Paco Alcácer no és de Segòvia

25.09.2016

Definitivament, molts periodistes de casa nostra tenen un problema amb la zeta. Sigui una zeta del basc, una zeta del castellà o, ai las, una ce del català que s’entesten a pronunciar com si fos una zeta del castellà. M’explico.

El futbolista Paco Alcácer | Via: Mercado da bola

El futbolista Paco Alcácer | Via: Mercado da bola

A principis de temporada, el Futbol Club Barcelona (FCB) va fitxar el davanter Paco Alcácer. Alcácer fins aleshores era un jugador del València Club de Futbol. Doncs bé: no van trigar ni tres segons a batejar-lo com a Alcácer, pronunciant-li el cognom en castellà, amb zeta. Té això gaire solta? Examinem el cas una mica de prop. Paco Alcácer García va néixer a Torrent, País Valencià, el 1993. Com es pot veure en aquest vídeo, Alcácer és catalanoparlant. I el seu cognom és un cognom valencià d’origen toponímic, és a dir, que té origen en una població on fa uns anys es va cometre un crim esgarrifós. La grafia normativa actual del municipi és Alcàsser, però l’Alcover-Moll fa referència a les variants gràfiques del mot com Alcàcer o Alcàçer. Així que, tot plegat, tenim una mà de periodistes catalans que fan notícies en català pronunciant Alcácer en castellà, quan es tracta del cognom d’un xicot valencià, valencianoparlant i amb cognom valencià. Com si Alcácer no fos de Torrent, sinó de Segòvia. Bravo.

Pel que fa a la zeta del basc, és una grafia que no representa la zeta del castellà. Ho vaig explicar amb cert detall en un article en un altre mitjà a tomb de Zubikarai, Zurutuza, Agirrezabalaga o Gaztañaga, futbolistes de la Real Societat. Ho resumiré aquí novament. El basc unificat té dues esses, totes dues sordes. La primera, l’alveolar, es representa amb la <s> i sona com la essa sorda [s]. L’altra, la predorsal, és la que es representa amb la <z>: Zubizarreta, Zabaleta, etc. Aquesta essa tampoc no és sonora, sinó una essa sorda articulada un xic més enrere. És la essa de l’anglès, la essa europea o, com explicava a la Universitat Ibon Sarasola, “ese pija”. Així doncs, a tomb de què ve pronunciar Zubi com si Andoni hagués nascut a Toledo o Segòvia? Si estem parlant en català, el més normal és pronunciar Zubi amb el so de la essa sorda del català, que és el que més s’acosta al de la zeta basca.

El tercer cas de zetes que vull comentar és el dels cognoms de jugadors sud-americans. Resulta que al FCB hi ha un davanter que es diu Suárez i que va néixer a l’Uruguai. A l’Uruguai s’hi parla molt l’espanyol, però fa algun segle que la zeta no es pronuncia com la zeta del castellà, sinó com la essa sorda. Què passa en moltes locucions esportives en català? Que un periodista que parla una llengua que no té un so interdental sord (la zeta del castellà) fa el cognom d’un senyor a qui a l’escola li deien Suares com si aquest hagués nascut a Toledo o Segòvia. Fa segles, a casa nostra, els Gómez es van catalanitzar en Gomis i els Jiménez, en Eiximenis. Quina força oculta impedeix avui dir pronunciar com a Suares el cognom d’un senyor a qui tota la vida al seu país li han dit Suares?

Espero haver explicat amb claredat que Alcácer no és de Segòvia, que Zubi es pronuncia més o menys Subi i que no hi ha cap motiu per no dir Suares a Suárez. Un altre dia potser ens endinsarem en els misteris de per què un jugador a qui els brasilers anomenen Neymar, paraula aguda, alguns catalans li diuen Nèymar, exactament com en castellà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

16 Comentaris
  1. A una radio van preguntar-li a la seva mare, el dia de la presentació com a jugador del Barça, com li havien de dir i ella va instar a que se li diguès “Alcàzer”.

    • tal i com ho escrius, en català “Alcàzer” es pronuncia com la essa sonora de “casa” i la zeta de “pinzell”. He sentit l’àudio i sa mare ho pronuncia amb la essa interdental d’una part del castellà, el de Saragossa, Madrid, Buros, etc., -la majoria de castellanoparlants pronuncien la grafia z o ce/ci com una essa sorda. És clar que com ho pronunciï sa mare no és gaire indicatiu de res, per molt que sigui sa mare, ja que hem de tenir en compte la diglòssia que regna per la regió. És part de la substitució cultural i lingüística que patim, que no ens sabem ni pronunciar els cognoms.

  2. No cal parlar sempre dels altres. De vegades un mateix no sap pronuncia el seu cognom. Quants Mestres, Rivelles, Ribes, etc. el pronuncien bé? En fi…

  3. Hola. Sóc el David de l’enllaç a l’Ésadir (no el segon David), i crec que no podem imposar a ningú com ha de dir el seu cognom. La mare ja va deixar prou clar que ells el pronuncien a la castellana. Que el pronuncien erròniament? És probable, i farem bé de fer-los-ho notar, però no podem anar més enllà. Si el jugador i els seus pares i els seus avis es diuen i es volen fer dir [alkáθer], els seus motius deuen tenir (ni que sigui la ignorància dels propis orígens). En qualsevol cas, ¿qui som nosaltres per corregir-los?

    • És que jo no dic a Alcácer i a la seva família com ho han de dir. Que ho diguin com vulguin. Ara bé: com ho han de dir els professionals de la llengua o del periodisme i, per extensió, els catalanoparlants? Crec que ho he deixat clar.
      Arran d’alguns comentaris de lectors que estan en la meva línia, podríem trobar analogies amb aquest cas d’Alcácer.
      1. Imaginem-nos que els autocars Alsina Graells a Còrdova els pronuncien Arsina Grae. Passem a denominar-los així només perquè és la pronunciació cordovesa d’aquests cognoms?
      2. Arturo Valls es presentava en un espot publicitari dient”Hola, soy Arturo Vals, etc.”. Li hem de dir Vals a partir d’ara? És irrespectuós pronunciar un cognom català en català? I si els francesos pronuncien amb ela el cognom del primer ministre francès, Manuel Valls, ho hem de fer també nosaltres?
      3. Un senyor es diu Vives de cognom. O Rofes. O Messalles. O Balmes. Si un catalanoparlant té en el seu repertori la vocal neutra, no l’ha de fer, al marge del que faci qui té aquest cognom?

    • tens raó, qui som nosaltres per a corregir-los? però és que m’hi jugo un sopar i una mica més, que els avis d’aquesta família deien “alcàsser”… per tant, quan es dóna el canvi? bé, algú que els va corregir, segurament. I no pas amb bones intencions.

    • Tal com Carod Rovira es diu Josep-Lluís i no José Luis ací i a la Xina Popular, la mare del seu fill pot opinar que al seu home i al seu fill els diuen el cognom d’una forma o altra. Aixina van canviant les formes dels cognoms.

      La llàstima és que podrien haver fer l’enquesta un poc millor i sense forçar el resultat. Ni la mare ni el fill deuen ser experts en sociolingüística, dialectologia ni història de la llengua. La periodista proposa a la mare la forma en castellà, sense tindre en compte que el cognom, d’una banda, no és de sa mare i que a qui li hauria de preguntar és a l’interessat; d’una altra, que el cognom estiga escrit amb ortografia castellana té unes causes conegudes. I les conseqüències, doncs, salten als ulls. I a l’orella.

      Em sembla que si se n’haguera anat a jugar a Sevilla, els periodistes andalusos tindria clar que era «ar’kase» o una cosa pareguda.

  4. No cal anar ni al País Valencià, Euskadi o a l’Uruguai. Només cal veure (més ben dit, sentir!) les variants que té el cognom del primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Aquest, però, no juga a futbol… tot i que balla molt!
    Ah, i un post també sobre la pronúncia d’aquestes sigles, PSC. Sobretot la tercera

  5. Voleu dir que Gomis és una catalanització de Gómez? Perdoneu la meva ignorància, però sempre m’havia semblat que eren cognoms de formació alternativa, possiblement originats per l’acabament -ix, significant -fill (de). Això si que seria castellà primitiu, però aquest Gom-ix (fill de Gome) en català es quedaria en Gomis, com Llop-ix quedaria en Llopis, mentre que en castellà el Gomix passaria a Gómes i finalment a Gómez. Vull dir amb això, que el cognom Gomis català ja existiria quan va aparèixer el Gómez castellà. És una teoria.

  6. Per mi un exemple flagrant és el del nom de pila de José Mourinho, que en portuguès es pronuncia [ʒu’zɛ]. La majoria de periodistes madrilenys li diuen [‘xose] i molts catalans [‘ʃose]: fixeu-vos que ni un sol dels 4 sons coincideix i, a sobre, la tònica va cap a l’altra síl·laba. Increïble.

    Si un català -oriental- veu escrit “José” es d’esperar que pronunciï [ʒu’ze], que s’acosta molt més a l’original. De fet, només caldria saber que en portuguès é indica accent greu i ê accent agut i no hi ha cap excusa per no pronunciar-ho a la perfecció.