Per què els extraterrestres no beuen cervesa?

28.06.2012

Possiblement només hi hagi una qüestió avui dia que generi més controvèrsia que la crisi econòmica, Eurovegas i el govern de Mariano Rajoy: els anuncis de cervesa. Potser perquè la cervesa és diferent per a cada país o zona (i la sentim més nostra que un netejavidres, posem per cas), els seus anuncis són mirats amb lupa. L’últim és el de “nano”, on s’ensenyava a fer del valencià un idioma propi, que ha hagut de ser retirat per pressió popular. Però veient-ne altres exemples, potser no n’hi hagi per a tant.

El primer que crida l’atenció és el d’uns extraterrestres que vénen -aparentment- a conquerir el món. Quina poca resistència d’esperit demostren si, després de fer milions i milions de quilometres/anys llum, per quatre arguments (sense gaire pes) del protagonista ja decideixen girar cua! ¿O és que no els agrada la cervesa que els allarguen amb la mà? Això sembla. Ben mirat, potser els extraterrestres (com tot bon turista) són més de viure mediterràniament, i per això emprenen un viatge a la Costa Brava. Quin disgust s’emportaran, però, quan vegin que la marca que abandera la mediterraneïtat té un cognom alemany. ¿Potser pensaran que és conseqüència del rescat? Ells pensaven que al mediterrani es bevia vi o, en tot cas, cava. O sangria. ¿Quins altres costums hauran adoptat aquests catalans? ¿Els bradwurst amb tomàquet? ¿Les sardanes vieneses? Llavors els extraterrestres potser vagin a buscar una cervesa típicament barcelonina: la fama d’aquesta ciutat després dels JJ.OO ha arribat fins i tot a la galàxia. Però si vénen a Barcelona veuran que la cervesa hi té una fàbrica, en efecte, però té origen alsacià (tocant amb Alemanya) i propietat aragonesa, amb la qual cosa pensaran que a les etiquetes no s’hi parla català ni valencià-nano, sinó aquella nova llengua anomenada aragonès occidental. Vist l’embolic, no és estrany que una cervesa que sí que es fabrica a Barcelona, amb nom espanyol i nascuda a Filipines hagi decidit que són “d’un lloc anomenat món” i llestos. ¿Però de quin món, tanmateix? ¿Volen dir que aquell cantant amb imatge de cosmopolita novaiorquès es considera igual que un habitant, per dir alguna cosa, de la costa de Zimbabwe? A més -tal com cantava en Raimon- ells no són d’aquest món sinó d’una altra galàxia i, fins i tot amb l’ambigüitat premeditada d’aquest eslògan (que pretén abastar a tothom), se senten exclosos. No és estrany que marxin, doncs. ¿O potser simplement no beuen cervesa perquè han de conduir? Això voldria dir que són aquells éssers meitat animal meitat persona que, a més d’anunciar cervesa sense alcohol, ens diuen com hem de gaudir de la vida.

Sigui com sigui, siguin ells o no, marxin o es quedin, vagin al mediterrani o a un lloc anomenat món, només un consell: que no abdueixin el Daniel Brühl. Sota l’aparença d’un noi amable i que no ha trencat mai ni un plat, s’hi amaga un gourmet llepafils i un convidat exigent. I com li ofereixin un plat de cuina extraterrestre que no sigui exactament com el de la seva mare, es posara fet una fúria. Potser no voldrà beure cervesa, però, irat d’aquesta manera, ja haurà begut oli.

Etiquetes: