Per què tanquen les llibreries?

Per què torna un client? Perquè li compensa. I punt. Així de simple però en realitat, un cop més, gens senzill.

El proper 3 d’octubre tancarà la llibreria Negra y Criminal, de Barcelona. Paco Camarasa i Montse Clavé ho varen comunicar mitjançant un breu text al seu blog, del qual en destacaré el títol i un fragment:

Paco Camarasa

Gana el mercado, pierden los lectores

[…]

Ahora que la novela negra esta más de moda que nunca, Negra y Criminal cierra.

Cuando las librerías generalistas tenían recluida o ausente la novela negra, en diciembre 2002, apostamos por ella. Así comenzó la única librería que ha habido totalmente especializada en el género, Negra y Criminal.

Ahora, la novela negra está de moda, ahora la novela negra ocupa colecciones editoriales y grandes superficies, librerías y gasolineras, pero muy pocos de los lectores que apostaban por llegar hasta la Barceloneta a dejarse recomendar alguna que otra rareza y llevarse el último Camilleri, nos visitan.

Ya no somos necesarios.

[…]

Impressiona que un llibreter digui que ja no és necessari. Sens dubte, si les vendes no t’acompanyen, el mercat t’està dient que no ets necessari. Sembla simple però no és senzill; no estic gens d’acord amb el títol de l’article: ‘Gana el mercado, pierden los lectores’. No, al contrari: si els lectors han decidit comprar en un altre lloc, causant d’aquesta manera el tancament de la Negra y Criminal, no han perdut; ara troben a altres llibreries el que abans trobaven a la llibreria de Camarasa i Clavé.

Per què tanquen les llibreries? Si ens quedem amb la resposta fàcil aquest article s’acaba aquí. Però la qüestió és que n’hi ha que tanquen, però també n’hi ha que obren. El tancament de la Negra y Criminal il·lustra per què tanca una llibreria. Hi ha més d’una causa:

Mala ubicació: Negra y Criminal és a la Barceloneta. La seva ubicació no era cap problema quan obrí el 2002, abans de la Web 2.0, les xarxes socials, el llibre digital i la venda on-line de llibres de paper. Abans de 2002 podies ser la única llibreria especialitzada en gènere negre en una ciutat com Barcelona i tant se valia on t’instal·lessis, tant hi feia que per arribar a la Negra y Criminal calgués anar-hi expressament i no vingués de pas per arribar enlloc més. Negra y Criminal era única. Això tenia un enorme valor. Tenia.

L’especialització ja no et fa únic: fa uns dies un llibreter m’explicava, a Twitter, que la Negra y Criminal fou abandonada pels editors quan el gènere negre va créixer. Pot ser, però no tots. Sí que és cert que sense la Negra y Criminal el gènere negre no gaudiria de l’actual bona salut. També és cert que avui es presenten llibres de literatura negra a qualsevol llibreria, quelcom inusual no fa tants anys. Negra y Criminal detectà correctament i explotà eficaçment un nínxol de mercat que ningú cobria. Avui, però, vendre llibres és quelcom més que comptar amb criteri, dedicació i una bona selecció. Especialitzar-se, avui, ja no significa ser únic.

Internet ha mort la Negra y Criminal? Jo crec que sí però no directament. Quan dic Internet no vull dir el llibre digital. Ni la pirateria ni les vendes de llibres digitals encara no justifiquen el tancament de cap llibreria –ni tan sols les de gènere, amb lectors més digitalitzats que la resta– però potser sí la venda digital de llibres de paper. Discrepo de l’efectista titular de El País, no crec en la fidelitat dels clients i em puja la mosca al nas quan llegeixo les declaracions de Paco Camarasa que recull el mateix article:

No hemos sabido luchar contra la rutina, la comodidad y la falta de curiosidad de los lectores […] Hemos puesto pasión e ilusión y hemos conseguido estar en boca de todo el mundo, así que la gente pensaba que nos iba bien, que nos iba de cine, y sí, nos iba de cine, pero de cine de terror. Una librería de culto de la que todos hablan pero en la que nadie compra […] Esta librería merecía más militancia.

Aquestes paraules han de ser un avís als llibreters de sempre que continuen al peu del canó i als nous, que n’hi ha de molt bons. El públic no és fidel, és acomodatici, compra per conveniència, perquè li compensa i li va bé. En aquest mecanisme de compensació basat en incentius hi entren moltes variables. Negra y Criminal comptava amb les decisives el 2002 però n’havia perdut un bon grapat el 2010 i ara no n’hi queda cap. Com rebla un comentari a l’article que va dedicar-hi el diari Ara:

[…]

De tota manera, jo n’era client, i crec que no es van saber adaptar als canvis del mercat. Era una llibreria de les d’abans: fantàstica per a visitar-la, remenar entre els llibres, parlar amb el llibreter… però per a fer comandes per internet era un malson. La pàgina era confusa, el buscador no funcionava bé, trigaven a confirmar-te la comanda, trigaven a enviar els llibres… Jo els seguia comprant per pura militància, perquè de facilitats no en posaven.

I la venda per Internet cada vegada és més important per a la supervivència de les llibreries.

El que hem de donar per descomptat, en un client, és la seva infidelitat. La fidelització és sempre provisional, incerta i voluble. L’èxit d’avui ens pot situar en el camí del desastre si no llegim bé els canvis d’hàbits. Els botiguers ho saben des de fa segles: guanyen clients sense saber ben bé per què amb la mateixa facilitat que els perden, la única cosa que poden fer és treballar tant bé com puguin i oferir quelcom que no tingui ningú més, encara que sigui tan sols durant un temps. A vegades és una mercaderia, a vegades un bon tracte, un bon ambient, una experiència.

 Paco Camarasa, ahir durant la roda de premsa a l'Hotel Catalonia Plaza | Foto Pep Herrero

Per què torna un client? Perquè li compensa. I punt. Així de simple però en realitat, un cop més, gens senzill. S’ha d’estar sempre a l’aguait d’oferir un valor percebut pel públic. Malfio quan em diuen que ‘no hemos sabido luchar contra la rutina, la comodidad y la falta de curiosidad de los lectores’; és cert que assumeix certa responsabilitat però a continuació es renta les mans perquè el públic és còmode i li falta curiositat. No soc jo, ens diu, és que el client és un tanoca.

Això ens ensenya una altra cosa molt important envers el comportament dels gèneres i les seves dinàmiques. Negra y Criminal no ha perdut qualsevol client, ha perdut aquell reduït públic que sosté una llibreria amb la seva compra intensiva. Tampoc ha sabut captar el públic nou, el que ha arribat amb la popularització del gènere negre. Ha treballat pel diable, de la seva feina se n’han beneficiat les editorials de gènere i la resta de llibreries. Ha perdut el seu mercat natural. Ha mort d’èxit. Una trista paradoxa per a una llibreria amb una exitosa trajectòria cultural.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació