Paràboles municipals: el fill pròdig

15.12.2016

L’autoritat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona se’ns ha posat transcendental. Aquest dies ens vol explicar una versió actualitzada de la paràbola del fill pròdig.

embus-barcelona

Als Evangelis hi ha unes quantes paràboles. Són emblemes de moral –també joies literàries, com aquella que comença: hi havia un home que anava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres. Segons es diu, la paràbola és la manera d’adreçar-se als altres, els que són durs d’orella. “Els parlo en paràboles perquè mirant no hi veuen, i oint no oeixen ni  entenen”, va dir Jesús.  Ara bé, les paràboles no sempre són clares ni entenedores.  Bé, anem a la del fill pròdig (Lluc, 15,11). Un home tenia dos fills. El petit diu al pare que li doni la part que li toca del patrimoni, que ja en té prou, vol fotre el camp i viure.  Rep la seva part i se la campa, i vinga festes i disbauxes. Se li acaba la bossa. Dies de passar gana. Decideix tornar a casa i demanar perdó. El pare l’acull amb els braços oberts:  banys, vestits nous, matar bestiar i banquets. Alegrem-nos! En aquestes que el fill gran torna de la feina, veu la festassa i no entén res. I diu a son pare:   “Tants anys que us estic servint i mai no he desobeït cap manament vostre, i mai no m’heu donat cap cabrit per alegrar-me amb els meus amics: en canvi, així que arriba aquest fill vostre, que ha devorat tots els seus béns amb meretrius, heu matat per a ell el vedell gras”. I el pare diu allò d’alegrem-nos! El germà teu era mort i ha ressuscitat, s’havia perdut i ha estat trobat.

Ara estem en una situació que recorda el mateix plantejament. Els propietaris dels vehicles més contaminants, si llencen el seu cotxe com a ferralla, tindran un premi. Tres anys de transport públic de franc. Gratis. Al·leluia! És a dir, qui ha contaminat, si deixa de fer-ho, té felicitacions i premi. Qui ha anat en transport públic, ha de seguir pagant. A qui ha esperat autobusos sota la pluja, se li han tancat portes de metro als nassos, ha sofert empentes i trepitjades, retards i robatoris, també, no se li reconeix cap virtut. No té premi. Ha de continuar pagant. Les festes són a qui retorna al bon camí. Són aquells que sempre guanyen. Abans, polint-se els calés amb gran alegria. Ara, viatjant de franc. El germà del fill pròdig es va indignar. També molts dels que paguen la T-10 o altres títols de transport.

Ho deia més amunt. Les paràboles no sempre s’entenen (o s’entenen com no vol el predicador). La política, tres quarts del mateix. Sort del llenguatge popular, que sol clavar-la. Cornut i pagar el beure. Tots som el germà del fill pròdig.