuí de donar-li també a pilota un ús genèric: “els xiquets estan jugant a (la) pilota al carrer”.

Els diccionaris de la llengua, però, no il·lustren del tot estes variants dialectals amb els matisos que comporten. És curiós comprovar que ni el DIEC2 ni el DCVB arrepleguen el significat esportiu de baló. Segons els diccionaris citats, un baló és un objecte esfèric redó de gran dimensió destinat a les matèries plàstiques o a les inhalacions (baló d’oxigen), però no s’hi fa cap esment al seu ús en forma de material esportiu. Afortunadament, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana sí que arreplega eixe significat en la seua 3a accepció: “pilota elàstica gran d’ús reglamentari en diversos esports, especialment la pilota de futbol”. De forma semblant ho definix el diccionari del Salt.

Amb tot, sempre que puguem garantir la coexistència de dos paraules i en fem un ús raonable i enriquidor des del punt de vista semàntic, com és el cas de baló i pilota, cal acceptar amb normalitat l’alternança de les formes, com caldria també que els diccionaris normatius així ho reflectiren. Tant si juguem amb un baló com si ho fem amb una pilota,el més important és sentir-se dignificats i fer-ho en la nostra llengua.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. És un gal•licisme, sí, però diguem-ho tot: no ens ha entrat pel francès, sinó per l’espanyol, com tants altres neologismes: nosaltres els prenem de l’espanyol, i és l’espanyol qui els importa de les altres llengües. Un exemple d’aquest transvasament de llengües: ara en català diem ‘val’ per al que en castellà diuen ‘vale’ i que és una traducció del doblatge de pel•lícules anglòfones ‘OK’.

    No podem utilitzar el jardí de l’«enriquiment semàntic» com la coartada perfecta per a l’entrada de paraules noves. Utilitzem-lo, sí; quan siga necessari i, si pot ser, amb els mecanismes de creació que ja ens ofereix la nostra llengua: diguem ‘tauletes’ i diguem ‘programari’, i no ‘tablets’ i ‘software’. Però, i si férem el mateix que vostè proposa amb la fonètica i, en nom de l’enriquiment fonètic, admetérem els fonemes d’altres llengües, com ara la ‘j’ i la ‘z’ espanyoles, per a les paraules que ens van entrant? El català col•loquial fa servir l’expressió espanyola “ojo!” com a toc d’atenció. Si estiréssem el seu criteri, en nom de l’enriquiment fonètic aquesta paraula podria entrar al diccionari (i, si em fa dir, també en nom de l’enriquiment semàntic, perquè no és el mateix dir “ojo” que “alerta”: el primer amplia significativament el nombre de contextos possibles).

    Considere que cal ser respectuosos amb la llengua normativa perquè, si som excessivament flexibles, el parlant, davant la immensitat de possibilitats que anirà oferint l’estàndard (especialment per a formes que ja teníem resoltes en l’estàndard català, com és el cas de ‘pilota’) en nom de la riquesa, acabarà per sentir-se més insegur o, pitjor encara, pensant que ‘tot s’hi val’. I això és, al capdavall, empobridor.

  2. Jo trec les conclusions següents. De bestreta, és innegable que una part dels catalanoparlants diuen baló a l’objecte esfèric (del tot o no) de grandària grossa, i pilota a la petita. Si cal ser permissius en l’acceptació de mot baló, caldrà doncs fer l’acció següent de determinar què serà baló i què serà pilota d’acord amb l’esport que acompanya: handbol, waterpolo, còrfbol, voleibol (i no diguem ja el billar o el bowling, que s’escapen un poc al concepte tradicional d’objecte unflat, i que en francés també reben un nom diferent).

    En segon lloc, si hom accepta aquesta distinció per grandària, deixa oberta la porta a altres casos que poden ser semblants. Potser l’exemple que posaré és impossible, però crec que hom no podrà negar la semblança tan gran que té, perquè, fet i fet, en tindria tot el dret lingüístic del món. Em referisc al duet tan famós i que desperta passions en els parlants valencians: clòtxina i mejilló. És sabut per aquestes terres que la clòtxina és valenciana i és més menuda que el mejilló, que és gallec i ben gros, i el tocat és que, si tens ganes de discutir, no hi ha res millor que provocar algú dient-li que les dues són diferents (moltes voltes, peixaters i tot!). Així doncs, si cal garantir l’existència de les dues formes per enriquir el valor semàntic de l’objecte poc o molt esfèric, supose que hom hauria d’acceptar aquesta distinció que també enriqueix el valor semàntic del mol·lusc bivalve esmentat (malgrat el so /kh/ del mot mejilló, tot i fent referència al comentari de l’opinador de dalt).

    També caldria passar revista a les altres llengües, ço és, veure com actuen en aquest cas de la grandària. Així, en alemany tot és Ball, en anglés és ball, en holandés, ball, danés, bold, suec, boll, italià, palla (llevat de futbol, bàsquet, waterpolo, i volei, que hi diu pallone) , portugués, bola, en romanés, minge, en francés és balle (llevat del bàsquet, dels futbols i rugbis varis, handbol, volei i la gimnàstica, que hi diu ballon), en castellà, és pelota (llevat de futbol, bàsquet, rugbi, que hi diu balón).

    Al remat, considere que caldria no introduir aquesta distinció perquè crec que no aporta gaire a la llengua, donat que d’una banda moltes llengües (sobretot germàniques) no hi fan distinció (i caldria demanar-se per què les romàniques, dels exemples que hem posat, sí: influència del francés?), i d’una altra, que aquesta distinció dóna pas a d’altres que també hi tindrien raons: clòtxina i mejilló; tonyina i atún; lleixiu i lejia, etc.